Els concerts tindran lloc, el dia 10 de març, en el Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona; i, el dia 11 de març, en el Teatre Auditori de Salou. Els dos concerts començaran les 19.00 hores amb entrada gratuïta.

L'Universitat de València coordina el projecte SINERGIA, la xarxa d'Orquestres Universitàries Espanyoles nascuda en 2015 amb l'objectiu de compartir informació, gestió, producció, o formació, entre les orquestres universitàries espanyoles per a la producció conjunta d'activitats.

En l'actualitat, a Espanya hi ha 20 orquestres universitàries creades en la seua majoria en els anys 90. Si bé, les universitats compten amb formacions universitàries musicals, el nombre d'institucions superiors que han creat la seua pròpia orquestra filharmònica és molt reduït, ja que és un projecte "molt ambiciós" que implica reunir unes 80 persones, a més de personal tècnic i suport administratiu per a treballar en ell, segons les mateixes fonts.

REPERTORI

El repertori que interpretarà l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València en estos dos concerts a Catalunya inclou tres obres: 'Documental valenciana' (1936), una obra composta pel músic valencià Manuel Palau (1893-1967) per a la pel·lícula documental 'Valencia y sus flores' de CIFESA; la suite 'Masquerade' (1941), d'Aram Jachaturián (1903-1978); i la 'Simfonia nº2 en mi menor, Op. 27' (1908), de Serguéi Rajmáninov (1873-1943).

Es tracta d'un programa de música escrita en la primera mitat del segle XX la particularitat del qual és la seua estètica posromàntica en contraposició a les avantguardes que s'estaven donant en el panorama artístic durant estes primeres dècades de segle.

A més, l'Orquestra recorda a Manuel Palau l'any en el qual es complixen 50 anys des de la seua defunció, un compositor valencià a reivindicar i que la seua estètica s'enquadra en la línia de compositors contemporanis europeus més coneguts com Maurice Ravel o Manuel de Falla. A més, la peça 'Documental Valenciana', escrita en 1936, preludi, per les seues característiques musicals, la futura producció del Palau madur de la postguerra.

Pel que fa a les altres dues obres, es troben dins del mateix estil tradicional i romàntic, fora de les avantguardes, però els mons de Jachaturián i Rajmáninov eren totalment diferents. A pesar de ser dos compositors que van viure de prop la Revolució Russa i l'antiga URSS, van tindre trajectòries molt diferents. Així, mentre Jachaturián va ser un músic del règim, Rajmáninov, un dels últims grans compositors romàntics, va emigrar als Estats Units en esclatar la Revolució Russa en 1917, amb la qual cosa no va tindre cap tipus de relació amb el món musical soviètic.