La Secció Segona de l'Audiència Provincial de València ha confirmat la interlocutória de la jutgessa que instrueix les presumptes irregularitats en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) -durant l'etapa al capdavant del museu de Consuelo Ciscar- que va ordenar l'embargament de 12 obres d'art propietat de l'exdirectora, investigada per delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental.

El tribunal rebutja així els recursos interposat per Ciscar i la seua filla contra la decisió de la instructora, que el passat mes de març va acordar la mesura cautelar sobre estes peces, pintures i escultures, per garantir el decomís efectiu de les mateixes en el cas que siga condemnada per entendre que "existeixen indicis que les mateixes han sigut adquirides per la senyora Ciscar a resultes de l'activitat delictiva que s'investiga en la present causa".

La sala entén que l'embargament "reuneix tots els requisits exigits legal i jurisprudencialment" doncs actualment es desenvolupa la "fase d'instrucció en la qual es tracta de dilucidar, entre altres qüestions, la legalitat en l'adquisició de les obres ara embargades, existint indicis de la comissió d'infracció penal i que justifiquen de moment la continuació de la investigació".

Segons la interlocutòria, datada el 8 de setembre i facilitada este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la mesura adoptada per la jutgessa instructora "és ajustada a dret", ja que "està per determinar la propietat i la licitud en l'adquisició de les obres, sent que no existeix documentació acreditativa de la donació al·legada".

La jutgessa sospita també que l'exdirectora del museu forçava l'exposició de les peces en les mostres organitzades per l'IVAM perquè es revaloritzaren; i manté que utilitzava les seues filles i la seua néta per a ocultar que ella era la verdadera titular de les mateixes. Les obres d'art són peces de les col·leccions particulars de la família Ciscar que van ser prestades per a ser exposades en l'IVAM per les filles de l'exdirectora com si anaren les suposades propietàries.

Quan la jutgessa els va requerir perquè acreditaren la compra de les obres d'art que havien prestat al museu, l'exdirectora de la pinacoteca valenciana va explicar que va ser ella qui les va adquirir a través de galeries o directament als artistes per a posteriorment regalar-li-les a les seues filles, motiu pel qual estes no disposaven ni de títols ni de factures de compra. No consta, segons arreplega la resolució confirmada ara per l'Audiència, cap document de naturalesa fiscal que acredite tal cessió o donació.

La instructora va apreciar contradiccions entre la versió de Ciscar i d'artistes als quals suposadament va comprar o li van regalar algunes de les obres embargades, fet que unit a "la falta de documentació justificativa de la seua lícita adquisició" condueixen a estimar "l'existència d'indicis de delicte".

A més de la falta de títols de compra de les obres per part de Ciscar, la magistrada de reforç d'Instrucció 21, va destacar que "existeixen dades que indueixen a pensar que la senyora Ciscar Casabán va fer ús de la seua posició de superioritat en l'IVAM com a directora gerent de l'Institut per forçar l'exhibició de tals obres en l'exposició de Carmen Calvo, a pesar de no estar inicialment prevista, per amb açò revaloritzar tals obres i aconseguir amb açò un benefici ulterior en cas de venda". Tal comportament és "sens dubte irregular i podria constituir igualment un il·lícit penal a considerar".

En esta interlocutòria dictada al març, recorda l'alt tribunal valencià, la jutgessa no va donar crèdit a la versió de l'exdirectora de l'IVAM i al suposat regal de quadres i escultures als seus familiars. Segons la resolució, existeixen "elements en la causa que fan sospitar d'una manera fundada que les obres, almenys les 7 que van ser exhibides en l'exposició de Carmen Calvo eren propietat de la senyora Ciscar Casabán i per tant no existia en el moment de l'exposició eixa transmissió a títol gratuït que la mateixa al·lega en favor de les seues filles i néta".

Assenyala que "d'una forma encoberta es va indicar a les fulles de préstec que les propietàries eren aquelles per amb açò facilitar l'exhibició de tals obres i açò encara quan la indicada pràctica no siga conforme amb el codi deontològic museístic".

La magistrada va considerar que l'embargament acordat a instàncies de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana està justificat davant "la facilitat" amb que les obres embargades "puguen ser ocultades o transmeses a terceres persones sense deixar rastre de la seua lícita transmissió" com ho demostra el fet que quan van ser exposades "la senyora Ciscar va intentar ocultar que era la verdadera titular de les obres, usant per a açò l'atribució de la seua titularitat a les seues filles i néta d'una manera formal amb el només fet d'indicar en les fulles de préstecs de les obres indicades que eren les seues propietàries".

Entre les peces embargades figuren les set obres de Carmen Calvo i cinc obres d'artistes com Ramón de Soto, Francisco Caparrós, Alberto Corazón, Bernardi Roig i Equipo Crónica. La seua compra lícita tampoc ha sigut justificada amb documents de naturalesa tributària.

A la interlocutòria d'embargament, la magistrada va acordar també donar entrada en la causa a les filles de Ciscar, a les quals esta va atribuir la propietat de les 12 obres d'art exposades en l'IVAM i ara embargades. Ho fa sobre la base de l'article 803 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, segons la qual "el jutge o tribunal acordarà d'ofici o a instàncies de part, la intervenció en el procés penal d'aquelles persones que puguen resultar afectades pel decomís (...)". Estan representades per un advocat sense que açò signifique que s'estenguen a elles les qüestions relacionades amb la responsablitat penal de la seua progenitora.