Un informe realitzat per la Fundació Turisme València de la Comunitat Valenciana revela que l'entitat va comprar a l'abril de 2015 dues destructores de paper i va contractar a una empresa especialista en aquesta tasca al juliol d'aqueix any.

Els oficials administratius i secretaria de direcció de 2015 van comunicar a l'actual direcció de l'entitat que des de la compra de les destructores "es va dur a terme una activitat intensa de triturat de documentació durant les setmanes següents".

Així consta en un informe realitzat per l'actual subdirector general de la Fundació, Joan Carles Cambrils, a instàncies del magistrat del jutjat d'Instrucció número 18 de València, que investiga el cas Imelsa i el seu derivat conegut com Taula, que el passat mes de desembre va demanar la confirmació de la destrucció en el seu moment de documentació relativa als serveis prestats per Laterne Product Council durant 2006, 2007 i 2008 i que s'identificara a la persona que ho va ordenar. Aquesta empresa és la consultora de comunicació que va organitzar la campanya municipal del PP per als comicis de 2007.

El jutge Víctor Gómez va realitzar aquesta petició després de la documentació aportada per la Fundació Turisme València a la causa i arran de la informació manifestada en el seu moment que no es conservava documentació alguna "per destrucció" de factures, contractes o treballs relatius a la relació amb Laterne Product.

En l'informe lliurat al jutjat, al que ha tingut accés Europa Press, el subdirector general de la Fundació constata que s'ha preguntat a cinc persones en relació amb l'empresa Laterne en aqueixos anys per a tractar de determinar quins treballs va realitzar i si disposaven d'algun suport documental com a contractes, factures o memòries.

Cap dels cinc -el subdirector de Màrqueting i actual adjunt a direcció; el cap d'àrea de Promocions i hui dia responsable de l'àrea Comercial; la subdirectora d'Administració, adjunta ara a subdirecció; la cap de Comptabilitat i la cap jurídica neguen relació amb l'empresa, asseguren que no se'ls va demanar participació o no la recorden.

Així mateix, han assenyalat que les ordres de pagament de les factures procedien del director general d'aqueix moment, José Salines, o la subdirectora d'Administració i que s'efectuaven els pagaments quan arribaven les factures.

En una cerca en els arxius digitals de la Fundació tant per Cambrils com per l'empresa informàtica externa encarregada del manteniment dels sistemes, "no s'ha obtingut informació alguna referent a Laterne, excepte en el sistema de comptabilitat, que inclou les anotacions del llibre diari localitzats".

Quant a la destrucció de la documentació, l'informe de la Fundació revela que des d'abril de 2015 s'ha dut a terme "per dues vies almenys", una d'elles, mitjançant dues destructores de paper adquirides a l'abril de 2015 i per la contractació d'una empresa per a "prestar els seus serveis enfront de les instal·lacions de Turisme València al juliol de 2015".

La subdirectora d'Administració, que va assegurar no haver tingut temps suficient per a buscar en els arxius digitals en els últims dies, va afirmar desconèixer on podia estar la documentació física sobre Laterne i per què no apareixia. Sobre si es va destruir, aquesta responsable va indicar que no recordar-ho i va al·legar que no era de la seua competència l'objecte d'aqueixos contractes.

I en relació amb el material destruït, va apuntar que "tal vegada fóra material promocional obsolet". En concret, preguntada per qui va donar l'ordre de destruir a través de l'empresa i pel tipus de documentació, va dir que era informació "promocional" com a guies i similars i que va ser ella qui ho va ordenar.

La que fou cap de Comptabilitat va explicar que la informació comptable-fiscal es va destruint de forma "regular" amb contracte extern o per empresa especialista perquè no existeix espai físic suficient per a magatzematge i sempre que s'haja superat el temps mínim legal per a mantenir la seua custòdia.

Açò era i és una pràctica "habitual". En el cas que ocupa aquest informe, va descriure que es va destruir diferent documentació "obsoleta" des del punt de vista mercantil i fiscal.