El percentatge de lectors a la Comunitat Valenciana es va situar en el 61,2% l'any 2017, la qual cosa suposa una pujada de més de quatre punts en l'últim lustre, ja que en 2012 aquest índex era del 56,8% i en 2011 del 56,4%.

Així es reflecteix en el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2017, elaborat per la Federació de Premis d'Editors d'Espanya (FGEE) i que s'ha presentat aquest dijous en la Biblioteca Nacional d'Espanya.

L'estudi revela que en tota Espanya, el nombre de lectors majors de 14 anys ha augmentat del 63 al 65,8 per cent des de 2012, per sota encara del 70 per cent de mitjana europea. Segons aquestes dades, el 59,7 per cent dels espanyols llig per oci en el seu temps lliure, mentre que el 40,3 per cent restant no llig mai o quasi mai en el seu temps lliure.

Per comunitats autònomes, Madrid es troba al capdavant en nombre de lectors (71,4%), seguida per Navarra (65,1%), País Basc (63,9%), La Rioja (63,6%), Cantàbria (63,3%), Catalunya (62,7%), Aragó (61,8%) i Comunitat Valenciana (61,2%), mentre que els territoris amb menys lectors són Extremadura (52,6%), Canàries (56,4%) i Andalusia (56,7%).

Respecte a la compra de llibres, el 61,3 per cent dels espanyols va adquirir un llibre en 2017, un percentatge superior al 55,4 de 2012, encara que van adquirir menys llibres: 9,4 de mitjana enfront dels 10,3 de 2012. País Basc i La Rioja van ser les comunitats amb major percentatges de compradors de llibres no de text, encara que la mitjana més alta es troba a Madrid i Navarra, amb 12,7 i 11, respectivament. En el cas de la Comunitat Valenciana, va ser la quarta amb més adquisicions amb una mitjana de 8,5.

Aquest baròmetre també ofereix dades d'assistència a biblioteques, que s'ha incrementat des de 2012 en 1,8 punts percentuals fins al 31,9 per cent, un percentatge que augmenta fins al 36,8 entre els socis.

Quant a la freqüència de la lectura, els espanyols que lligen almenys una vegada a la setmana representen el 47,7 per cent de la població major de 14 anys, mentre que el nombre de persones que lligen tots o quasi tots els dies ha caigut del 31,2 al 29,9 per cent.

Respecte al perfil del lector, la lectura és major entre les dones (64,9%) que en els homes (54,4%), una diferència que augmenta en el tram d'edat entre 45 i 54 anys, mentre que els percentatges s'acosten entre els 14 i 24 anys.

Precisament, el grup entre els 14 i els 24 anys és el més lector, mentre que entre els 25 i els 34 anys es produeix un abandó de la lectura que en el cas de les dones es recupera entre els 35 i els 54 anys.

Entre les dades negatives destaca la caiguda del 84,2 al 80,7 per cent de la població amb estudis universitaris que es declara lectora. Així mateix, descendeixen els lectors entre els estudiants: el percentatge cau quasi dos punts, del 63,4 per cent de 2012 al 61,5 per cent de 2017. No obstant açò, un 63,2 per cent de la població aturada és lectora, per la qual cosa aquest sector, segons els editors, ha contribuït a augmentar els índexs.

En el cas dels menors, el 85,5 per cent dels xiquets entre els sis i els nou anys llig llibres no de text. Fins als deu anys, 'Geronimo Stilton' i 'Diario de Greg' són els llibres més llegits. A continuació, el 99,6 per cent dels menors entre 10 i 14 anys i el 92 per cent entre els 15 i els 18 anys són lectors.

Quant als motius per a no llegir, el 47,7 per cent dels espanyols argumenten "falta de temps", especialment les persones entre els 35 i els 44 anys, mentre que al 35 per cent no li interessa i el 18,7 per cent afirma que prefereix dedicar el seu temps lliure a altres activitats.