Així consta en la resolució, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la qual l'Alt Tribunal desestima els recursos interposats pel ministeri fiscal i pel condemnat contra la sentència de l'Audiència de Castelló.

En concret, en la resolució de l'Audiència es condemnava Martínez a huit mesos de presó, al pagament d'una multa de 12.600 euros i se l'inhabilitava per a ocupació o càrrec públic durant dos anys per un delicte de negociació prohibida a funcionaris.

Així mateix, es va absoldre de tots els delictes als altres cinc acusats en este procediment: l'exalcalde de Borriol Adelino Santamaría, els dos fills de Francisco Martínez, un empresari i un treballador d'este.

Davant esta resolució, el fiscal, qui reclamava quatre anys de presó per a Martínez, va presentar un recurs davant el Suprem per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en veure lesionat el seu dret fonamental "de l'exigència que el raonament estiga assentat en les regles del criteri humà o en les de l'experiència comuna".

Per la seua banda, el condemnat també va recórrer per no haver-se-li comunicat el contingut de la imputació de manera que no va poder defendre's en l'enjudiciament.

L'Alt Tribunal desestima tots dos recursos i arriba a la següent conclusió: el relat fàctic és "clar i precís" en la relació de la presència d'un funcionari públic -Martínez- amb competències en l'àrea d'infraestructures, i l'aprofitament d'eixa condició per a forçar o participar i, d'esta manera, obtindre un avantatge o benefici respecte a un interés particular.

FETS PROVATS

Tal com va estimar acreditat l'Audiència de Castelló, una de les finques on es projectava la depuradora de Borriol va ser adquirida per la filla de l'exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez al maig de 2008 i aportada a l'empresa Fanvaltur, de la qual este era sòcia al costat del seu pare i el seu germà.

La sentència subratllava que Martínez i l'exalcalde de Borriol Adelino Santamaría eren coneixedors dels projectes realitzats per a la construcció de la depuradora, mentre que l'últim també coneixia els terrenys en els quals s'havia programat la instal·lació d'esta infraestructura, "sense que açò afegira o aportara element algun d'il·legalitat o desviament del procediment ordinari ni del seu resultat".

A més, s'indicava que no ha quedat acreditat que Santamaría coneguera la vinculació de la parcel·la on es projectava la depuradora amb Francisco Martínez i la seua filla i que el fet que no fera referència a la mateixa en anteriors comunicacions que s'havia fet fora amb intenció d'ocultar-la, com tampoc que l'actuacions tendents a incloure esta finca en el projecte anaren innecessàries, ni contràries a dret, ni destinades a beneficiar els propietaris.

La sentència també subratllava que, malgrat "l'entramat" destinat a ocultar la titularitat real de la parcel·la perquè no es descobrira que estava vinculada a l'aleshores vicepresident de la Diputació o a la seua família, no va quedar acreditat que hi haguera un concert entre els acusats a este efecte d'elevar fictíciament el preu d'adquisició dels terrenys.

No obstant açò, l'Audiència considera la conducta de Francisco Martínez constitutiva d'un delicte de negociacions prohibides als funcionaris, doncs no pot desconéixer-se que el càrrec polític que ostentava l'obligava a ser "molt acurat" pel que fa a l'exercici públic del seu càrrec i a la possible activitat empresarial que podia deduir-se de la participació en certes empreses que tenia i en les seues propietats.