El pressupost de la Generalitat Valenciana per a 2018 se situa en 19.956 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 12,6% respecte als comptes de 2017, dels quals 15.224,1 milions -un 6,7% més- són per a despesa no financera. Es tracta d'uns comptes "cent per cent Botànic", els "millors" pressupostos que ha tingut la Generalitat des del seu autogovern i "senten les bases per al futur de la Comunitat".

Així ho ha asseverat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que ha comparegut este dimarts en roda de premsa al costat del conseller d'Hisenda, Vicent Soler, per a donar els detalls del projecte de llei de pressupostos per al pròxim exercici, després d'haver sigut entregat en Les Corts en l'últim dia de termini per a la seua remissió.

Un any més, els comptes arrepleguen els 1.325 milions "reivindicatius", amb l'objectiu de mantindre "la qualitat dels servicis públics fonamentals i acostar-se a la mitjana d'altres comunitats".

La vicepresidenta ha destacat que estos comptes, els tercers elaborats pel Consell sorgit de l'Acord del Botànic -integrat per PSPV i Compromís i recolzat per Podem- volen "seguir posant en el centre a les persones" i "obeeixen a un pla, no naixen d'una ocurrència, sinó a una estratègia per a posar les bases per al futur de la Comunitat". Segons ha dit, al dia s'invertiran 34,99 milions d'euros en polítiques socials enfront dels 32,8 milions de 2017.

Ha indicat que en el pressupost es combina la protecció social amb l'aposta pels sectors productius i "senten les bases per als reptes del futur en el plànol social i econòmic". Les quatre potes del nou model productiu en les quals es basa este pressupost són "la societat de persones que cuiden persones, la cultura com a motor econòmic, la transició ecològica de l'economia i la R+D+i".

El conseller d'Hisenda també ha assegurat que este és "un magnífic pressupost", amb les restriccions que estableix l'obligada estabilitat pressupostària i "l'austeritat" que dicta Brussel·les. Tracta, ha explicat, de consolidar i reforçar les polítiques socials i d'impulsar el sector productiu, "l'única manera d'aconseguir un sistema amb ingressos per a mantindre l'Estat del Benestar".

Soler ha explicat que els pressupostos de 2018 estan marcats per l'augment de passius financers en un 38,2%, fins el 4.649,3 milions d'euros. L'augment obeïx, quasi íntegrament, a l'augment de les amortitzacions de deute que es refinançaran durant l'exercici i que no suposen un increment de la despesa. Les operacions de refinançament creixen en 1.285 milions i un de cada quatre euros del pressupost (el 25,8%) anirà a amortitzacions i interessos.

Eixe increment suposa quasi el 60% de l'augment total del pressupost, per la qual cosa l'Executiu valencià ha volgut precisar que una vegada descomptat este efecte conjuntural dels refinançaments (per import de 1.285 milions), el gasto no financer pujarà un 6,7%. Els comptes s'han elaborat a partir d'un quadre macroeconòmic que preveu un creixement del PIB valencià del 3,1%, superior al 2,6% nacional, d'acord amb les dades de la Conselleria d'Economia, així com una taxa d'atur del 15,9%.

A partir d'ací, en el gasto per departaments, se situa al capdavant un any més la Conselleria de Sanitat, amb 6.390,69 milions (+4,6%). Darrere estaria el denominat Servici del Deute, amb 5.157,20 milions (+34,5%), que continua com la "segona conselleria" en dotació, seguida d'Educació, amb 4.720,24 milions (+4,5%) i Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives, amb 1.194,70 milions (+13,8%).

Economia Sostenible compta amb 391,81 milions (+6,6%), Vivenda amb 388,40 milions (+9,4%), Agricultura amb 352,31 milions (+11,1%), Justícia amb 313,47 milions (+6,8%), Presidència amb 309,54 milions (+9,9%), Hisenda amb 299,15 milions (+2,7%) i Transparència amb 39,61 milions (+13,7).

Pel que fa al sector públic instrumental, el seu pressupost puja un 5,93% fins als 2.130,8 milions. Les 44 entitats que componen el sector augmenten la seua dotació en 136,1 milions i els recursos d'estes entitats representen l'11,47% sobre el pressupost consolidat.

El capítol de Despeses Diverses augmenta un 93,4%, fins als 349,18 milions d'euros, especialment per les provisions per a una futura pujada salarial per als empleats públics (a l'espera dels Pressupostos Generals de l'Estat, preveu entre un 1,5 i 2% d'augment) o fer front a la sentència sobre la carrera professional dels funcionaris, entre altres qüestions.

Els pressupostos inclouen, en les diferents conselleries, la consignació de 28 milions per a l'Agència Valenciana de la Innovació en el seu primer exercici, 40 milions per al Fons de Coorperación Local, 12 milions d'euros per a desenvolupar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, 88 milions per a la Renda Valenciana d'Inclusió, 22,1 milions per a la millora i dignificació d'infraestructures judicials o 38,5 milions per a la justícia gratuïta.

El Pla Edificant comptarà amb 200 milions, s'han previst 2.376 milions per a la consolidació de l'augment del professorat realitzat en dos anys i per a plans específics d'acompanyament en plurilingüisme i es destinaran 25 milions a polítiques contra incendis i 5,7 milions per a inversions d'urgència en l'atenció sanitària després de la fi de la concessió en La Ribera.

També hi ha una línia de 17,5 milions de suport als sectors industrials, 31,8 milions per a la modernització de regadius i estalvi d'aigua, 5,5 milions per al Pla Renhata de rehabilitació d'immobles i 10 milions per a l'ampliació del parc públic de vivendes. El pressupost d'inversions de FGV contempla 44,1 milions per a desbloquejar projectes com el túnel de la Serra Grossa a Alacant o la modernització de la línia 9 del TRAM, hi ha 100 milions per a invertir en obres públiques viàries i ferroviàries i es destinen 22,6 milions a la cooperació internacional.

En la partida d'ingressos, es preveu una recaptació per impostos indirectes de 6.967 milions (+11,5%), altres 3.931,03 milions (+0,4%) per impostos directes i 2.775,40 per transferències corrents.

Soler ha explicat que pel model de finançament es rebran 10.267,4 milions, la qual cosa suposa un augment de 84,30 milions respecte a 2017, per davall de la mitjana espanyola i "malgrat que l'evolució de l'economia valenciana és millor", per la qual cosa ha denunciat eixa "asimetria" i que no hi haja una "cultura del respecte" entre administracions.

Ha agregat que l'aportació del Govern a la Comunitat Valenciana, entre el model de finançament i el dèficit autoritzat (del 0,4% per a 2018, la qual cosa suposa 457,7 milions de despesa finançada) baixa en 115 milions d'euros. Per tot açò, s'ha inclòs novament una partida reivindicativa de 1.325 milions davant l'infrafinançament "insuportable" i en espera de l'anunciat canvi de model.

Soler ha indicat que si a eixe dèficit autoritzat del 0,4% se sumen eixos 1.325 milions la xifra prevista de dèficit serà de el 1,7% i ha indicat sobre este tema que "mentre no hi haja nou sistema de finançament tenim tot el dret a mantindre esta desviació del dèficit".

Al seu juí, és "discriminatori" per part del Govern central exigir eixa simetria davant les diferents circumstàncies i ha agregat que tenen "la consciència ben tranquil·la" mentre no es gaste, com fins a hui, per damunt de la mitjana, perquè l'objectiu és que no es deteriore el sistema social i poder fer polítiques econòmiques.