La titular del jutjat d'Instrucció 21 de València, Nieves Molina, ha rebutjat els recursos interposats per Fiscalia i per tres acusacions particulars i ha confirmat el sobreseïment de la causa oberta per l'accident de metro en la Línia 1 de Metrovalencia, que el 3 de juliol de 2006 va costar la vida a 43 persones i va deixar ferides 47 més.

En una interlocutòria de 39 pàgines, contra la qual cap recurs d'apel·lació davant l'Audiència, la magistrada al·ludeix a la "falta de rigor" i a l'ús de "dades errònies" del fiscal en el seu escrit i al fet que els arguments de les acusacions per a demanar la reobertura es fan amb apreciacions subjectives i sense atendre criteris tècnics.

Així, la magistrada, segons la interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, defén la "solidesa" dels informes pericials i descarta noves diligències. En el cas de Fiscalia, li atribueix "falta de rigor" i ús de "dades errònies" per a desacreditar als experts que han descartat infracció de la normativa laboral i de seguretat ferroviària.

D'esta forma, la jutgessa confirma la resolució que va dictar el passat 23 de maig en la qual va acordar el sobreseïment de la causa en considerar que no existeixen responsables penals del sinistre i defén la validesa dels diferents informes pericials incorporats al procediment judicial que descarten que el descarrilament del tren en la corba prèvia a l'estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via.

Al seu juí, Fiscalia ha tractat de desacreditar el primer pèrit judicial per estar investigat en la causa que se segueix en el jutjat d'Instrucció 3 de Santiago de Compostel·la per l'accident d'Angrois i un dels experts de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.

Respecte al pèrit judicial, la magistrada assenyala que la seua condició d'investigat en aquell procediment, en el qual encara no ha prestat declaració, està recorreguda i "en res afecta la solidesa dels seus informes" i afig que ja va estar investigat en 2014, moment en el qual l'Audiència de València va rebutjar que açò fóra motiu de recusació.

Segons la interlocutòrida, els informes d'este pèrit se centren en l'anàlisi de vies, vagó, balises, frens, descarrilaments previs de la unitat sinistrada i finestres, elements que "res tenen a veure amb una correcta o incorrecta anàlisi de riscos en una corba" en Angrois per la qual està investigat.

En tot cas, assenyala que a més dels informes d'este pèrit existeixen onze més de diferents organismes -Inspecció de Treball i Invassat, Agència Estatal de Seguretat Ferroviària o un tècnic policial, entre d'altres- i que en la causa s'ha pres declaració a 48 treballadors dels tallers de FGV, a 21 maquinistes de la Línia 1, a cinc representants sindicals del Comité de Seguretat, cinc policies i tres investigats.

Així mateix, han ratificat els seus informes pericials els funcionaris de la Inspecció de Treball i l'Invassat i els funcionaris de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. La jutgessa manté el seu rebuig a la nova petició de la fiscal perquè sis pèrits emeten un altre informe sobre aspectes sobre els quals ja s'han pronunciat els experts de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i recorda que va ser eixa part qui en dos ocasions va triar esta entitat perquè realitzara les anàlisis, els resultats de les quals no comparteix.

A més, la jutgessa expressa el seu desacord amb Fiscalia sobre els pèrits de l'Agència Europea de Seguretat Ferroviària i veu "incoherent" la posició de l'acusació pública, a qui recorda que entre les seues funcions es troba vetlar pel dret a la tutela judicial efectiva, que té els seus límits en la col·lisió amb altres drets, com el dret a la presumpció d'innocència, "íntimament relacionat amb el dret a no ser sotmés a una investigació prospectiva. I així podria qualificar-se la petició del ministeri fiscal".

En esta línia, indica que eixe dret a la presumpció d'innocència directament afectaria els investigats i subratlla que "no hi ha dubte que també li correspon al fiscal vetlar pels drets d'aquelles", al mateix temps que assenyala que la seua actuació, d'acord amb el seu estatut, s'ha de guiar pels principis de "legalitat i imparcialitat".

D'altra banda, la jutgessa manté que no té competència, per raó de la seua jurisdicció, per a requerir un informe a l'Agència Ferroviària Europea, com pretén la fiscal i recorda que la normativa europea d'avaluació de riscos sobre la qual l'Agència ha emés un informe en el cas de l'accident de Santiago no és aplicable al cas de València ja que la normativa europea "exclou expressament els metros lleugers de l'àmbit d'aplicació de les directives relacionades amb la seguretat ferroviària".

En relació amb les tres acusacions particulars, la jutgessa rebutja els seus arguments i considera que realitzen algunes de les seues peticions "amb base en apreciacions subjectives, sense atendre criteris tècnics", que ja estan exposats en els informes pericials de pèrits. També creu que s'ha fet per una d'elles una interpretació "esbiaixada" del contingut dels dos actes del Comité de Seguretat sobre suposades pressions de FGV a maquinistes per a complir horaris d'eixida de trens i de cometre errors.