Rafael Blasco, exconseller de Solidaritat i exportaveu del PP en les Corts, va utilitzar els seus "contactes polítics" per a indicar al seu "amic personal" Augusto César Tauroni a quines convocatòries públiques havia de presentar-se, no solament a la Comunitat Valenciana, sinó també fora d'ella, per a obtindre beneficis i repartir-se'ls. Esta és una de les tesis que sosté Fiscalia Anticorrupció i que plasma en el seu escrit d'acusació per les peces 2 i 3 del cas Cooperació.

El ministeri públic descriu en una mica més de 400 pàgines la relació entre Blasco i Tauroni i "l'entramat" generat per a desviar 4.639.840 milions d'euros de diners que havia d'haver sigut destinat a països del Tercer Món. Este escrit obra a poder del Jutjat d'Instrucció número 21 de València, encarregat d'esta causa, i en el mateix reclama un total de 167 anys, 11 mesos i 1 dia de presó per a 20 dels processaments, 16 d'ells per a l'exconseller.

Una part de l'escrit d'acusació es destina a aclarir la relació entre Blasco i Tauroni, tots dos a la presó després de la seua condemna per la peça principal del cas Cooperació. El fiscal, Vicente Torres, assenyala que Blasco adjudicava subvencions a Tauroni -bé a través de la Fundación Hemisferio o de xicotetes ONG- per a obtindre un "enriquiment personal" del que també s'hauria afavorit Marc Llinares, excap d'Àrea de Cooperació.

Segons el fiscal, la finalitat "última" de Tauroni era obtindre un benefici net de cada projecte subvencionat de com a mínim un 50% de la quantitat subvencionada per l'Administració. Per a açò, comptava amb la col·laboració del seu germà, Arturo Tauroni, Alfonso Navarro i la seua empleada Maribel Castillo, "els qui estaven al tant dels diners que es desviava".

Blasco i Tauroni -sempre segons el mateix escrit provisional- mantenien una comunicació "fluida" en interés "del negoci comú". De fet, l'exconseller "coneixia" les societats que tenia Tauroni tant a Espanya com a EUA posat que este "elaborava memòries on assenyalava totes les empreses de les quals es valia per a executar el desviament de fons". "No solament això, també li indicava quines anaven a ser les línies de negoci a seguir per les seues empreses, el benefici que pensava obtindre i quines eren les ONG que controlava", agrega el fiscal.

Després del cessament de Blasco com a conseller, tots dos "van seguir mantenint converses que posaven en relleu l'estreta relació existent entre ells i l'obtenció d'avantatges de tipus monetari per part de Tauroni". De fet, l'exconseller, a qui el ministeri públic dóna per provat que la trama identificava com a 'Conill', 'Roger Rabit' o 'Conill', "indicava a Tauroni a quines convocatòries havia de presentar-se, no solament a la Comunitat, sinó també fora d'ella, fent ús dels seus contactes polítics".

"En realitat -prossegueix-, malgrat que Blasco fóra cessat com a conseller al juny de 2011, seguien mantenint converses relacionades amb l'activitat duta a terme per Hemisferio en la Conselleria de Solidaritat com en la qual havia de desenvolupar en la Diputació de València o en la Comunitat Autònoma d'Astúries".

Com a conseqüència d'estes actuacions, Tauroni "solia entregar-li amb regularitat xicotetes quantitats de diners en metàl·lic, que li entregava directament o en sobres a través de la seua secretària personal". "Era habitual que Tauroni indicara al seu germà o a Maribel Castillo que portaren sobres a Blasco a través de la seua secretària a la seu de les Corts, quedant bé en el seu despatx, bé en la Casa dels Caramels", postil·la el ministeri públic.

El fiscal descriu en el seu escrit que la relació "estreta" que existia entre Blasco i l'empresari Tauroni es va plasmar en la presentació per part de l'entitat Amela d'un projecte a la convocatòria de subvencions de l'any 2011 en la Conselleria de Solidaritat. La vicepresidenta d'esta organització era Consuelo Ciscar, esposa de Blasco, i el gerent, Adolfo Soler, testaferro de Tauroni. Amela finalment va retirar els seus projectes per indicació de la seua presidenta.

En l'escrit del fiscal es nomena en diferents ocasions a l'exgerent de Las Naves Rafael Monterde, qui ha sigut cessat recentment del seu càrrec després de fer-se públiques diverses informacions en les quals se'l vinculava amb membres de la trama del cas Cooperació. Monterde no està processat en la causa posat que, segons ha pogut saber Europa Press, no existeixen proves que participara directament en modificar l'avaluació de projectes. Únicament ha declarat com a testimoni.

El ministeri públic explica que "va confeccionar" els criteris de valoració per a l'avaluació de projectes de la convocatòria de subvencions de l'any 2010, i va avaluar projectes en esta convocatòria juntament amb el seu equip, col·laborant amb l'avaluadora de Castel Aznar -el directiu Luis Castel està processat- i donant informació extra oficial a Llinares sobre les entitats i projectes que es van presentar eixe any a la convocatòria de formació i investigació.

A més, situa Monterde com a persona que va intentar convéncer Llinares perquè contractara un equip, en el qual estaria ell darrere, per a fer un seguiment dels projectes 'a posteriori' de la seua execució, treballs denominats de 'meta investigació'.

El fiscal també descriu com en una ocasió, quan va eixir en premsa informació que qüestionava la transparència de l'actuació de la conselleria en matèria de subvencions, Monterde va enviar un correu electrònic a Llinares "donant-li consells de com actuar davant la informació publicada". "Li va recomanar mantindre una presentació de l'hospital d'Haití i convocar a la premsa almenys a una part de la reunió, aconsellant-li d'igual forma la compareixença del conseller".