El Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha emés l'informe preceptiu sobre el projecte de decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat en el qual realitza una sèrie d'observacions essencials, entre les quals apunta que més enllà que es fomente l'ús del valencià per part dels contractistes, no es poden establir clàusules en els plecs que exigisquen la utilització de la llengua pròpia en els documents que presenten o imposar l'ús del valencià en la prestació dels servicis públics.

Així mateix, en les intervencions públiques dels càrrecs de l'administració, que el decret assenyala que han de ser en valencià, el CJC considera que es tracta d'una imposició i ressalta que les persones tenen el dret d'expressar-se lliurement, inclosa l'elecció de la llengua.

Així consta en el dictamen, que ha comptat amb dos vots particulars -d'Asunción Ventura i Margarita Robles- i que assenyala que el decret serà ajustat a dret si s'atenen les observacions essencials que planteja l'òrgan consultiu.

En primer lloc, el dictamen assenyala que en la majoria de preceptes el decret regula l'ús del valencià com a llengua d'ús normal i general en el marc de la Generalitat i apunta que "l'omissió que s'efectua de l'ús del castellà no ha de ser interpretada com una marginació" perquè l'ús normal d'esta és un imperatiu que deriva de la Constitució.

En tot cas, advertix que els articles seran conformes a l'ordenament jurídic quan es refereixen solament a l'ús del valencià "sempre que no incorporen referències a l'exclusivitat", és a dir, mentre es permeta "un ús normalitzat paral·lel del castellà" encara que no es faça referència a ell.

Respecte a les notificacions administratives dirigides als ciutadans, el CJC recorda que el dret de preferència d'una llengua o una altra ho exerceix el ciutadà i l'administració ha d'adaptar-se. D'esta manera, independentment que l'administració actue inicialment en una llengua, ha d'estar atenta a la llengua que utilitze el ciutadà i no cal exigir a un particular que manifeste de manera formal la seua opció, que es dedueix de forma implícita en usar una o una altra.

Pel que fa a les comunicacions fora de l'àmbit lingüístic propi, el CJC considera que "no té sentit jurídic si el valencià no és la llengua oficial del destinatari".

Sobre les còpies de documents redactats en valencià per l'administració valenciana que hagen de tindre efectes "en comunitats autònomes no pertanyents al mateix àmbit lingüístic", que el decret indica hauran d'anar acompanyats de la traducció al castellà, l'òrgan consultiu recorda que la Llei d'Ús no distingeix entre comunitats per les llengües oficials que empren, per la qual cosa insta a corregir-ho.

En els convenis i escriptures públiques, el CJC recorda que quan tinguen efectes fóra del territori valencià existeix l'obligatorietat que figuren en valencià, de la mateixa manera que en les comunicacions amb altres administracions públiques fóra de la Comunitat.