L'activitat cultural que suscita major interés per als valencians és escoltar música, seguida del cine, la lectura i els concerts de música actual. El menor interés apareix en la visita a arxius i a biblioteques, seguides dels espectacles de sarsuela i òpera. És una tendència en què no hi ha divergències significatives respecte al conjunt d'Espanya.

Així ho reflexa un estudi sobre pràctiques culturals en el territori valencià fins a l’any 2015 editat en format llibre per la Direcció General de Cultura i Patrimoni en col·laboració amb la Universitat de València. És la primera vegada que es realitza una recopilació tan extensa dels hàbits culturals dels valencians.

Les dades han sigut extretes de les enquestes realitzades pel Ministeri d'Educació i Cultura des de 2003 a 2015 i extrapolats al territori valencià. És un document que permet establir la situació actual dels interessos, preferències i pràctiques en l'àmbit cultural i servirà de referència per a avaluar les polítiques culturals que està posant en funcionament la Generalitat.

El llibre es divideix en cinc capítols: el primer s'ocupa de la lectura, els audiovisuals i internet; el segon, de la música, el cine i les arts escèniques; el tercer de l'associacionisme cultural i de l'amateurisme; el quart analitza com operen les dinàmiques de diferència i desigualtat en l'univers cultural valencià i el cinqué ofereix una síntesi de conclusions i informació més rellevant en comparació amb Espanya.

D'altra banda, ha crescut l'extensió social de les pràctiques culturals analitzades, ja que en totes aquestes s'ha reduït la proporció de les quals mai les realitzen. Ara bé, això no significa que haja augmentat la freqüència o intensitat de la seua realització. Les pràctiques més esteses al territori valencià són la visita a llocs de patrimoni i exposicions, l'assistència al cine i al teatre, i la lectura de premsa esportiva i de revistes. A Espanya està més estesa la lectura de llibres i de premsa diària d'informació general, així com l'assistència a galeries.

Quant a la lectura, l'informe ressenya que en 2015 un 34% de la població llig llibres (no relacionats amb la seua professió) i un 32% premsa d'informació general, el 94% de les llars valencians tenia llibres en paper i el 23% llibres digitals, i conclou que s'observa una feminització i jovenalització de la lectura en el període estudiat, en un marc on la variable determinant és el nivell educatiu. La lectura s'alimenta i, al seu torn, potencia l'ús de les tecnologies per la qual cosa no es veu amenaçada pels nous mitjans i suports digitals.

Altres dades que ofereix l'informe és que es redueix el consum de la televisió per l'ús d'altres pantalles d'accés a Internet, que augmenta la població internauta i que l'assistència al cine i al teatre és superior a la mitjana espanyola.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, que ha presentat el llibre en la Comissió de Patrimoni, Museus i Arts Visuals de la Taula per la Cultura Valenciana, ha explicat que "amb aquest text disposem d'una anàlisi aproximada dels gusts i usos dels ciutadans que ens faciliten informació sobre les seues preferències i ens permet reflexionar i planificar millor les polítiques culturals".

Carmen Amoraga ha assenyalat que confia que aquesta publicació siga "la llavor que inicie un debat ampli sobre les polítiques culturals que millor podran cobrir les necessitats del conjunt de la societat" i ha anunciat que el seu departament posarà en marxa el treball de camp d'una enquesta específica del territori valencià perquè, fins ara, no hi ha enquestes sobre les pràctiques culturals de la població valenciana.