Un estudi realitzat pel grup de recerca en envelliment i exercici físic de l'Institut de Recerca Sanitària de l'Hospital Clínic de València (Incliva) ha conclòs que les persones centenàries mantenen de forma "més efectiva" la generació de les molècules que regulen l'expressió gènica i que a més, realitzen aquesta regeneració "molt millor" que les octogenàries.

Aquest projecte està dirigit per José Viña, coordinador del grup de recerca i ha participat en ell la investigadora Consuelo Borrás. Les dades d'aquesta recerca confirmen la teoria que les persones amb longevitat extrema, és a dir, aquelles que sobrepassen la barrera dels cent anys, "no solament viuen més sinó que experimenten un envelliment més saludable ja que l'aparició de malalties associades a la fragilitat i la discapacitat per l'edat es manifesten de forma més tardana".

Els resultats d'aquest estudi i el coneixement de com regulen els centenaris l'expressió gènica "podrien servir per a generar eines i realitzar intervencions que permeten millorar la qualitat de vida de les persones octogenàries prenent com a 'model' la síntesi de microRNAs (xicotetes molècules de RNA que s'encarreguen de regular l'expressió dels gens) dels centenaris", segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Per a realitzar aquest estudi, s'ha comparat la síntesi de diferents microRNA (concretament RNA POL II, Drosha, Exportin 5 i Dicer) de persones centenàries i persones octogenàries a través d'una anàlisi que permet estudiar la transcripció dels gens de forma massiva (transcriptòmica funcional). Després, l'expressió d'aqueixos gens s'ha validat mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (RT-*PCR).

En total, l'estudi s'ha realitzat comparant la generació de microRNA de 60 individus (20 persones centenàries, 20 octogenaris i 20 persones més joves) i ha revelat que, en les persones centenàries, aquesta síntesi és "més similar" a la de les persones joves que a la de les persones de vuitanta anys.

Per a realitzar aquest estudi s'ha comptat amb la col·laboració de professionals de l'Hospital de la Ribera, entre ells el geriatre Juan Antonio Avellana i la infermera Paula Sanchís. Atès que tots els subjectes que van participar en aquest estudi pertanyen a la comarca de la Ribera, per a validar les dades de la recerca, aquests s'han comparat amb altres similars obtinguts en una regió de Sardenya, en la qual el nombre de persones centenàries és significativament elevat.

Al llarg dels últims anys el treball de Juan Viña i Consuelo Borrás s'ha centrat en la cerca de perfils genètics indicadors de longevitat extrema i a trobar quines característiques genètiques comparteixen les persones centenàries.

Segons la investigadora, un dels aspectes més positius d'aquest grup de població és que els centenaris no solament viuen més, sinó que estan durant més anys lliures de malaltia. "Normalment les persones centenàries moren de malalties relacionades directament amb l'envelliment però les pateixen durant menys temps, la qual cosa garanteix la seua qualitat de vida durant més anys", ha indicat.

Borrás també ha assegurat que, segons els indicis oposats fins ara, la longevitat extrema té un important component genètic: "Tot apunta al fet que les persones centenàries ho són perquè estan predisposades genèticament a açò independentment dels factors ambientals o d'un altre tipus que els acompanyen al llarg de la seua vida".

Per açò, el següent pas d'aquesta recerca és l'estudi dels fills de centenaris i la seua comparació amb individus que no ho són per a comprovar com és la seua síntesi de microRNAs. Segons ha informat Consuelo Borrás, "si els descendents de centenaris als 75 o 80 anys tenen un perfil genètic similar a aquests, malgrat ser més joves, podrem establir una petjada genètica al voltant de la longevitat. Es creu que hi ha famílies de centenaris, per la qual cosa hi ha indicis de heredabilidadd'aqueix perfil. De moment, les dades d'aquesta segona part de l'estudi es troben en fase d'anàlisi de resultats".