En un manifest distribuït per Escola Valenciana, els col·lectius assenyalen que "des de fa uns mesos hi ha un intercanvi d'afirmacions, acusacions, denúncies i pràctiques efectuades des d'instàncies, sobretot, polítiques, jurídiques i mediàtiques, que pareixen haver oblidat l'objectiu que ha de regir tota participació en la definició dels processos educatius: la formació òptima per als nostres fills i les nostres filles".

En matèria lingüística, afigen, "o s'ha oblidat o s'ha volgut oblidar que la capacitat plurilingüe del nostre alumnat passa necessàriament per potenciar els programes que consoliden, primer, l'aprenentatge de la llengua minoritzada, el valencià, i posteriorment de la llengua estrangera, l'anglés".

L'aprenentatge de la llengua majoritària, el castellà, està "garantit amb una mínima sistematització a les aules dels coneixements que proporciona la seua enorme presència social i mediàtica", argumenten estes entitats, que afigen que "el domini equilibrat de les dos llengües oficials únicament s'aconseguix amb els programes d'ensenyament en valencià".

En este punt, sostenen que les persones expertes en matèria educativa -"que alguns polítics, jutges i opinadores preferixen ignorar", critiquen- afirmen que l'ensenyament en valencià és la clau que obri la porta de les llengües. D'esta manera, l'ensenyament en valencià és "garantia d'oportunitats personals i laborals, i també de llibertat d'elecció".

"Solament si el xiquet o la xiqueta té els coneixements lingüístics suficients podrà triar, en cada ocasió i lloc, quina llengua vol o li convé utilitzar. Serà lliure per triar. Privar a bona part de l'estudiantat d'aconseguir idèntica competència en valencià i castellà és discriminar-los. No podem negar a l'alumnat el dret d'aprendre les mateixes llengües que la resta dels seus companys", mantenen.

Afigen que una gran part de les famílies valencianes ja van dir què era l'opció lingüística majoritària triada per als seus fills: els nivells més avançats de plurilingüisme. Segons estes entitats, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) "ha ratificat la validesa legal d'estos plantejaments, i ha sigut tan sol la interpretació d'una clàusula addicional, la referida a l'acreditació a posteriori dels coneixements lingüístics adquirits, la que ha provocat la parada en sec de l'aplicació en els centres dels programes plurilingües dinàmics, en tot el País Valencià".

"En comptes de respectar la voluntat majoritària de la comunitat educativa i encoratjar-la en la tasca de construir un futur millor, hi ha qui preferix judicialitzar-la i obstaculitzar-la, suposem que amb la idea d'obtindre uns discutibles rèdits electorals. Per contra, nosaltres pensem que les llengües són ponts d'unió entre persones i afavorixen l'entesa, la pau i la convivència entre diferents cultures", lamenten.

I continuen: "En comptes de valorar la riquesa que suposa la diversitat lingüística, que necessàriament ha de partir de la promoció d'una llengua mil·lenària, el valencià -el nostre català-, per a posar-la al mateix nivell que una altra llengua mil·lenària, el castellà, s'ha orquestrat tota una campanya per a parar o, com a mínim, retardar tota iniciativa legislativa que treballe per la normalització de la nostra llengua, com a RTVV, els usos lingüístics en l'administració o el decret de plurilingüisme".

"RAONS PURAMENT PARTIDISTES"

I tot, consideren, "per raons purament partidistes, amb la vista posada en un joc de poders en el qual la majoria de persones no volem participar".

Per tot açò, les entitats firmants del manifest avisen que seguiran "treballant pel dret de l'alumnat a ser plurilingüe i pels drets de les persones que volen usar el valencià, quan ho consideren, amb les mateixes garanties que tindran si van optar pel castellà".

Subscriuen l'escrit Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Plataforma per la Llengua, FAMPA València, FAMPA Castelló Penyagolosa, Confederació d'Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Amicsprada, l'AIFFA - Tallers de Doblatge, Va unir de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV), Associació d'Editors del País Valencià (AEPV), Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Societat Coral El Micalet, Ca Revolta i Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM).

També figuren l'Associació de Directors d'Infantil i Primària del País Valencià (ADIP-PV), Associació de Directors d'IES del País Valencià (ADIES-PV), Associació de Bibliotecaris Valencians, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC); els sindicats La Unió de Llauradors i Ramaders, Intersindical Valenciana - STEPV, UGT PV, CCOO PV; i els partits Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Podem, Compromís i PSPV-PSOE.