El BOE publica la sentència del TC que anul·la el decret de sanitat universal de la Generalitat Valenciana
El BOE publica la sentència del TC que anul·la el decret de sanitat universal de la Generalitat Valenciana EUROPA PRESS

El TC ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern central contra aquest decret en considerar que entra en contradicció amb la normativa bàsica estatal i que porta a efecte una "ampliació de la cobertura sanitària en l'àmbit subjectiu de les prestacions no contemplat per la normativa estatal".

La resolució va comptar amb el vot particular de cinc magistrats que discrepaven de la fonamentació de la sentència. Un d'ells, Antonio Narváez, considera que el decret anul·lat es va dictar per la Generalitat en el marc de les competències de desenvolupament de la sanitat que li confereix la Constitució i l'estatut d'Autonomia.

En la sentència, el ple del TC assenyala que el Decret Llei 3/2015, pel qual s'estén l'accés a les prestacions sanitàries a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya i amb residència efectiva a la Comunitat Valenciana que no tinguen la condició d'assegurades ni de beneficiàries del Sistema Nacional de Salut i que no puguen exportar el dret a cobertura des dels seus països d'origen ni existisca un tercer obligat pagament, duu a terme una ampliació de la cobertura sanitària "en l'àmbit subjectiu de les prestacions, no contemplat per la normativa estatal".

En eixe sentit, la norma estatal inclou entre els subjectes amb la condició d'assegurats als estrangers titulars d'una autorització per a residir en territori espanyol "però no als quals no estan registrats ni autoritzats com a residents a Espanya".

Per açò, al no atendre el decret valencià al criteri del bàsic establit en la norma estatal, el TC ho declara inconstitucional i nul per vulnerar l'article 149.1.16 de la Constitució, que arreplega la competència exclusiva de bases i coordinació general de la sanitat atribuïda a l'Estat.

L'alt tribunal en aquest cas no ha enjudiciat el primer motiu del recurs -que la Generalitat va exercir la seua potestat legislativa d'urgència sense respectar els requisits dels decrets-lleis, segons sostenia tamién l'Advocat de l'Estat- sinó que únicament ha examinat la vulneració competencial denunciada pel Govern central, en un problema similar al plantejat en la recent sentència 134/2017, ja que aquest fet invalidaria l'anterior.

L'Advocat de l'Estat al·legava que la norma valenciana vulnerava la competència estatal per a establir l'àmbit objectiu i subjectiu de la matèria sanitat i en contradicció amb la Llei 16/2003 de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, que permet accedir a les prestacions del sistema als estrangers no registrats i sense residència en circumstàncies concretes però no de forma generalitzada (article 3).

CONCEPTE D'ASSEGURAT I BENEFICIARI

El TC assenyala que la normativa bàsica estatal "tanca tota possibilitat a les normes autonòmiques de desenvolupament per a configurar un sistema d'accés a les prestacions sanitàries que no atenga als conceptes d'assegurat o de beneficiari que han establit" les bases d'eixa Llei 16/2003, que garanteix l'assistència sanitària a Espanya amb càrrec a fons públics a aquelles persones que ostenten la condició d'assegurat, una determinació que compleix "la doble exigència de ser formal i materialment bàsica", doncs està arreplegada en una norma amb rang de llei.

L'advocat de les Corts valencianes va al·legar en la seua defensa que el dret a la salut "correspon a totes les persones amb independència que es tracte de nacionals o estrangers", i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va avançar després de conéixer la sentència que ja estaven estudiant com "blindar" aquesta assistència a través d'altres instruments jurídics.

Consulta aquí más noticias de València.