El president de Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, ha donat a conéixer este dimecres la mostra en una roda de premsa en la qual també han invervingut el director de l'Institut Cervantes, Juan Manuel Bonet, la presidenta de la Fundació Max Aub i néta del literat, María Teresa Álvarez Aub, i el comissari de l'exposició, el poeta i crític literari Juan Marqués.

Esta mostra, nodrida principalment de fons de la família de l'escriptor i de la Fundació Max Aub de Segorbe (Castelló), obri les seues portes aquest pròxim dissabte en el Centre Cultural Bancaixa i romandrà oberta al públic fins al 18 de febrer de 2018. A través de 125 obres, s'ofereix un recorregut per la vida i l'obra creativa d'este intel·lectual francés de naixement, alemany per part de pares, espanyol d'adopció i mexicà per elecció durant el seu exili després de la Guerra Civil. Era "genèticament un puzle" i un "cor apàtrida", segons el comissari.

Marqués ha assenyalat que aquesta "tornada" té múltiples sentits, un d'ells el de la seua volta a València, ciutat que va acollir a Max Aub en una de les seues etapes obligades d'exili. Tal com el propi autor va pronunciar en una ocasió, "S'és d'on es fa el batxillerat", i ell ho va cursar en l'Institut Lluís Vives de la capital valenciana.

L'exposició s'organitza en quatre espais que corresponen a diferents segments cronològics de la seua trajectòria: els primers anys (1903-1936), la Guerra Civil i primera postguerra (1936-1942), l'exili a Mèxic (1942-1968) i, finalment, la seua última etapa (1968-1972), que comprèn els seus dos retorns a l'Espanya de la dictadura. Aquest "passeig cronològic i panoràmic" conté un total de 125 peces, en la seua majoria cedides per la Fundació Max Aub: llibres i altres publicacions, documents personals, manuscrits originals, obres plàstiques (de Vicente Rojo i José Moreno Vila, entre uns altres), cartells tipogràfics, fotografies i altres objectes.

"L'obra de Max Aub té tantes regions, cantonades, afluents i fins i tot paranys que podria ser qualificada amb el mateix títol que ell va posar al seu cicle narratiu més conegut, per ventura la seua principal obra mestra: un 'laberint màgic'", destaca el comissari de la mostra. D'aquesta manera, Fundació Bancaixa proposa un "passeig cronològic i panoràmic" per les diferents experiències vitals d'este "intel·lectual sense fronteres", a més del seu costat "més íntim", segons Rafel Alcón.

"EL JUEU ERRANT DE LA NOSTRA LITERATURA"

El director de l'Institut Cervantes ha afirmat que aquesta "tornada" a Max Aub suposa una revisita al "jueu errant de la nostra literatura", del que era "un home fronterer entre diverses llengües, diverses nacions i diverses cultures".

El director de l'Institut Cervantes també ha ressaltat que Aub va ser "un dels grans narradors de la Guerra Civil", des del costat republicà, un altre dels punts que pot observar-se en la mostra. "Max Aub va saber reaccionar amb talent als nombrosos i seriosos sobresalts d'aquells anys" i "va aconseguir convertir-se en un esperit juganer que va escriure textos commovedors, invertint un humor de la millor factura en llibres d'enorme qualitat", segons el comissari de l'exposició.