L'escriptor suís Jöel Dicker (Ginebra, 1985), responsable de títols 'La veritat sobre el cas Harry Quebert', subratlla la importància de "lluitar contra les etiquetes, perquè la literatura és una cosa molt més gran". Així ho ha asseverat l'escriptor este dilluns a València, on ha oferit una roda de premsa amb motiu de la seua participació en el programa del festival VLC Negra.

L'escriptor ha advocat per eliminar "etiquetes, gèneres aïllats o barreres infranquejables, ja que classificar la literatura en caixes o en compartiments estancs no és bo". No obstant açò, ha reconegut que de vegades cal donar un nom a les coses per a "explicar una mica i que el públic se senta atret" i ho ha comparat, amb humor, amb el fet d'anar a un restaurant i que et diguen si una cosa sap més a pollastre o a vedella.

Però ha insistit en la importància de "derrocar murs" i ha lloat en este sentit la tasca del festival valencià, que encara que se centra en gènere negre, està obert a manifestacions artístiques molt diverses. Preguntat pels seus inicis, quan alguns dels seus primers intents literaris van ser rebutjats, l'autor ha comentat que "el més important és el plaer d'escriure un llibre", tinga èxit després o no, ja que açò no se sap a priori.

En este sentit, ha reconegut que "pateix una mica" per la diferència entre la imatge que es té d'ell, d'un escriptor que ha triomfat molt ràpid sense l'experiència que es creu que ha d'assegurar l'èxit, i la realitat. "L'èxit ho garanteix el treball", ha recalcat Dicker, que ha ressaltat la seua convicció que "cada vegada cal treballar més".

Sobre els seus gustos literaris, el novel·lista suís ha assenyalat que consumeix sobretot obres franceses, russes -"per la seua força i la creació d'ambients que m'espenta a escriure", ha recalcat- i nord-americanes, que li "connecten amb a terra".

Al seu parer, la literatura "naix de la banalitat i de l'ambient". En este sentit, ha posat com a exemple a un grup d'amics que queden a sopar en el seu restaurant favorit, un italià, en una nit d'hivern en suïssa. Del contrast d'eixe ambient càlid i una mica desagradable que puga ocórrer naix el relat.

En este punt, ha jugat amb els periodistes en preguntar quants d'ells havien imaginat que l'escena descrita hi havia neu malgrat que ell no l'ha nomenat. Quan diversos dels assistents ha contestat afirmativament, Dicker ha fet notar que eixa és una de les característiques de la literatura, que "el lector puga crear el seu propi espai, la seua pròpia realitat", una cosa que no succeeix en el cinema, "on cal posar-ho tot en la imatge perquè és necessari".

Així mateix, ha afegit que l'escriptura és "una cosa instintiva, té una cosa espontània que et porta" i ha afirmat que no reconeix en la seua obra obsessiones recurrents perquè és "un autor encara massa jove que està buscant el que li agrada i el que no".

En tot cas, preguntat per una frase de Julio Cortázar que deia que la novel·la guanya per punts i el conte procura noquejar, Dicker ha opinat que "per a un lector el més important no és qui guanya al final, sinó la intensitat del procés, del relat". En termes similars, ha justificat la seua vocació per les lletres en "la felicitat de la construcció, de la creativitat".

Al novel·lista se li ha preguntat també pel seu personatge Marcus Goldman, que apareix tant en 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' com en 'El Llibre dels Baltimore' i ha apuntat que el va recuperar perquè sentia que hi havia coses d'ell que havia d'explicar millor. No obstant açò, ha subratllat que ell no és Marcus i que en les seues primeres obres, que tenien un tint més autobiogràfic, es va adonar que açò no li interessava. El que li fascina, ha agregat, és "la ficció i la novel·la d'aventures en un sentit ampli".

Per la seua banda, el director de VLC Negra, Jordi Llobregat, ha celebrat la presència en el certamen d'autors de renom com el propi Dicker, "que volen vindre a València i no solament per la paella", ha bromejat. Ha postil·lat que les activitats programades en la trobada estan registrant una gran acceptació i plens, "amb una mitjana de 150 persones en les sessions quan el primer any era de 15", i ha manifestat que açò prova el gust dels valencians per la literatura i pel que es fa a través d'esta iniciativa cultural.