L'elaboració del Pla d'Actuació Municipal contra el Sensellarisme a Barcelona 2016-2020 ha estat tot un projecte de participació ciutadana. El contingut definitiu ha sorgit de fins a 28 propostes relacionades amb la millora de l'atenció a les persones sense llar. En el procés de concreció de les estratègies a posar en marxa van participar fins a 1.069 persones.

L'interès de la ciutadania per la situació de les persones afectades més intensament per l'exclusió habitacional té una llarga trajectòria a Barcelona. Ja fa més d'una dècada es va aprovar el Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010 i la signatura de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Finalment, la posterior aprovació del Programa Municipal d'Atenció a Persones Sense Sostre va suposar assumir el repte d'ampliar els recursos i serveis per a les persones sense llar, d'orientar els serveis cap a la construcció d'itineraris d'inclusió personals i de consolidar la col·laboració amb les entitats especialitzades de la societat civil a partir de la creació conjunta de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).

El procés d'elaboració del Pla ha comptat, fins i tot, amb la participació de persones directament afectades per les formes més dures de sensellarisme. D'altra banda, el passat mes d'abril de 2016 es va constituir un grup de treball en el Consell Municipal de Benestar Social format per persones que han estat o són usuàries dels equipaments d'atenció a les persones sense llar de Barcelona.

La participació de persones afectades pel sensellarisme ha aconseguit una aproximació al problema lluny de velles interpretacions poc reals. Tradicionalment s'ha considerat que els sense llar són un col·lectiu caracteritzat per les malalties mentals, les drogo-dependències o els estils de vida no adaptats a la societat.

Del treball conjunt entre experts, administracions i afectats ha sorgit una perspectiva del problema que es refereix més a la situació que a les persones. És a dir, es parla del sensellarisme en lloc de parlar de les persones sense llar. Això suposa que l'actuació d'administracions i entitats no es dirigeix a col·lectiu concret, sinó a combatre una situació que vulnera el dret a l'habitatge. Aquesta forma d'abordar el problema assumeix que allò que tenen en comú les persones sense llar és viure una situació d'exclusió residencial severa i no característiques de conducta.

La participació voluntària de la ciutadania no només és fonamental per elaborar programes d'actuació, sinó també per realitzar els anomenats recomptes. Al llarg d'una única nit a l'any, un grup molt ampli de persones recorren els carrers de la ciutat per recollir i sistematitzar dades quantitatives i qualitatives sobre la situació de les persones sense llar. D'una banda, es comptabilitzen les persones que dormen al carrer en un moment concret. De l'altra, des del 2016, també es recompten les que dormen en equipaments de la XAPSLL. Un dels objectius dels recomptes és detectar nous espais de pernoctació.

A Barcelona s'han realitzat des del 2008 cinc recomptes sense llar, quatre impulsats per la XAPSLL i un per la Fundació Arrels. El paper dels voluntaris és fonamental en aquesta iniciativa, i des d'aquella primera nit, han augmentat progressivament, passant dels 700 del 2008 als 930 de l'any passat. Enguany, el recompte es realitzarà la nit del 17 al 18 de maig, entre les 21  i les 2 hores.

Les estimacions dels organitzadors indiquen que són necessaris al voltant de 1.100 voluntaris en grups reduïts de tres o quatre persones. Per participar com a personal voluntari cal ser major d'edat i no és necessària experiència prèvia. És recomanable tenir un telèfon mòbil intel·ligent per poder-se descarregar l'aplicació del recompte i és obligatori inscriure's al web recompte.barcelona.

Les dades recollides amb aquesta iniciativa suposen una diagnosi clara de l'estat del sensellarisme a Barcelona, que és fonamental per orientar de manera eficaç els recursos per lluitar contra aquest problema.

Les persones que dormen al carrer són la part més visible del sensellarisme, però no l’única. Segons una tipologia estandarditzada d’àmbit europeu, anomenada ETHOS, també formen part d’aquest problema les persones que passen la nit en albergs o viuen en equipaments per a personessense llar o en refugis per a dones o per a immigrants.

També són situacions de sensellarisme viure sota amenaça de desnonament o de violència, en estructures temporals, en habitatges insalubres o en situació de massificació.

Ricard Barrull és portaveu de la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL).

Una de les principals activitats de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar és l’organització del Recompte. Una nit, un grup de professionals i voluntaris recorren la ciutat per copsar l’estat del sensellarisme.

Què aporta un recompte de només una nit en una època concreta?

Ens permet veure com aquesta gent es reparteix pels barris i quins perfils es donen a cada lloc. Però el número que obtenim aquesta nit no serviria de molt més si no es complementés amb tot el coneixement que aporten els equips de carrer i les dades que té tota la xarxa.

Potser és més important el que es genera al voltant?

El recompte genera sensibilització. Estem mobilitzant unes 1000 persones durant una nit. Hi ha gent que repeteix cada any. També és una oportunitat de què el problema sigui notícia i es faci més visible.

Quin paper juguen els voluntaris?

El que és important és que les solucions no solament vinguin de les institucions i dels serveis assistencials, sinó que siguin una resposta global de ciutat i de societat.

Aquesta participació puntual és més valorada per part de la gent sense llar que la institucional?

Aquest col·lectiu no només ha perdut una feina, una casa o ha tingut certes dificultats personals. També ha fallat la seva xarxa de suport social. Que un dia persones que no estan intervenint habitualment en aquests problemes se centrin a ajudar aquesta gent dóna aquest caràcter humà que moltes vegades és el que els manca.