La Universitat Pompeu Fabra, la Politècnica de Catalunya, la Carlos III de Madrid, Rovira i Virgili i Politècnica de València (UPV) són les universitats espanyoles amb més rendiment en docència, investigació, innovació i desenvolupament tecnològic, segons la cinquena edició d''U-Rànquing sobre el Sistema Universitari Español' de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigació Econòmica, presentat este dijous a Madrid, que analitza un total de 61 institucions d'educació superior (48 públiques i 13 privades).

Si bé este informe revela els resultats de les universitats de manera sintètica a partir de 25 indicadors, el director d'Investigació de l'Ivie, Francisco Pérez, ha destacat que l'estudi permet als alumnes fer els seus propis rànquings personalitzats en funció de les seues prioritats i interessos a través de la Web d'U-Rànquing. A més, en esta ocasió incorpora un llistat d'empleabilitat.

Per primera vegada, este document esmenta les 23 universitats que no participen en la classificació perquè no han aportat la documentació necessària. "Les que estan és perquè són més transparents", ha indicat Pérez, que també ha assenyalat que s'ha indicat amb un asterisc les universitats que compten amb menys de 15 anys d'història, "una cosa que afecta la investigació", com li ocorre a la Universitat de Sant Jordi, que apareix en l'última posició del llistat general.

Els autors de l'informe han indicat que per a este rànquing s'han corregit els efectes de la seua diferent grandària per a poder comparar les universitats. També han advertit de la complexitat" i "heterogeneïtat" del sistema universitari espanyol, tant entre els centres públics com en els privats. Els primers destaquen fonamentalment en investigació i innovació, amb puntuacions molt superiors que les universitats privades, mentre que este tenen major rendiment docent.

En les últimes posicions també se situen l'Europea Miguel de Cervantes i la Universitat a Distància de Madrid, totes elles amb menys de 15 anys de trajectòria, la UNED i l'Oberta de Catalunya.

El document torna a advertir de les "grans diferències" de rendiment dels sistemes universitaris regionals que aconseguixen els 46 punts percentuals entre el qual se situa en primera posició, el català (119), i l'últim, el canari (73). Pel que es referix a la Comunitat Valenciana, el seu sistema universitari apareix en tercer lloc (109), amb uns resultats que es col·loquen un 9% per damunt de la mitjana espanyola.

"Açò té molt a veure amb les polítiques públiques de les comunitats autònomes i els òrgans de govern de les universitats", ha indicat el professor i investigador de l'Ivie Joaquín Aldás, que ha explicat també que algunes comunitats autònomes apareixen ben situades perquè ho fan "raonablement bé", però que solament tenen una universitat i no pot fer mitjana, com és el cas de Cantàbria, en la segona posició.

Per què Catalunya repetix com la comunitat amb millors universitats? El director de l'Ivie ha explicat que el seu èxit es deu a un conjunt de circumstàncies: té una llarga trajectòria de presència "activa i potent" en les tres àrees analitzades; polítiques universitàries que han promogut la transformació del sistema universitari i la incorporació d'investigadors estrangers, i un entorn i teixit productiu favorables.

LA UPV, LA MILLOR PÚBLICA EN DOCÈNCIA

En docència, enguany la primera posició l'ocupa un grup de cinc universitats: Universitat Antonio de Nebrija, Universitat de Navarra, Universitat de Deusto i Mondragon Unibertsitatea -totes elles privades- i la Politècnica de València, que és pública. La Pompeu Fabra encapçala el rànquing per investigació, mentre que la Politècnica de Catalunya destaca per damunt de la resta en innovació i desenvolupament tecnològic.

Les majors diferències entre universitats es troben en la classificació que mesura la innovació i desenvolupament tecnològic: Les politècniques marquen importants distàncies i tres d'elles -Catalunya, València i Madrid- lideren amb clar avantatge. També hi ha diferències en capacitat d'investigació, on les públiques catalanes destaquen sobre la resta, i on la puntuació de la primera universitat d'este llistat multiplica per 12 el de l'última.

MILLORS UNIVERSITATS SEGONS EL GRAU

L'informe presenta també les puntuacions obtingudes per les universitats en cadascuna de les titulacions, de manera que permet identificar les millor valorades en els diferents estudis oferits.

Per exemple, en la branca d'Arts i Humanitats, la Universitat Rovira i Virgili és la millor puntuada per a impartir el grau de Llengua Anglesa i el d'Història, mentre que en el grau de Belles arts, destaca en primera posició la Universitat Politècnica de València. La Universitat Ramón Llull i l'Universitat de Navarra, les dos de titularitat privada, ocupen el primer i segon lloc en el grau de Filosofia.

En la branca de Ciències Socials i Jurídiques, la Pompeu Fabra se situa en primera posició en els graus d'ADE (Administració i direcció d'empreses), Dret i Periodisme, i l'Autònoma de Madrid, en el d'Educació Primària; en la branca d'Enginyeria i Arquitectura, la Politècnica de Catalunya ocupa la primera posició en els tres graus amb major nombre de nous alumnes -Enginyeria Informàtica, Enginyeria Electrònica i Enginyeria Mecànica- i també en Arquitectura.

Quant als graus de la branca de Ciències, l'Autònoma de Madrid destaca en Biologia i Física, mentre que Rovira i Virgili i la Politècnica de Catalunya són les millor posicionades en Química i Matemàtiques, respectivament. Finalment, en la branca de Ciències de la Salut, la d'Illes Balears es col·loca amb la millor puntuació en Infermeria, Fisioteràpia i Farmàcia, mentre que en Medicina la millor valorada és la Pompeu Fabra.

EMPLEABILITAT

Per primera vegada este informe introduïx un nou rànquing d'universitats basat en l'empleabilitat dels titulats, basant-se en les dades recents del Ministeri d'Educació sobre la filiació a la Seguretat Social dels egressats, però no atén les oportunitats que oferix el mercat de treball més pròxim a les universitats per a així atribuir a estes més responsabilitat en matèria laboral.

Així, els autors neutralitzen esta circumstància, que queda fora de l'abast de la universitat, calculant un indicador homogeni d'empleabilitat (IHE), que corregix l'efecte de les diferents taxes de parada regionals. L'IHE es calcula com el quocient entre la taxa d'afiliació a la Seguretat Social en 2014 dels egressats en 2010 i el percentatge dels universitaris actius que estaven ocupats eixe any.

Els resultats mostren que les privades tenen, en mitjana, un IHE superior en quatre punts percentuals al de les universitats públiques, però el desavantatge d'estes últimes és major en taxa d'afiliació (set punts), la qual cosa indica que la majoria se situen en entorns laborals menys favorables que els de les privades.

L'Oberta de Catalunya lidera este ránking d'empleabilitat, però la veritat és que gran part dels alumnes d'esta universitat a distància treballen i estudien al mateix temps. Li seguixen l'Universitat de Nebrija, Mondragón, Alcalá i Lleida. En l'altre extrem de la taula se situen l'Europea Miguel de Cervantes, l'Universitat de Salamanca, Cadis i la Politècnica de València.