Així consta en una resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, que no és ferma i contra la qual cap recurs davant el Tribunal Suprem. La sala desestima en la seua sentència el recurs contenciós-administratiu presentat per Ikea Ibèrica S.A. contra la Direcció General de Comerç i Consum de 9 de juliol de 2014 pel qual es va resoldre no declarar com ZGAT el municipi valencià d'Alfafar, on es va instal·lar la multinacional en la província de València.

Ikea va recórrer la decisió en al·legar sis motius: que la declaració d'una ZGAT ha de tindre caràcter reglat d'acord amb la llei; sostenia que es complixen els requisits per a ser considerada ZGAT; que s'havia produït una infracció del principi de legalitat; que eren resolucions arbitràries i amb desviació de poder; que s'infringia el principi d'igualtat i lliure competència, els de bona fe o seguretat jurídica i que la decisió li provocava danys i perjuís.

La sala, en la sentència, desestima estos arguments i recalca, entre altres qüestions, que el Tribunal Constitucional considera que no tota desigualtat de tracte en al llei vulnera la Constitució, sinó que eixa infracció la produïx la desigualtat que introduïx una diferència entre situacions que poden considerar-se iguals i sense justificació objectiva.

Sobre este tema, la comparació amb València no li servix com a tal al tribunal, que recalca que la Generalitat Valenciana és qui té la competència exclusiva en matèria de turisme i comerç interior a la Comunitat. Així mateix, sosté l'expedient per a sol·licitar la qualificació de ZGAT es va iniciar per l'Ajuntament d'Alfafar i afig que, una vegada va desistir el municipi, eixe procés no hauria d'haver continuat.

En esta línia, afig que va haver-hi informes desfavorables a tal declaració per part de diverses associacions com l'associació del moble ACOMVAM; la de supermercats ASUCOVA; la de comerciants i professionals d'Alfafar (ACYPAL) i COVACO i CCOO. Mentre que de manera favorable es van pronunciar ANGED i Tyrius i no va haver-hi resposta en el cas d'UGT i de Confederació d'Organitzacions de la Xiqueta i Mitja Empresa.

A més, destaca que Alfafar no té la qualificació de municipi turístic. Així, assenyala que si bé té 577 places hoteleres, l'ocupació mitjana diària és de 252 pernoctacions, la qual cosa no és motiu per a revocar la decisió d'Economia i declarar-lo turístic. En este sentit, abunda en el fet que té un gran moviment comercial per estar a 10 quilòmetres de València i al costat de la Pista de Silla, però "no és el seu principal atractiu".

La sala, que imposa 3.000 euros de costes a la multinacional, fa seu l'informe de la Cambra de Comerç on s'assenyala que l'atracció supramunicipal d'Alfafar "no genera un turisme de compres i la seua oferta no és diferent a la d'un parc comercial d'un altre municipi de la Comunitat Valenciana".