Així s'ha pronunciat davant dels mitjans després de participar a la presentació del número 61 de la Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics, que precisament aborda el finançament econòmic amb el títol 'Autonomia política i sistema de finançament: les carències d'un model caduc'.

Amb vista al CPFF -en què Hisenda informarà a les comunitats que per a enguany l'objectiu és tancar amb un dèficit del 0,7% del PIB, del 0,6% en 2017 i del 0,3% en 2018- Puig ha insistit que no volen "enganyar ningú" i per això el plantejament valencià en esta reunió és que no poden assumir els límits de dèficit establits "amb 43.000 milions de deute, amb la situació que tenim de finançament" perquè això suposaria "retallar els drets dels valencians".

"No anem a retallar cap dret més, és més, el que volem és ampliar-los com a mínim per tindre els mateixos que a la resta d'Espanya", ha incidit.

Precisament durant l'acte Puig també s'ha referit al model de finançament, una qüestió que és "la gasolina necessària perquè el motor del país funcione i l'Estat del Benestar siga possible". Ha remarcat que no és una qüestió de caràcter polític "a curt termini", sinó que "ens estem jugant el que serà este país".

El cap del Consell ha indicat que seguiran treballant per a aconseguir fer "una cosa tan revolucionària com que es complisca la Constitució" i tots els ciutadans tinguen els mateixos drets, i ha esperat que 2017 siga, "esta vegada sí", l'any que es pose solució a l'infrafinançament.

CONFERÈNCIA DE PRESIDENTS

D'altra banda, respecte a la Conferència de Presidents convocada per al 17 de gener, Puig ha afirmat que vol que s'aborde com a tema fonamental el finançament de les administracions públiques, no només l'autonòmica, sinó també la de l'administració central, que "sembla que estiga sempre blindada, com si no es poguera parlar del repartiment de tots els recursos. "Cal parlar de competències i finalment de recursos", ha defensat.

També posarà a sobre de la taula les infraestructures i ha recordat que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, li va dir que anava a plantejar un Pacte d'Estat d'Infraestructures, una cosa que considera "raonable" perquè estes es programen per interessos econòmics i socials del país i no "per l'arbitrarietat d'un ministre de torn".

Finalment, plantejarà com a ordre del dia les polítiques de feina, que són "fonamentals" i deuen atendre's "des dels diferents horitzons competencials".