No hi havia expedients de contractació, s'amagaven a proveïdors "amics" de les lleres legals i hi havia "molts compromisos polítics". Així s'ha manifestat este dilluns l'exdirector financer d'Emarsa, Enrique Arnal, en el juí pel cas Emarsa, en el qual també ha al·ludit a un pla entre l'expresident de l'empresa, Enrique Crespo; l'exgerent Esteban Cuesta; i els exalts càrrecs de l'Epsar José Juan Morenilla i Ignacio Bernácer "per a sobrefacturar els llots i repartir-se 180.000 euros al mes".

Este dilluns li tocava el torn a Arnal per a declarar en la setena sessió del juí per la peça principal del cas Emarsa, procediment en el qual s'ha investigat un suposat desfalc de més de 25 milions d'euros en la gestió de la depuradora de Pinedo (València). L'acusat, qui ja va ser condemnat a dos anys per alçament de béns en una peça separada, s'enfronta ara a set anys de presó per delictes de malversació i falsedat, tal com li reclama la Fiscalia.

El primer que ha explicat al tribunal és que Emarsa, entitat en la qual va estar treballant des de 1995 fins el 2010, era "política" i que Crespo va demanar a Esteban Cuesta que els càrrecs directius "foren del PP" i que existira "estricta confidencialitat" amb els proveïdors perquè "molts eren amics". "Per este motiu em va demanar, o que m'afiliara al partit, o que seguira les directrius del partit", ha dit.

Arnal va arribar a Emarsa abans que Cuesta i ha explicat que es va encarregar a partir de 1997 del departament financer. "Les meues funcions eren d'auxili als auditors i d'elaboració de nous pressupostos interns per a ser aprovats pel Consell d'Administració", ha dit, i ha ressaltat que el seu paper en facturació era "residual". Quant al segell que portaven les factures per a ser abonades, ha dit: "És un segell genèric, d'ús col·lectiu. Jo amb ell solament validava que coincidien les unitats, el preu, els albarans i el pressupost", ha manifestat.

L'acusat, qui ha aclarit que superior jeràrquic era Cuesta "però també els superiors de l'Emshi", ha indicat que Emarsa era una empresa "política" amb finançament públic que s'ha regit per "directrius polítiques de partit. No per directrius de polítiques d'Estat", ha asseverat. I esta manera d'actuar ja existia "abans de l'arribada de Cuesta", ha asseverat.

Quan entra Cuesta en Emarsa, ha prosseguit, al principi el va voler acomiadar per "ordres" de Crespo i este li va assenyalar que tenia una instrucció "molt, molt clara de Crespo" d'acomiadar-lo perquè este volia que els càrrecs directius de l'empresa foren "única i exclusivament del PP", ha reproduït.

Així mateix, ha afirmat que com ell no va voler marxar-se sense cap tipus d'indemnització, l'exgerent li va proposar, o bé afiliar-se al PP, o "si més no seguir les directrius polítiques del partit". "Jo li vaig dir que no m'anava a afiliar al PP, però sí vaig acceptar seguir les directrius perquè era una cosa que no em venia de noves", ha asseverat.

Quant a eixes directrius, ha afirmat que consistien en "estricta confidencialitat" amb proveïdors del PP. "Era mantindre allunyades les mirades a administratius i a sindicats. A tots, menys al cos directiu. Era una tasca comuna de tot el cos directiu", ha dit.

D'altra banda, Arnal s'ha referit a diferents irregularitats en la planta i entre elles ha al·ludit a una conversa amb Cuesta l'any 2010 en la qual este li manifesta, una vegada és coneguda la liquidació d'Emarsa, que Crespo li havia estès un "parany" i li va explicar que entre 2004 i 2005 hi havia un pla per a traure diners de l'entitat: "Un pla seu, de Morenilla, Crespo i Bernáccer per a sobrefacturar el tractament de llots i després repartir-se els diners. Em va comentar que se n'anaven a embutxacar entorn de 180.000 euros al mes", ha manifestat.

Va ser també en eixe moment en el qual es va conéixer la liquidació d'Emarsa quan Cuesta va reunir diversos directius i els va dir que "calia deixar immaculada l'empresa i tapar tots els forats que es poguera, en concret els expedients de contractació. Ens va dir que això era tasca de tots", ha assenyalat. "Ens demanen que fem en un mes el que no havíem fet en sis anys", ha postil·lat. Estes ordres es van produir, segons ha concretat, després d'una reunió amb Crespo i amb l'aleshores regidor 'popular' en l'Ajuntament María Ángels Ramón-Llin.

En eixe instant, ha prosseguit, no hi havia expedients de contractació i els que estan incorporats a la causa "es van elaborar de forma frenètica", ha dit. També ha explicat que hi havia empreses amagades: "Cuesta va establir un canal d'opacitat o paral·lel al marge normal. Per este conducte no habitual hi havia moltes empreses i ho coneixia Crespo", ha subratllat. "Cuesta ens deia que l'unidireccionalitat en contractació i en personal eren instruccions de Crespo", ha agregat.

D'altra banda, l'acusat s'ha referit als "regals" que solia fer l'exinformàtic Sebastián García, conegut com 'Chanín'. "Ell era un més d'eixos compromisos polítics que tenia Emarsa i era conegut com el subgerent. Sempre feia molts regals a molta gent de dins i fora de l'empresa i això se sabia", ha exposat.

L'acusat ha indicat que en ocasions li preguntava per l'elevada facturació que feia i este li responia que eren "coses del partit". "Era impossible que poguera facturar tant a eixos nivells", ha opinat. I ha prosseguit: "Jo també he rebut regals d'ell, en ocasions per iniciativa seua. Li preguntava si ho repercutia a Emarsa i em deia que no, que era cosa seua".

També hi havia regals que, segons ell, escapaven al seu control. "Amb els diners que rebia Emarsa, primer es pagaven les nòmines, després els compromisos polítics -empreses de llots-, després compromisos de segon ordre -com a 'Chanín'- i amb el que quedava es pagaven impostos i a proveïdors reals i es deixaven 30.000 euros en una caixa a la disposició de l'excomptable Santos Peral. Sé que amb eixos diners es van pagar restaurants i moltes més coses", ha dit.

Finalment, ha reconegut viatges pagats per Emarsa a Romania però ha dit que si escau van ser "per a treballar" amb un projecte d'una empresa de residus que "necessitava suport tecnològic".