Dos de cada tres persones sense sostre ateses per Casa Caridad en la ciutat de València són ja d'origen espanyol. En concret, segons arreplega el V Informe de les Persones sense Llar a València, presentat aquest dimarts per l'ONG, representen el 67,8% dels usuaris, vuit punts percentuals més que en 2016.

Darrere d'aquest fenomen hi ha diverses causes, i una de les principals és la tornada d'immigrants als seus països d'origen o la seua eixida cap a uns altres. Amb açò, el perfil majoritari que es va configurant és el d'un home d'entre 41 i 65 anys amb patologies associades, addiccions, falta de suport social i familiar i problemes molt cronificats. 

El president de Casa Caridad, Luis Miralles, ha explicat que tenen detectades en la ciutat de València al voltant de 400 persones que viuen en els carrers. "A ningú li agrada estar en el carrer, no és veritat que no vulguen acudir als centres. Al final aconseguim que vinguen, però no som una ONG assistencialista, sinó un equip professional", afirma. 

La gerent de la institució, Guadalupe Ferrer, destaca la labor d'acompanyament que realitzen amb aquestes persones, donada la seua situació "cronificada" i la dificultat que açò suposa per a reiniciar una vida normalitzada. "La nostra missió és acompanyar-los en la reinserció social, però molt a poc a poc". A més, explica que el problema principal associat a la pobresa "ja no és la fam, és la forma de vida i els seus problemes, i hem de traure'ls del carrer", afig. 

L'estudi destaca també l'augment de persones majors de 65 anys, totalment soles, que reclamen ajuda a l'entitat i amb un estat físic molt deteriorat. A més, els menors de 20 anys representen el 8,4% del total d'usuaris de l'alberg. En aquest últim grup destaca el perfil de joves provinents de centres de menors, sense treball ni xarxes familiars. Entre els usuaris estrangers, que segueixen sent el 32,2%, hi ha representades més de 50 nacionalitats.

Casa Caridad reparteix cada any més de 300.000 racions d'aliment, els seus tres albergs van acollir 33.394 pernoctacions de persones sense llar en 2016 i les escoles infantils atenen a més de 150 xiquets d'1 a 3 anys. A través d'aquests serveis, el seu departament de Treball Social recolza la reinserció social mitjançant un seguiment personalitzat. Compta amb un equip de quasi 300 voluntaris. A més dels seus centres propis (seu central en el Passeig de la Petxina, Multicentre Social de Benicalap i Escola Infantil de Torrent), gestiona dos menjadors socials (València i Paterna) i una altra escola infantil també a Torrent.

Per tot açò, l'entitat ha iniciat una campanya de sensibilització social que ha denominat Molt més que menjar, en la qual posa en relleu el conjunt de prestacions que ofereix més enllà de l'alimentació. Per exemple, obrir tots els centres de Casa Caridad costa 12.000 euros cada dia, dels quals el 20% es destina a menjar i el 80% restant a la resta d'accions, com a centre de dia o tallers d'ocupació i habitatge. El 70% dels ingressos de l'ONG provenen de les aportacions privades (socis, empreses...) i el 30% de les administracions públiques.

L'objectiu de l'entitat passa per arribar als 5.000 socis (actualment compta amb quasi 3.600), rejovenir la seua base social i ampliar el nombre d’"empreses amb valor", una iniciativa que pretenia arribar a les 365 empreses per a sufragar la despesa diària en menjar i que es manté estable en 160 col·laboradores. "La nostra imatge no és solament la de persones fent cua per a menjar, sinó també l'atenció especialitzada a persones a les quals es pot retornar a una vida normalitzada", explica Miralles.

Sobre les persones sense llar que demanen, per exemple, a les portes dels supermercats, es remitent a l'opinió del seu departament de Treball Social: "No se'ls ha de donar diners. Sí escoltar-los, atendre'ls i dirigir-los als centres on se'ls pot ajudar". Segons explica, es tracta de persones que necessiten "un tractament adequat i digne", per la qual cosa recomana, en primer lloc, avisar als serveis municipals per a atendre les situacions d'emergència.