L'exvicepresident del Govern socialista Alfonso Guerra ha assenyalat este dimecres a València que o el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, deroga la Llei del referèndum i de transitorietat o el Govern de Mariano Rajoy "no té més obligació que aplicar el 155" i sobre este tema ha aclarit que aplicar este article no té "res a veure" amb que el Consell convoque eleccions.

En eixe sentit, Guerra, abans de pronunciar la conferència 'La política cultural en la II República', ha explicat que el 155 no s'aplica perquè el Govern català convoque eleccions sinó perquè han aprovat unes lleis "absolutament contràries a la Constitució i a l'Estatut". Per tant són "coses separades", ha recalcat.

Guerra ha assenyalat que s'ha aplicat "molt tard" el 155 perquè s'hauria d'haver-ho fet "com a mínim el 6 de setembre", quan el Parlament va aprobar estes lleis, perquè va ser "un cop d'estat indiscutible". A més, ha criticat que el Senat "s'ha inventat un procediment que no està en la Constitució" en donar "un altre requeriment i un altre termini". "No sé per què es perd una setmana", ha apuntat.

Així mateix, ha assenyalat que no entén "la disposició que hi ha des del punt de vista polític sense voler veure el jurídic" i d'entrar en "un joc" sobre "si declara o no la independència" quan "la llei de transitorietat diu que si el resultat del referèndum té més 'síes' que 'noes' entra en vigor". "Per a què fa falta que ningú es puge a un púlpit a dir ja està proclamada, però si ja ho han fet", ha recalcat.

De la mateixa manera, respecte a la posicions de dirigents socialistes que qüestionen l'aplicació del 155, ha recordat que es va mostrar a favor d'esta mesura fa "bastant temps" i la resposta del partit socialista va ser que "mai recolzarien" esta mesura i "després l'han recolzat", ha constatat.

Per açò, ha considerat: "Jo no estic obligat a donar explicacions sobre la meua posició perquè ha sigut sempre la mateixa, uns altres hauran d'explicar per què canvien". Sobre este tema, ha destacat que "la coherència és més eficaç que qualsevol altre placebo en el món de la política".

En esta línia, ha mantingut que l'estratègia de Pedro Sánchez ha passat del "'no és no' a recolzar al Govern". "Benvingut al món de la responsabilitat", ha apuntat.

De la mateixa manera, ha assenyalat que no entén per què l'expresident de la Generalitat catalana i ara senador del PSC, José Montilla, no diga què va a votar i en eixe sentit ha qüestionat que la política "s'haja convertit quasi en la informació del cor, de si se'n va a divorciar o si no, si es porta malament o no". "Haguera entès que diguera 'encara no ho sé' però no 'sí ho sé però calle'", ha recriminat.

Així mateix, davant la proposta del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, d'aconseguir un pacte d'Estat per a "encaixar" Catalunya ha argumentat que no li agrada esta expressió perquè el primer és preguntar-se si "Catalunya és Espanya". "I la resposta està clara: és Espanya", ha recalcat i en eixe sentit s'ha preguntat si es podria parlar també de si "Extremadura encaixa a Espanya o està encaixada de per si mateix".

Guerra ha recordat que va escoltar a Iceta començar la seua intervenció dient que no anava a demanar privilegis per a Catalunya i "després va fer un rosari de coses que vist des d'altres comunitats és complicat dir que no suposen privilegis". "Està intentant mantindre un equilibri que tal com estan les coses és molt difícil perquè posar-se de perfil en un tema com este no és possible", ha asseverat.

CANVI CONSTITUCIONAL

A més, ha esgrimit que encara que és "convenient" canviar les Constitucions "cada cert temps" les tesis que abonen que és "imprescindible" una modificació perquè una part de la població no la va votar és "una absoluta ximpleria". De fet ha constatat que "no queda ni un sol ésser viu que haja votat la Constitució d'EUA i així moltes". Per açò, ha defès que "eixa no és un raó per a canviar-la".

No obstant açò, ha defès un canvi per a solucionar "conflictes" que han sorgit en estos 40 anys després de la seua promulgació, però ha advertit que "si ni hi ha un acord molt general no és possible" i ha evidenciat que en estos moments serà "molt difícil" que en el parlament actual es done este acord perquè alguns articles necessiten un acord de 232 diputats, la qual cosa implica el consens entre PP i PSOE. "Va a ser molt, molt difícil canviar la Constitució en esta legislatura encara que puga ser molt convenient", ha assenyalat.

D'altra banda, davant la possibilitat que Puigdemont siga empresonat, ha apuntat que encara que la Justícia espanyola és "molt lenta" quan un document entra en un Tribunal té "vida pròpia", per la qual cosa si hi ha alguna iniciativa judicial sobre l'actuació delictiva dels responsables actuals de la Generalitat catalana "no hi ha cap dubte que al final tindrà els seus efectes".