La pretesa eixida de la crisi s'està quedant en l'àmbit macroeconòmic i no arriba al conjunt de la població. L'atenció a les persones pobres i en risc d'exclusió social comença a baixar quantitativament però, al mateix temps, es cronifica entre determinats col·lectius vulnerables fruit de la precarització de l'ocupació. La generalització dels "treballadors pobres" que tenen ocupació però que no poden pagar el lloguer o els subministraments bàsics està darrere d'un fenomen que Cáritas ja considera una "tònica general".

Aquest és el diagnòstic que han realitzat aquest dimarts els responsables de l'entitat benèfica a València, durant la presentació de la Memòria Institucional de 2016, que suposa una radiografia no solament de la seua activitat assistencial, sinó de la pobresa i de l'exclusió social en el seu conjunt. L'ajuda de l'entitat va arribar a 60.068 persones a València en 2016, un 16% menys que l'any anterior.

El descens s'explica per la caiguda del 25,3% al 24,4% en la taxa de pobresa a la Comunitat Valenciana, una baixada que no és "suficient" per als col·lectius desfavorits. De fet, segons explica la secretària general, Fani Raga, aquesta xifra reflecteix una "fractura social".

Entre les causes d'aquesta disminució en el nombre de beneficiaris també inclouen la pèrdua de població de la Comunitat Valenciana per cinqué any consecutiu (també d'estrangers), l'increment de les llars unipersonals, que ja arriben a 150.000, la disminució de noves atencions (amb la consegüent cronificació dels quals ja acudeixen a les seues seus), així com l'increment dels "col·lectius invisibles", els que no apareixen en les estadístiques oficials, entre els quals inclouen a persones sense llar, migrants en situació irregular i dones víctimes de la tracta.

"Quan hi ha una recuperació econòmica, sempre hi ha un sector que es queda al marge perquè tenim un model d'inclusió molt precari", sosté Raga, que destaca que el 35% d'aqueixes 60.068 persones són menors d'edat, la qual cosa suposa "una transmissió intergeneracional de la pobresa, que s'acaba perpetuant de pares a fills". Entre els perfils majoritaris destaquen les parelles joves amb fills, les dones soles amb fills i les llars unipersonals, amb una majoria d'espanyols (56%) i de dones (70%) enfront d'homes (30%). 

"La pèrdua de l'imaginari de crisi pot fer-nos caure en l'error que les coses van bé i funcionen, però les dades demostren que no", afirma el director de Cáritas a València, Ignacio Grande, que alerta que els nivells de precarietat laboral actuals "superen als de 2008", la qual cosa ha originat la figura dels "treballadors pobres". Per a ells, afig, "tenir una ocupació no garanteix que una família puga eixir de l'àmbit de l'exclusió".

Raga explica que Cáritas ajuda a aquestes persones amb l'alimentació perquè puguen pagar despeses com el d'habitatge i evitar desnonaments. "Són treballs molt inestables i precaris", assegura. A més, l'entitat també ha detectat que moltes persones han esgotat el que criden el "matalàs familiar" que generaven en la majoria d'ocasions els avis. "Amb una pensió de 600 euros i perdent poder adquisitiu no poden fer front a despeses dels fills ni suportar la càrrega de la família extensa", explica la secretària general de Cáritas. Segons la seua impressió en el treball diari amb aquests col·lectius, la pobresa dels fills ha fet que molts pensionistes siguen "víctimes col·laterals de la pobresa".

Durant el passat any, Cáritas Diocesana va comptar amb la col·laboració desinteressada de 6.146 persones voluntàries, la majoria (52%) en edat laboral. A més, va destinar 4,98 milions d'euros als seus programes d'atenció social, al suport de les Cáritas parroquials i als seus projectes i campanyes d'emergència. Entre els seus programes destaquen alguns específics dedicats al dret a l'habitatge (241 beneficiaris), a ocupació digna i salari just (1.850 persones van aconseguir una inserció laboral i 761 van assistir a cursos), dret a la dignitat (9.734 famílies alimentades en els seus economats), dret a la salut (amb ajudes de farmàcia) i dret a l'educació (557 adults i 797 menors beneficiaris).