Investigadors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat Pública de Navarra han ideat una nova capa d'invisibilitat capaç d'ocultar objectes en ambients difusos no només baix il·luminació permanent, com permetien les capes desenvolupades fins ara, sinó davant de qualsevol mena d'il·luminació. El seu treball ha sigut publicat en la revista Physical Review A, segons ha informat la institució acadèmica valenciana en un comunicat.

Sobre esta qüestió, l'investigador del Centre de Tecnologia Nanofotònica de la UPV Carlos García Meca, ha explicat que ambients difusos són aquells en els que la llum no es propaga en línia recta, sinó que va rebotant com "un dia amb boira, aigües tèrboles o un lloc amb fum, però també el nostre teixit orgànic".

D'esta manera, esta proposta posa les bases, per a, per exemple, "fer indetectable un avió entre la boira o un submarí en el mar", ha destacat García Meca. Els investigadors de la UPV i la UPNA han portat a terme una simulació d'esta nova capa d'invisibilitat i treballaran pròximament en la seua construcció a nivell de laboratori.

Per la seua banda, l'investigador de la Universitat Pública de Navarra Bakhtiyar Orazbayev ha assenyalat que la construcció seria "relativament senzilla" ja que "n'hi ha prou amb disposar de dos materials diferents, amb una difusivitat concreta i jugant amb ells, seríem capaços de generar esta capa que provoque que la llum circule al voltant de l'objecte, de manera que este quede ocult". "Podríem aconseguir una invisibilitat perfecta, això sí, únicament per a ambients difusos", ha precisat.

La idea de fer invisible un objecte envoltant-lo d'un material especial, capaç de corbar la llum al seu voltant, ha sigut proposta fa aproximadament una dècada. Des d'aleshores, els científics han comprovat que la realització d'este tipus de dispositiu presenta una elevada dificultat, tant des del punt de vista fonamental com tecnològic.

Tot i això, l'investigador del Centre de Tecnologia Nanofotònica Alejandro Martínez Abiétar ha explicat que fa poc s'ha demostrat que esta dificultat desapareix si l'objecte es troba en un ambient difús. En este cas, i al contrari que en ambients no difusos, és "possible construir, de manera relativament senzilla, capes d'invisibilitat de mida macroscòpic, que funcionen per a qualsevol direcció de la llum i en un gran amplada de banda".

Tot i això, les capes proposades fins ara no funcionen correctament quan l'objecte és il·luminat amb polsos de llum de curta durada, fonamentals en un gran nombre d'aplicacions.

Per esta raó, la proposta ideada pels investigadors de la UPV i la UPNA resol este problema utilitzant un enfocament diferent, basat en una tècnica coneguda com a òptica de transformació, que permet conèixer quin material resulta el més idoni per a crear la capa i ocultar l'objecte, segons les mateixes fonts.

Els dispositius tenen diverses aplicacions que no poden ser abordades per cap disseny anterior. "A més de les ja esmentades, permetrien fer invisibles objectes susceptibles d'introduir interferències en sistemes de comunicació i en sistemes d'imatge per tomografia, en els que es treballa freqüentment amb mitjans difusos com el teixit orgànic", conclou Miguel Beruete, investigador de la Universitat Pública de Navarra.