Comunitat Valenciana

El Consell renova la seua col·laboració amb Acnur amb 200.000€ per a ajudar a refugiats

  • Els diners, 50.000 euros més que en 2016, es dediquen a l'assistència en forma de diners en efectius i vals i a la distribució d'articles no alimentaris.
  • La mitjana d'estada en estos grans camps és de 17 anys i el 50% dels xiquets refugiats i desplaçats no tenen escola, segons l'entitat.
  • "És molt trist que la majoria dels països d'Europa estiguen fent oïdes sordes a un compromís" d'acolliment de refugiats, assegura la presidenta d'Acnur.
Campo de refugiados de ACNUR
Campo de refugiados de ACNUR
© UNHCR/IVOR PRICKETT

La Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació ha renovat el conveni de col·laboració amb la delegació valenciana del Comité Espanyol d'Acnur per a dur a terme el projecte 'Assistència bàsica per a la població refugiada siriana a Jordània'. Este conveni compta amb una dotació econòmica de 200.000 euros, la qual cosa suposa un increment de 50.000 euros respecte a 2016.

Este projecte contempla diverses accions d'ajuda humanitària. D'una banda, es dedica la distribució de l'assistència en forma de diners en efectiu i vals per a atendre les necessitats bàsiques de famílies vulnerables sirianes residents a l'entorn de la capital, Amman, amb l'objectiu que "puguen eixir dels camps de refugiats, llogar un habitatge i tindre un targeta per a manejar els recursos que puguen rebre setmanalment amb una miqueta de llibertat de decisió per a la seua família".

En segon lloc, la col·laboració de Transparència abasta també la distribució articles no alimentaris (com mantes o tovalloles) entre la població refugiada situada en els camps de Zaatari i Azraq. Un d'ells té quasi 80.000 persones i l'altre, que pretenia que no superara els 30.000 habitants, està ja molt proper als 50.000.

Així ho han assenyalat la presidenta de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), Matilde Fernández, al costat del conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, després de la firma del conveni de col·laboració. A la trobada han assistit també el director general de Cooperació i Solidaritat, Federico Buyolo, i la directora de Projectes i Relacions Institucionals del Comité espanyol d'Acnur, Belén Camba.

El document contempla també activitats de formació i sensibilització a la Comunitat Valenciana, a les quals es destinaran 25.000 euros. En concret, s'ha previst ja la realització de tres jornades sobre acció humanitària en tres universitats de la Comunitat Valenciana: la UJI de Castelló, la Universitat València i la d'Alacant. Des del Comité Espanyol d'Acnur, Matilde Fernández ha agraït al Govern valencià  el seu "suport, any rere any a projectes per a intentar dignificar la qualitat de vida dels refugiats".

Jordània: 40% de població refugiada

La responsable de l'ONG ha alertat que hi ha 5 milions de refugiats sirians en els països fronterers (el Líban, Turquia, Jordània, l'Iraq i Egipte), sobretot en els tres primers. En el cas de Jordània, al qual es dirigeix l'ajuda valenciana, "és un país molt xicotet que ja quasi té un 40% de població refugiada", ha alertat. "I alhora, hi ha 6,3 milions de sirians desplaçats en el país que van movent-se de nord a sud, d'una ciutat alliberada a una altra, i que necessiten tot tipus d'atenció com si estigueren en un camp de refugiats", ha agregat.

La vida en els camps de refugiats és "molt dura", ha admès: és com "una Torre de Babel de famílies, persones que moltes vegades en el seu país o durant el seu desplaçament s'han enfrontat entre ells, que fugen per diferents causes, per una persecució, per causes econòmiques amb fam o per una guerra, i que es troben allí i han d'aprendre a conviure, a organitzar-se i a sobreviure perquè no s'esgote l'esperança de retornar als seus països".

Una mitjana de 17 anys de permanència

Fernández ha explicat que un campament requereix molta seguretat, encaixar molta burocràcia, ha d'haver-hi molt de personal de Nacions Unides, i s'està treballant molt "l'autogestió" i la creació de comités on siguen els propis refugiats els que treballen la distribució de tot el que arriba i construïsquen cases.

No obstant açò, ha lamentat que "la mitjana és que el 50% dels xiquets i xiquetes que són refugiats i desplaçats no tenen escola" i que una de les coses que "dol molt" és que "la mitjana d'estos grans camps és que una família roman en ells 17 anys, això és una generació sencera", ha alertat. "En no resoldre's els conflictes en els seus països cada vegada són més anys però també es crea una dinàmica que cal intentar trencar entre tots perquè hi haja treball i polítiques de tornada als països o acostant-se a la seua pròpia ciutat". Precisament per a combatre estes dades, la responsable d'Acnur ha explicat que s'estan començant a preocupar molt més per muntar centres d'ocupació.

La presidenta d'Acnur ha destacat com a dada "positiva" que "el comité espanyol d'Acnur és el donant número 9 del món" i "solament hi ha vuit països que entreguen a Acnur més diners" que l'ONG espanyola. Per açò, ha donat les "gràcies a un poble espanyol amb grandíssima solidaritat", en el qual "quan es retallen pressupostos d'administracions automàticament creixen donacions i socis". En este sentit, ha manifestat un "agraïment al conjunt de la ciutadania", a la qual ha demanat que "seguisca alerta per a contribuir a canviar una mica el món, perquè es canvia amb la coherència individual de cadascun de nosaltres", ha subratllat.

Europa, de la solidaritat a la por

Per contra, respecte als governs europeus, ha lamentat que "el continent europeu, el més solidari al llarg de la història, -que ha sigut capaç de construir un model de societat amb redistribució de la riquesa a través de desenvolupament de diferents models d'estat de benestar-, en este moment haja passat a ser un continent que té por i en tindre por no impulsa les polítiques de solidaritat, és molt trista".

Al seu parer, "és molt trist que la majoria dels països d'Europa estiguen fent oïdes sordes a un compromís" d'acolliment de refugiats i que "el govern europeu no empre més mecanismes per a convéncer i aconseguir que eixos acords es facen realitat" davant el nombre actual de "65,5 milions de persones refugiades i desplaçades en el món, més que quan es va acabar la II Guerra Mundial".

"Decisions valentes"

Per a Matilde Fernández, "es necessitarien mesures i decisions més valentes i per descomptat, pels governs dels països més rics, que és el cas d'Europa". Per la seua banda, el conseller Manuel Alcaraz ha reafirmat el compromís del Govern valencià amb les persones refugiades que fugen de la guerra a Síria. Per a Alcaraz, "la societat valenciana ha mostrat sempre la seua sensibilitat davant la qüestió dels refugiats, tan important i candent en estos moments". És per açò que el conseller ha lamentat "la incapacitat de les institucions europees i del Govern espanyol per a donar una resposta activa davant este drama humanitari que, realment és el que vol la majoria de la població".

Mostrar comentarios

Códigos Descuento