La majoria de pobres atesos a Barcelona són dones molt joves

L’entitat assisteix un 20% més de població humil en només dos anys. Un de cada vuit són mares soles amb fills al seu càrrec.
La cara de la pobresa a Barcelona és femenina i no arriba als 18 anys. I va en augment. Càritas Diocesana va atendre més de 25.000 persones l’any passat, un 20% més que dos anys abans: «La desigualtat de la renda s’ha incrementat en les dues darreres dècades», alertava ahir l’entitat en el seu Informe de Salut.Dels atesos, un 58% són dones, predominantment estrangeres. No totes estan en situació regular i, per això, no gaudeixen de baixes per malaltia o maternitat, de manera que els fills també pateixen «la penúria en què es troben les mares», va afirmar el director de Càritas, Joaquim Roglà.

En habitatge compartit

Infants i joves sumen el 52% dels atesos. Pugen les famílies amb fills amb sols la mare (12%, 4 punts més que als anys 90). Un 41% viu sol i un 53% comparteix pis.

La pobresa també va per barris. O per districtes. De mitjana, un veí de Sarrià-Sant Gervasi té una renda familiar disponible per càpita de 29.599 euros, davant els 11.337 de Nou Barris. D’una altra manera: un ciutadà del districte més ric pot gastar 2,6 vegades més que el de la zona més humil i un 80% més de la mitjana de la ciutat.

Cinc cops més

Són dades del 2005 de l ‘informe Distribució territorial de la Renda Familiar a Barcelona. En cinc anys, les diferències gairebé no s’han escurçat.

L’entorn de l’antic camp del RCD Espanyol (40.306 1), Pedralbes (35.236) i Palau Reial (34.309) són els més benestants, amb una renda que gairebé multiplica per sis les que disposen a Baró de Viver (7.112), Besòs-Mar (7.423) o Trinitat Nova (8.263).

200.000 necessitats a Catalunya

Càritas Diocesana de Barcelona afirma que amb poc més del 0,5% del pressupost de la Generalitat hi hauria suficient per eliminar els 200.000 pobres a Catalunya. Es tractaria de apujar els ajuts mínims amb uns 20 milions d’euros, menys de l’1% dels 32.000 milions d’euros a què pugen els comptes públics catalans. «No pot ser que un Estat doni prestacions que estiguin per sota del llindar de la pobresa», va lamentar el director de l’entitat, Joaquim Roglà, en referència a les pensions no contributives o de viduïtat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento