Així ho ha explicat la vicepresidenta de la Generalitat i responsable d'este departament, Mónica Oltra, en un acte a València denominat 'Avancem cap al concert social' al que han assistit més de 150 representants de les principals entitats del tercer sector, i on ha exposat que este nou model beneficiarà 442 centres que ja estan gestionats per estes entitats sense ànim de lucre i 9.581 usuaris de places o servicis.

Oltra ha explicat que el Govern autonòmic engegarà el 'concert social' a través d'un Decret -l'esborrany del qual estarà disponible en els pròxims dies-, amb la intenció de convocar-ho l'any que vé perquè tinga efectes des de 2018 fins el 2022.

Segons el parer de la consellera, els anteriors governs valencians "van abandonar" i "van maltractar" els servicis socials i al tercer sector, que "va cobrir un espai que no es cobria des del públic", la qual cosa ha generat irregularitats, falta de control, inestabilitat i "il·legalitat en alguns casos".

La responsable d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha indicat que el model de subvencions pel qual la Generalitat aporta determinades quanties econòmiques a les entitats del tercer sector per a la gestió de centres o servicis per a diversitat funcional o persones majors, entre uns altres, és "un mal model", ja que des de 2002 no es requeria que estes entitats estigueren acreditades -"generava falta de control", ha dit- i perquè en nombroses ocasions estes entitats havien d'avançar els diners davant els retards en les subvencions.

PÚBLIC, TERCER SECTOR I PRIVAT

Oltra ha destacat que el Consell té com a objectius amb el concert social' regular l'activitat desenvolupada per estes entitats d'iniciativa social; garantir la transparència, publicitat i eficiència per a l'interés públic -"s'ha fet un negoci" amb alguns centres, segons la vicepresidenta-; assegurar la qualitat del servici a les persones i donar estabilitat financera a les entitats, als seus treballadors i als usuaris.

"Volem prevaler al tercer sector, que tutela l'interés general i no té ànim de lucre, és gestió col·lectiva", ha asseverat la consellera, qui ha afegit que la seqüència que seguirà el seu departament serà la següent: "públic, tercer sector, col·laboració amb empreses privades".

CENTRES PÚBLICS I DE 'CONCERT SOCIAL'

D'esta manera, el 'concert social, que beneficiarà els sectors d'infància i adolescència, persones majors, diversitat funcional, protecció de les dones, inclusió social, persones migrants i famílies, serà subsidiari a la utilització òptima dels recursos propis de la Generalitat, per la qual cosa "si es pot fer des del públic -la gestió-, es farà".

A més, haurà d'existir igualtat de tracte i atenció entre els usuaris dels servicis concertats amb el tercer sector i els atesos directament per l'Administració, al mateix temps que haurà d'haver-hi publicitat i transparència en els processos de concert, no discriminació i eficiència pressupostària.

Les entitats que vullguen presentar-se als concursos per a la gestió i prestació de servicis hauran d'estar acreditats, comptar amb solvència tècnica i financera, tindre experiència en l'atenció al col·lectiu, disposar d'un certificat de qualitat i aportar universalitat al servici. "No es podrà cobrar més a un usuari més enllà de les taxes fixades, seran les mateixes condicions per al qual està en centre públic i per al concertat", ha expressat Oltra.

442 CENTRES GESTIONATS PEL TERCER SECTOR

A la Comunitat Valenciana existixen 442 centres gestionats per estes entitats, dels quals 217 es corresponen a centres de diversitat funcional i 103 a persones majors. Així mateix, en 'concert social' beneficiarà segons la Generalitat 9.581 usuaris -6.222 de diversitat funcional, 1.682 situats en centres de persones majors, 1.267 de centres d'infància i 410 d'inclusió social-.

Oltra ha subratllat a més que el nou model també atorgarà estabilitat als professionals del sector -més de 4.700 en diversitat funcional i persones majors-, per al que es realitzarà una "unificació de convenis" que s'abordarà amb els sindicats per a evitar que els treballadors compten amb diferències salarials entre ells i puguen "eixir de la precarietat".