Un obrer de la fàbrica Vilaregut de filats, localitzada a la vila aleshores independent de Gràcia, Joan Roca i Galès (Barcelona, 1828-1891), va optar pel cooperativisme industrial (i el progrés científic-tècnic), sense deixar el sindicalisme, ni rebutjar la intervenció en la vida política. Roca i Galés fou un dels ponents del  I Congrés obrer espanyol, celebrat a la Barcelona el 1870, en  l’etapa oberta amb la revolució liberal-democràtica de 1868 en la que era possible que se celebrés un congrés així. El 1873, Roca i Galès fou elegit diputat de la Diputació Provincial de Barcelona, que, al 1873, proclamaria la República catalana. El cop d’estat de 1874, que restaurava la monarquia espanyola, no va desanimar completament a Roca i Galès (ni a Francesc Pi i Margall, president efímer de la efímera I República espanyola de 1873). El 1876, el Foment de la Producció Nacional de Barcelona li encarregà la confecció d’un informe sobre la Exposició Universal celebrada al parc Fairmount de la ciutat de Filadelfia, que celebrava, així, el centenari de la seva fundació com a ciutat. En tornar, publicà un informe sobre l’exposició, i, doncs, sobre alguns aspectes de la situació econòmica mundial. Unes breus notes sobre el model de Filadelfia, «la ciutat dels quàquers»: 130.000 cases,140 milles d’aqüeductes, 800.000 habitants, 150.000 treballadors, 100.000 escolars, 400 escoles públiques, 1.600 mestres».