Comunitat Valenciana

La Comunitat lidera la consignació de loteria per al Sorteig de Reis amb 112,3 milions

  • Loteries i Apostes de l'Estat ha consignat en aquest territori un total de 561.660,9 bitllets, on cada habitant jugarà una mitjana de 22,55 euros.
  • Després de la Comunitat, Andalusia, amb 111,8 milions d'euros, Madrid amb 110,4 milions, i Catalunya, amb 98,4 milions, continuen la llista.
  • A tot Espanya, s'han consignat 787.922.060 euros i s'han emés 3.939.610,3 bitllets, fet que suposa una despesa per habitant de 16,90 euros.
Imagen de archivo de una cola ante una administración de lotería
Imagen de archivo de una cola ante una administración de lotería
EUROPA PRESS
Imagen de archivo de una cola ante una administración de lotería

La Comunitat Valenciana és, amb 112.332.180 euros, l'autonomia amb més consignació de loteria per al Sorteig Extraordinari de Reis de 2017, que es celebrarà el pròxim 6 de gener a Madrid i per al que Loteries i Apostes de l'Estat ha consignat en este territori un total de 561.660,9 bitllets. En esta regió cada habitant jugarà una mitjana de 22,55 euros.

Per províncies, en la d'Alacant s'han consignat 39.493.760 euros (21,29 euros per habitant), en la de Castelló 9.713.020 euros (16,68 euros per persona) i 63.125.400 euros en la de València (24,82 euros per habitant), segons es desprèn de les dades facilitades per Loteries i Apostes de l'Estat consultades per Europa Press.

Les comunitats autònomes amb major consignació per al Sorteig Extraordinari de Reis d'enguany són, després de la Comunitat Valenciana, Andalusia, amb 111,8 milions d'euros consignats; Madrid, amb 110,4 milions, i Catalunya, amb 98,4 milions. A estes autonomies els segueixen Castella i Lleó amb 63,6 milions, el País Basc, amb 47,6 milions, Galícia, amb 42,8 milions; Castella-la Manxa, amb 35,8 milions; Múrcia, amb 30 milions; Canàries, amb 28,9 milions, i Aragó, amb 28 milions d'euros.

D'altra banda, els territoris que menys loteria de Reis tenen consignades per al sorteig del pròxim 6 de gener són Astúries, amb 26,7 milions d'euros; Extremadura, amb 12,6 milions d'euros; Cantàbria, amb 11 milions d'euros; Balears, amb 10,9 milions d'euros; Navarra, amb 8,9 milions d'euros; La Rioja, amb 6,8 milions d'euros; Ceuta, amb 312.220 euros i Melilla, amb 342.580 euros.

En total, a tot Espanya, s'han consignat per a l'edició de 2017 d'aquest sorteig 787.922.060 euros i s'han emès 3.939.610,3 bitllets, fet que suposa una despesa per habitant de 16,90 euros.

Pel que fa a la consignació per habitant, la Comunitat Valenciana se situa, amb 22,55 euros en tercer lloc, per darrere de Castella i Lleó, amb 25,75 euros, i Astúries, amb 25,46 euros. Després de la valenciana es troben autonomies com el País Basc (21,76 euros), la Rioja (21,59 euros), Aragó (21,27 euros), Múrcia (20,46 euros), Cantàbria (18,87 euros), Castella-la Manxa (17,42 euros) i Madrid (17,16 euros).

Entre les comunitats amb menys consignació per al Sorteig Extraordinari de Reis d'enguany estan, per contra, Galícia (15,67 euros), Navarra (13,99 euros), Canàries (13,77 euros), Andalusia (13,31 euros), Catalunya (13,12 euros), Extremadura (11,59 euros), Balears (9,92 euros), Melilla (4 euros) i Ceuta (3,71 euros).

Premis

El primer premi del Sorteig de Reis de 2017 serà de dos milions d'euros per sèrie; el segon, de 750.000 euros per sèrie i el tercer, de 250.000 euros per sèrie. El sorteig tindrà lloc el 6 de gener a les 12.00 hores al Círculo de Bellas Artes de Madrid pel sistema de bombos múltiples.

L'emissió és de 45 sèries de 100.000 bitllets cadascuna, al preu de 200 euros el bitllet, dividit en dècims de 20 euros. El total de l'emissió és de 900.000.000 euros. En total, es distribueix el 70% de l'emissió en premis, 630.000.000 euros.

Història del sorteig

Fins ara ha sigut difícil determinar amb exactitud la data inicial dels sortejos de Reis, ja que ni en els respectius programes, ni en les resolucions inserides en publicacions oficials, ni en les llistes de números premiats figura el títol del Sorteig de Reis, extrem que va quedar solucionat a partir de 1966, segons les dades de Loteries i Apostes de l'Estat.

Este organisme indica que és indubtable que estos sortejos existien amb anterioritat i que han sigut així coneguts popularment, potser per la proximitat a l'Epifania del Senyor o l'Adoració pels Mags d'Orient. Alhora, assenyala que és en 1941 quan es configura aquesta rifa amb personalitat i denominació pròpies, fins a convertir-se en el segon en importància de la Loteria Nacional espanyola.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento