Correa diu que el PP li va ordenar facturar despeses electorals a altres empreses si "volia cobrar"
Correa diu que el PP li va ordenar facturar despeses electorals a altres empreses si "volia cobrar" EUROPA PRESS / POOL

El presumpte capdavanter de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha assegurat aquest dimarts que l’exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa va obligar a les seues societats a facturar irregularment treballs de les campanyes electorals de 2007 i 2008 a altres empreses si volien cobrar.

"El PP va tenir la iniciativa: 'Si voleu cobrar heu de fer-ho d'aquests empresaris'. Imagine que a ells també els dirien que si no ho feien així tindrien menys adjudicacions d'obra", ha dit Correa durant la seua declaració com acusat en el judici a la trama valenciana de Gürtel que des d'aquest dilluns celebra l'Audiència Nacional i en el qual està acusada l’excúpula del partit regional.

Concretament ha apuntat a Ricardo Costa, acusat en el judici, com el qual va donar l'ordre al seu segon, Pablo Crespo, de facturar a altres empresaris serveis que la filial de Gürtel a València, Orange Market, havien prestat al PP. "Aqueix treball pel qual hem emés aqueixes factures no era per a ells (els empresaris) sinó per al Partit Popular. Com ells no ens pagaven ens van dir: 'factureu-li-ho a aquests empresaris'", ha explicat Correa.

Cap “treball que no s’haja realitzat”

No obstant açò, ha dit que totes aqueixes factures eren per "serveis prestats" i que no existeix cap per "algun treball que no s'haja realitzat". Segons la Fiscalia, el PP de València es va finançar d'aquesta manera perquè no quedara constància que s'excedien de "la quantia màxima admesa de despesa electoral prevista legalment", com -segons el ministeri públic- van fer en les campanyes de 2007 i 2008.

Correa també ha afirmat que no coneix a cap membre del PP valencià, ni a Costa ni a l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, als qui ha vist "una vegada o dues". "No tenia relació amb gent del PP a València, no obstant açò a Madrid l'he tingut tota", ha dit.

Francisco Correa està complint actualment una pena de presó de 13 anys pel cas Fitur.

Segons el seu relat, Orange Market es va crear perquè quan la trama deixa de treballar per a Madrid, Álvaro Pérez El Bigotes coneix a Camps -citat com a testimoni en aquest judici-, qui els planteja treballar a València per al PP.

Així -ha dit- van aconseguir treballs en actes del partit, però per a la Generalitat ha assegurat que van treballar "molt poc", a excepció de Fitur, cas pel qual està complint 13 anys de presó. Així mateix, ha assenyalat l’exvicepresident de Repsol i també acusat, Ramón Blanco Balín, com el gestor de les seues empreses i ha assenyalat que va ser l'empresari Alejandro Agag qui li va posar en contacte amb ell, presentant-li com "una persona solvent en el tema societari".

Correa ha tornat a admetre que portava una comptabilitat paral·lela, una "caixa B" que administrava José Luis Izquierdo -considerat el comptable de la Gürtel- sota la seua supervisió: "Qui manejava la caixa B era jo i qui donava instruccions de la caixa B era jo". Ha insistit a més a desvincular els seus negocis personals -que ell ha qualificat com una funció de lobby encara que, ha dit, "l'advocat de l'Estat ho crida com a suborn"- de l'activitat de les empreses de la trama.

"L'activitat de Paco Correa no té a veure amb les societats. S'hauria de fer una peça separada amb l'activitat de Paco Correa (...) És important aclarir el que és el cas Correa", ha dit poc abans de demanar disculpes al jutge per haver-se alterat.

Confessió per a evitar la presó

Per la seua banda els nou empresaris acusats en aquest judici han confessat, en virtut a un acord amb la Fiscalia per a evitar la presó, que van pagar una mica més d'1,2 milions d'euros per a finançar il·legalment al PP en les campanyes electorals de 2007 i 2008.

La Fiscalia creu que el muntant total que el PP valencià no va declarar per serveis de publicitat en campanya contractats a la trama Gürtel ascendeix a més d'1,1 milions d'euros en les eleccions autonòmiques de 2007; a 78.878 euros en les municipals del mateix any; i 801.810 en les generals de 2008. En total, poc més de 2 milions d'euros.

A canvi de la seua confessió, la fiscal Miriam Segura ha sol·licitat penes de presó inferiors a 2 anys —pel que no entrarien a la presó— substituïbles per multes que oscil·len entre 45.000 i 63.000 euros, a part d'altres multes en concepte de responsabilitat civil.

Consulta aquí más noticias de València.