La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha reivindicat aquest dimarts la constitució d'una identitat valenciana "basada en el patriotisme de la gent" i no en banderes, amb un sistema que siga garantia del compliment dels drets socials com a "tret definitori del poble valencià", cohesionant a la societat entorn d'un model de benestar i protecció del que els valencians "puguen sentir-se orgullosos".

Així s'ha pronunciat la també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives en la seua intervenció en el Forum Europa Tribuna Mediterrània, en la qual ha lamentat que esta és "una època on les banderes serveixen per a amagar o retallar drets i la pàtria emmascara a les persones, on la testosterona substitueix el diàleg i els patriotismes èpics substitueixen les identitats cíviques".

Enfront d'açò, ha incidit, aposta per "un patriotisme de la gent i no dels símbols" i per una identitat "basada en l'orgull de pertànyer a una societat inclusiva i no per oposició o èpica històrica", per pertànyer a una societat que "no deixa a ningú abandonat".

Oltra, que ha sigut presentada per la presidenta del Col·legi de Registradors d'Espanya, María Emilia Adán, davant un auditori en el qual es trobaven, entre d'altres, el president de la Generalitat, Ximo Puig, diferents consellers i l'alcalde de València, Joan Ribó, ha centrat la seua intervenció a parlar de "visibilitats i invisibilitats" i ha recordat el deure els poders públics de "salvaguardar als invisibles", a persones en risc d'exclusió i marginades.

Després de recordar el corpus legislatiu impulsat pel Consell en l'àmbit social, amb iniciatives com la 'llei trans' o la Renda Valenciana d'Inclusió, un Codi Social que "amplia drets, incrementa el benestar, genera cohesió social i activitat econòmica i augmenta la felicitat de totes les persones", ha fet referència a tres invisibilitats, relacionades amb les polítiques socials, la desigualtat de gènere i la dels valencians respecte al conjunt del país.

En el primer cas, ha subratllat que el Consell aposta per la recuperació del sistema públic de protecció social "com a element identitari" i ha qualificat de "paradoxal" que en temps de crisi, "quan més necessitat havia de protecció social", haja sigut quan s'han reduït "al mínim" els servicis socials malgrat que la inversió social "crea ocupació i activa l'economia".

S'ha referit al "miracle portugués" i ha indicat que amb el treball realitzat des de la Comunitat Valenciana "probablement si no fóra la Comunitat estaríem parlant del miracle valencià". Així mateix, ha criticat l'"imaginari" que s'intenta introduir segons el qual els drets es transformen en "mercaderies".

Sobre la desigualtat de gènere, ha indicat que la igualtat legal "no es correspon amb la igualtat real" i també ha subratllat en relació a la violència de gènere la necessitat que tota la societat s'implique i el propi entorn de les víctimes denuncie.

LA COMUNITAT, PROTAGONISTA EN EL DEBAT CONSTITUCIONAL

D'altra banda, ha lamentat la "invisibilitat" amb la qual l'Estat "tracta els valencians" amb el "injust i anticonstitucional sistema de finançament, que "infringeix l'article 156 de la Constitució" al no garantir la suficiència financera de les autonomies.

Aquest "objectiu polític de debilitament dels serveis públics i de recentralització política" amb l'infrafinançament i infrainversió, ha continuat, converteix els valencians en "ciutadans de segona".

Sobre la Carta Magna, Oltra considera que presenta "símptomes inequívocs d'esgotament" i ha advocat per una reforma "en defensa dels interessos del poble valencià", que desenvolupe drets i amb un Estat federal amb un sistema "lleial, representatiu i eficient de corresponsabilitat política entre els diferents nivells de govern".

"EM VEIG DINS D'UN SEGON BOTÀNIC"

En el torn de preguntes, i en ser preguntada on es veu en un hipotètic segon Acord del Botànic en 2019, Mónica Oltra ha indicat que es veu "dins d'un segon Botànic, que ja és molt" i també ha negat que, com diu Podem, a Compromís li falte voluntat transformadora.

La vicepresidenta ha reivindicat la "transformació profunda que el Consell està realitzant" i creu que les xifres i les persones beneficiades "parlen per si mateixes". "Convide a qualsevol a que pregunte a les persones a les quals hem millorat la vida", ha subratllat.

Finalment, sobre la reforma de la llei electoral valenciana per a introduir la paritat, rebaixar la barrera al 3% o introduir una circumscripció única, ha assenyalat que eixa modificació "podria ser urgent per les tres coses" i ha indicat que una llei que "aprofundisca en la qualitat democràtica" a l'hora de triar els representants en les Corts "sempre és benvinguda i sempre és urgent".