La proposta, publicada en la revista 'Biological Reviews', inclou altres suggeriments com la utilització de dissenys experimentals eficaços per a disminuir el nombre d'animals que s'utilitzen en investigació biomèdica, ha informat la UV en un comunicat.

Cada any molts milions d'animals són sacrificats en experiments científics realitzats a tot el món i quasi tots els experiments en què participen estos animals incorporen un o més grups de control. Són un element essencial del disseny experimental però, com denuncien els autors d'este treball, la majoria dels investigadors tenen una idea molt vaga dels diferents tipus de controls i de la funció que exercixen.

En el cas d'experiments que es repetixen de manera rutinària en un laboratori, sempre amb el mateix tipus d'animals, en condicions estàndard i utilitzant els mateixos protocols experimentals, una forma molt eficaç de reduir la grandària dels grups de control sense sacrificar la capacitat d'arribar a conclusions vàlides consistix a "prendre prestada" informació dels controls utilitzats en experiments anteriors (controls històrics).

Segons Font i Kramer, molts científics desconeixen el potencial que la informació històrica pot tindre per a les seues investigacions. A través de simulacions i dades reals preses de la literatura científica, els autors de l'estudi demostren que, en determinades circumstàncies, la incorporació d'informació prestada dels controls històrics incrementa la potència de les proves estadístiques mentre permet reduir el nombre d'animals experimentals.

No obstant açò, advertixen que l'ús d'informació d'experiments previs no sempre és possible, sinó que ha d'haver-hi una consistència entre les condicions històriques i les actuals. "Recomanem utilitzar informació prestada de controls històrics empleats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors i utilitzant protocols idèntics o molt semblants", aconsellen.

Els experts també neguen que tots els experiments precisen controls. "Els científics s'obstinen a utilitzar dissenys experimentals en els quals inclouen grups de control, tot i que estos no són necessaris", afirmen, i ho atribuïxen a una falta de formació específica sobre el disseny d'experiments. "Si una rata patix una secció transversal de la medul·la espinal, ja sabem que no se'n va recuperar espontàniament", citen com exemple.

En casos en què si són necessaris, Font i Kramer plantegen la possibilitat que els grups de control siguen més xicotets que els de tractament, especialment en aquelles investigacions que inclouen "procediments dolorosos o estresantes".