Enrique Crespo, expresident de l'Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (Emshi) i d'Emarsa, va demanar als seus treballadors "prudència" quan es van destapar irregularitats en la gestió de la depuradora de Pinedo: "A veure si anem a ser bombers piròmans i muntem un problema". Així mateix, els va advertir: "Ull amb el que aneu a dir si heu d'anar al jutjat", segons la versió de José Antonio Martínez, exsecretari de l'Emshi, en el juí per la peça principal de la causa en la qual s'ha investigat un presumpte desfalc de 25 milions d'euros en la gestió de la instal·lació.

El testimoni ha explicat al tribunal que, després d'estudiar diferent documentació, van començar a veure diferents irregularitats en Emarsa i van tractar de buscar una viabilitat per a l'empresa a través d'una reducció del capital social. D'esta situació va ser degudament informat Enrique Crespo i també l'exgerent de l'entitat, Esteban Cuesta.

Així, per exemple, en una reunió que va tindre lloc al maig de 2010, se'ls va traslladar -ha reproduït- uns gràfics per a explicar-los que la causa per la qual la societat estava endeutada no es devia a un elevat nombre de treballadors i a una falta de finançament, sinó a un augment de costos en despeses d'aprovisionament i d'un altre tipus. També es va al·ludir a uns viatges sufragats per l'entitat pública.

Crespo, davant esta situació, va demanar explicacions a Cuesta i este va negar els viatges, segons ha manifestat Martínez. Davant d'açò, l'exgerent va presentar en eixe moment altre document en el qual insistia en els elevats costos de personal i en la necessitat d'elevar el capital social de la mercantil. "Açò ens va deixar perplexos perquè no coincidia amb l'informe de l'auditor i amb el que s'havia estat treballant", ha dit.

Davant la resposta de Cuesta, tant el testimoni com l'interventor van aportar a Crespo uns documents en els quals es desgranaven els viatges a costa d'Emarsa. I preguntat per com va reaccionar ell, ha manifestat: "Va fer un comentari que no tenia a veure amb els viatges. Va preguntar... Però hi ha un poc més o no? Jo no vaig entendre la pregunta, ni tampoc els que estaven allí", ha asseverat.

Amb totes estes xifres i irregularitats damunt de la taula, el testimoni ha explicat que Crespo, eixe any, en 2010, va demanar "una mica de prudència en estes coses". "En eixe moment va dir una expressió que ens va fer gràcia i que record. Ens va comentar que 'a veure si anem a ser bombers piròmans i anem a muntar un problema ací'", ha reproduït.

A FISCALIA

Arriba un punt en el qual es decidix la liquidació d'Emarsa i, a partir d'ací, es va fer un inventari i es va ser recaptant més documentació. Amb la mateixa, en veure materialitzades les irregularitats, el testimoni i l'interventor van decidir traslladar-les a la Fiscalia per possible infracció penal. "No va ser a iniciativa de Crespo, sinó nostra", ha postil·lat.

Al desembre de 2010, els advocats de l'empresa van fer un projecte d'ampliació de querella, però la mateixa no es va presentar fins al mes de març. Interpel·lat al testimoni pel motiu d'este retard, este ha comentat que "Crespo va anar demorant la decisió fins al punt que en Nadal, l'interventor i jo vam haver de fer un informe conjunt dient que en cas que la situació continuara així, hauriem de donar trasllat nosaltres de la informació que obrava en l'entitat", ha exposat.

El testimoni ha explicat que van adoptar esta postura perquè els lletrats els van comentar que "estes coses no es podien demorar per risc de destrucció de proves o el que siga", i els van indicar que davant un possible delicte, "cal posar-ho tot en coneixement de la justícia", ha afegit.

Esta reacció, tant per la seua banda com per la de l'interventor, "va donar lloc a una reunió molt tibant" amb Crespo, ha assenyalat el testimoni. Ha afirmat que "Crespo es va enfadar moltíssim i va dir que li havia assegut fatal, que les coses no es feien així. Li vam dir que era delicat i que hi havia una demora no justificable. I ell ens va dir que se sentia amenaçat per fer este tipus de coses i que molt ull amb el que havíem de dir si havíem de vindre al jutjat". "Li insistim que no volíem amenaçar a ningú però que hi havia una responsabilitat", ha asseverat.

Al fil d'esta reunió, va haver-hi un segon informe uns dies després i l'expresident d'Emarsa els va traslladar que anava a buscar un altre lletrat de la seua confiança. "Va buscar un altre advocat i ens va donar instruccions que ell seria el contacte amb este. També ens van demanar que ens limitàrem a donar la documentació que se'ns demanava". "Al març vam conéixer la presentació de la querella per la premsa", ha exposat.