El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha conclòs la instrucció del 'cas Bankia' sobre l'eixida a Borsa de l'entitat i ha acordat el processament d'un total de 32 persones físiques, més dues jurídiques -Bankia i BFA- entre les quals es troben l'expresident Rodrigo Rato, l'exconseller delegat, Francisco Verdú, l'expresident de la Generalitat Valenciana, de Bancaixa i de Banc de València, Jose Luis Olivas, el conseller Jose Manuel Fernández Norniella, l'exministre Ángel Acebes -va ser conseller del BFA entre juliol de 2011 i abril de 2012- i uns altres vocals, administradors o consellers de l'entitat en els anys 2010 i 2011.

Se'ls imputen delictes de falsedat en els comptes anuals dels exercicis d'eixos anys i delicte de frau d'inversors per incloure dades falses en el fullet informatiu per a l'eixida a Borsa de l'entitat financera.

A més d'Olivas i Verdú (nascut a Alcoi), figuren com a consellers de Bankia processats l'exvicepresident de Bankia i de Banc de València, Antonio Tirado, i els consellers de BFA Francisco Pons, que va ser president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), l'expresident de l'extinta patronal autonòmica Cierval Rafael Ferrando o el que va ser polític del PP José Rafael García Fuster, entre altres noms destacats a la Comunitat Valenciana.

El jutge procedix també contra l'auditor extern de Deloitte Francisco Celma, pels dos informes favorables que va elaborar sobre els estats financers de Bankia, durant els mesos de l'eixida a Borsa de l'entitat. Respecte a Deloitte, com a persona jurídica, el magistrat acorda el sobreseïment i arxiu en entendre que va complir amb el sistema de control de qualitat i que segons la Llei, és una Societat Professional, on els seus socis, com Francisco Celma, disposen d'autonomia respecte de la firma o societat a la qual pertanyen. Deloitte continuarà en la causa com a responsable civil.

En la mateixa interlocutòria de transformació a procediment abreujat -que equival a una orde de processament- el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 acorda el sobreseïment i arxiu per a 2 consellers de Bankia que no van intervindre en les reunions del Consell d'Administració en les quals es van adoptar els acords objecte de la present causa i també arxiva les actuacions respecte als directius de la CNMV i del Banc d'Espanya, la imputació del qual havia sol·licitat l'acusació popular. Queden fora de la causa, entre uns altres, l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i l'exvicepresident Javier Aríztegui.

A partir d'ara el Ministeri Fiscal i les 44 acusacions particulars i populars personades disposen d'un mes per a sol·licitar l'obertura de juí oral o el sobreseïment de la causa. Contra la resolució es pot interposar recurs de reforma davant el propi instructor o directament recurs d'apel·lació davant la Sala Penal.

COMPTES MAQUILLATS SOBRE EL VERDADER ESTAT DE L'ENTITAT

A més dels interrogatoris practicats el jutge s'ha basat en els informes pericials recaptats, que li permeten concloure que els estats financers individuals i consolidats de BFA a 31 de desembre de 2010 i a 31 de desembre de 2011, així com els comptes anuals de Bankia de 2011 no reflectien la imatge fidel de la situació econòmica de l'entitat.

El magistrat recorda que el delicte de falsedat en els comptes anuals s'imputa a qui falseja els balanços i comptes anuals, com van fer els administradors de BFA i Bankia, que "van aprovar uns comptes maquillats sobre la verdadera situació de les entitats que administraven, que no reflectien la imatge fidel de les mateixes, de manera que no mostraven la verdadera situació econòmica de l'Entitat amb el consegüent perjuí tant per als quals posteriorment van subscriure accions de la mercantil cotitzada, com per a l'Estat"

Sobre la base de la doctrina del Tribunal Suprem el magistrat argumenta que ha de procedir-se contra els membres del Consell d'Administració que van adoptar les decisions, mentre que tenien un deure especial d'actuació i dades suficients per a conéixer la conducta dels seus subordinats que podria crear un risc jurídicament desaprovat, com així va ocórrer.

EL FULLET INFORMATIU NO REFLECTIA LA IMATGE FIDEL DE L'ENTITAT

El jutge considera que els consellers investigats van falsejar la informació econòmica que contenia el fullet informatiu elaborat per a l'eixida a Borsa. El delicte de frau d'inversors perseguix als qui perjudiquen els interessos dels consumidors en general, als anomenats inversors.

En el cas concret, segons Andreu, no solament es va produir una falsa informació a l'inversor, "sinó que s'hauria arribat a produir el resultat lesiu per a este últim, atés que tal com obra en actuacions, mitjançant l'Oferta Pública de subscripció, es va arribar a produir un perjuí per als nous accionistes, els quals van basar la seua inversió en una informació i unes dades que van resultar ser falses"

Per eixe reflex "irreal" de la situació de Bankia que mostrava el fullet informatiu, el jutge imputa el delicte de frau d'inversors a Bankia i BFA S.A. com a persones jurídiques i a Rato, Verdú, Olivas i Fernández Norniella mentre que van participar el 15 de juny de 2011 en la reunió del Consell d'Administració de Bankia que va aprovar la inclusió d'eixa informació en el fullet.

El mateix delicte s'imputa també l'auditor extern com a cooperador necessari, per analitzar, verificar i dictaminar la correcció i veracitat dels comptes de Bankia que es van presentar en eixe fullet d'emissió per a la seua eixida al parquet borsari. Amb la seua actuació, segons explica el jutge, "va incomplir el deure específic de revelar aquelles irregularitats que puguen afectar els interessos dels inversors, donada l'extraordinària rellevància que té l'informe de l'Auditor per a la confiança del mercat i dels inversors".

EXCULPACIÓ DELS DIRECTIUS DE LA CNMV I DEL BANC D'ESPANYA

La Comissió Intersindical de Crèdit, personada com a acusació popular va atribuir a diversos directius de la CNMV i del Banc d'Espanya la seua responsabilitat en la comissió dels fets investigats. Després de prendre declaració a estes persones el jutge descarta la seua responsabilitat penal.

El magistrat explica que l'acusació popular no ha explicitat el criteri que ha seguit per a imputar els membres de les dos institucions, quan van ser òrgans col·legiats (el Consell Rector de la CNMV i la Comissió Executiva en el Banc d'Espanya) els que van adoptar les decisions controvertides i no obstant açò l'acusació popular solament va sol·licitar la imputació dels presidents i vicepresidents de les dues entitats i no per a la resta dels membres d'eixos respectius òrgans de govern.

En el cas de la CNMV, el jutge explica que la seua tasca era la d'adoptar les mesures necessàries legalment establides per a la protecció dels inversors i no pareix raonable- assenyala Andreu- exigir-li que constatara pels seus propis mitjans que els estats financers inclosos en el fullet i avalats per l'auditor representaren la imatge fidel de l'entitat. Respecte al Banc d'Espanya, el jutge reitera que no va ser decisió seua l'eixida a Borsa, encara que no s'oposara a ella i que no ha participat en la ficció d'aparentar solvència on no la hi havia.

No es castiga la incorrecta o errònia decisió d'eixir a Borsa, qüestió que segons Andreu, "podria ser objecte d'examen i d'exigència de responsabilitat en un altre fòrums, més no en este, en mancar de rellevància penal".