En l'escrit, la parlamentària sol·licita que eixe informe explique les possibles conseqüències jurídiques que pogueren derivar-se de la convocatòria i celebració del ple, així com de la votació del decret, que segons indica Sánchez, podia haver-se sotmès a convalidació en la Diputació Permanent de les Corts.

La diputada assenyala que, sobre la base del reglament de les Corts i a la llei 5/1983, de 30 de desembre, Ciutadans té "seriosos dubtes sobre si el ple haguera de celebrar-se i, en cas de celebrar-se, la validesa i conseqüències jurídiques que derivarien del mateix, ja que el primer debat del mes de setembre ha de ser el de política general que ja es va establir mesos arrere en el calendari parlamentari".

Entenen que esta convocatòria produïx "un trencament del principi constitucional de jerarquia normativa, tenint en compte que una decisió de la Mesa no pot contradir el que es disposa en el Reglament dels Corts, que té rang de llei", i consideren que hauria d'haver-se convocat Diputació Permanent.

A més, sobre el contingut del ple, assenyala que "no pareix responsable en honor de la seguretat jurídica posar pegats a un decret suspès -en referència al de plurilingüisme- amb un altre de similars característiques, i menys per la via del decret llei, per ser esta figura legislativa d'una banda extraordinària i d'altra banda ser un procediment de creació legislativa que es fa sense cap control parlamentari".

Este decret llei, afig Ciutadans, podria ser inconstitucional "tenint en compte la matèria sobre la qual versa, açò és, l'educació arreplegada com un dret fonamental en l'article 27 de la Constitució Espanyola, ja que deuria haver-se tramitat en forma de llei i, en cas de tramitar-se mitjançant la fórmula del decret llei, ha d'al·legar-se i acreditar-se l'extraordinària necessitat del mateix".

"Des del meu grup no apreciem l'extraordinària i urgent necessitat que aprecia el Consell per a justificar que es dicte este decret llei, com tampoc entenem que es convoque un ple per a convalidar el decret quan en realitat, en cas de no aprovar-se, no existiria un buit legal, ja que se seguiria aplicant el decret anterior que regula la mateixa matèria, evitant així la inseguretat jurídica que s'està generant en matèria educativa en estar en espera que es dicte sentència pel TSJCV sobre el plurilingüisme", conclou Mari Carmen Sánchez.