Els governs de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears han manifestat este dijous el seu rebuig a pensar les grans infraestructures que es plantegen des de l'administració central, especialment en matèria de transports i mobilitat, des de la centralitat de l'Estat i han apostat per tindre en compte en el seu disseny i programació els territoris amb potencial i projecció des del punt de vista econòmic, social i poblacional.

Així ho han plantejat la consellera valenciana d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; el conseller català de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el titular balear de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, en la jornada 'L'Hora de les Decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics' celebrada a València. Tots han intervingut en la ponència 'Les infraestructures i la mobilitat en l'Euroregió de l'Arc Mediterrani (Euram)'.

Esta trobada, organitzada per l'Institut Ignasi Vilallonga d'Economia i Empresa i el setmanari 'Els Temps', reunix administració, empreses, sindicats i experts i busca "posar l'accent en les potencialitats i sinergies existents entre els territoris que configuren l'Euram -Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i Andorra-. A més, pretén ser "un toc d'atenció" davant "els greuges que persistixen" en estos territoris, així com sobre "el deute històric i l'infrafinançament".

Els organitzadors de la reunió, com ha plantejat en la inauguració el president de l'Institut Ignasi Vilallonga, Antoni Serra, destaquen que l'Euram és "una de les columnes vertebrals de la xarxa transeuropea de transport", una zona "amb un alt nivell d'integració econòmica", "el segon eix del comerç interregional en la península ibèrica" i "el primer en dimensió territorial".

Igualment, ressalten que posseïx "una estructura econòmica amb moltes similituds i en elevat nivell de competitivitat i lideratge en els sectors agroalimentari, turisme, indústria i logística". En este sentit, Serra ha estimat "necessari saber aprofitar la posició de l'Euram", seguir treballant en la defensa d'una infraestructura "vital" com el Corredor Mediterrani i en la reivindicació d'inversions per part de l'Estat.

El conseller català ha defès, com els seus homòlegs valencians i balear, la necessitat de treballar "junts" en eixes demandes, lligades al "progrés, el benestar i les oportunitats". Rull ha ressaltat les "possibilitats extraordinàries" que té l'Euram però ha lamentat que estan "limitades", alhora que ha demanat "pragmatisme i sentit comú en desenvolupar les infraestructures i gestionar-les".

Referent a açò, ha considerat que "des de la descentralització i l'autonomia de gestió" s'obtindrien "resultats més potents per als ciutadans". Ha subratllat la "situació geoestratègica important" de l'Euram i el seu paper com a "porta d'entrada de mercaderies" a través del Mediterrani cap a Europa i des d'Àsia i ha dit que "una gestió racional i lògica proporcionaria tots els recursos perquè eixe potencial no tinguera problemes".

"TAXES DE RETORN"

No obstant açò, Josep Rull ha indicat que "no és així" i ha lamentat el "centralisme" en el disseny, programació i gestió de les infraestructures. Ha estimat que este comporta "decisions polítiques" i "determinada concepció que perjudica" i ha ironitzat dient que "ha acreditat per primera vegada que la manera més ràpida de connectar dos punts no és la línia recta sinó el triangle", en al·lusió a la connexió per AVE entre Barcelona i Alacant a través de Madrid.

En la gestió d'infraestructures, Rull ha apostat pels "governs que volen ser eficaços" i que "tenen en compte les taxes de retorn" de qualsevol inversió en el "econòmic, social i mediambiental", en la mateixa línia que el conseller balear ha apostat per decidir tenint en compte "els beneficis" que una actuació pot tindre en els territoris als quals servir". Després d'açò, ha assegurat que "des d'este punt de vista el Corredor Mediterrani és imbatible" i que "es necessiten inversions on l'activitat econòmica, la capacitat d'exportació i la població es concentren" com "en l'Euram".

"PUNT DE VISTA HUMÀ" I "CAVALL GUANYADOR"

Pel seu costat, María José Salvador ha valorat "el treball conjunt" en infraestructures fet "des de fa molts mesos" pels governs català, valencià i balear", al mateix temps que ha instat a parlar d'esta matèria i de mobilitat "des del punt de vista humà" perquè "servixen per a connectar persones".

La consellera ha coincidit amb Rull a defendre les inversions en territoris com l'arc mediterrani que "lideren el desenvolupament econòmic" perquè suposa "apostar per cavall guanyador", tant "per a l'economia espanyola com per a l'europea". Així, ha instat el Govern central a "dibuixar amb les autonomies un nou marc amb les prioritats en matèria d'infraestructures" i citat l'AP-7 i el Corredor Mediterrani.

Sobre este últim, ha ressaltat que "no passa per Madrid" i ha dit que "cal reivindicar més que mai que un tren de mercaderies puga eixir de la Comunitat Valenciana i arribar al centre d'Europa" i des d'ací a punts d'esta autonomia com "les principals terminals de càrrega o la Ford". Igualment, ha apuntat la necessitat de comptar amb connexió d'AVE entre Castelló, València i Alacant i entre València i Barcelona.

Per a la Comunitat Valenciana ha reivindicat també la millora de la xarxa de Rodalies i el Contracte Programa per a València i la seua àrea metropolitana, "la tercera en dimensió de tota Espanya". "No hem de crear murs sinó unir i crear sinergies. Necessitem compartir coneixement i més en un món global", ha dit Salvador.

GESTIÓ EN AEROPORTS

Marc Pons, pel seu costat, que ha destacat també la conveniència de treballar des de "l'unitat" per a aconseguir "respostes sempre millors", ha apuntat "la necessitat de gestionar de forma conjunyix els aeroports" entre "l'Estat i els governs autonòmics".

El conseller balear, que ha coincidit en este plantejament amb Rull, ha dit que a Balears, Catalunya i la Comunitat es dóna la "paradoxa" que encara que "hi ha infraestructures aeroportuàries estratègiques i de gran nivell" els governs regionals manquen de "capacitat d'influència en la gestió".