El president del Govern, Mariano Rajoy, ha criticat este dimecres la "sobreactuació" en què segons la seua opinió incorren els grups que demanen derogar la Llei de Seguretat Ciutadana de 2015, la coneguda pels seus detractors com a 'llei mordassa', en entendre que canviar esta norma "amb efectes positius" no figura entre les demandes socials.

"Estan sobreactuant i allunyant-se de la moderació, que és on està el sentit comú", ha avisat Rajoy en ser preguntat pel portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, pels plans del Govern després que la cambra li instara que derogara una norma aprovada per "condicionar el dret de protesta". "No perda el temps, si vostè no trau la mordassa la llevem nosaltres", ha insistit el diputat socialista.

Rajoy li ha contestat que "ni una sola persona" al carrer "li ha dit ni una sola paraula" sobre la necessitat de derogar esta llei orgànica. "Dir hui que Espanya té un problema d'absència de drets i de gaudiment de llibertats no s'ho creu absolutament ningú", ha continuat el cap de l'Executiu.

PARLAR D'UN PROBLEMA DE LLIBERTAT ÉS "UNA BROMA"

El president del Govern ha qualificat de "broma" que es parle d'un "problema de llibertat d'expressió o de dret a la manifestació". "Vostès sabran el que els convé fer", ha dit a la bancada del grup socialista, que ja ha presentat una llei de seguretat alternativa a la de 2015 -recorreguda en el Tribunal Constitucional-, "derogar totes les normes de la legislatura amb efectes positius no és la millor manera de construir".

Hernando ha recorregut a exemples de suposats excessos en l'aplicació de la 'llei mordassa' com els 6.000 procediments sancionadors per faltes de respecte a la policia, les multes per fer fotos a un cotxe patrulla o el cas de la periodista que va saltar un cordó policial en l'Audiència Nacional. "Esta llei no ha sigut dictada pels mercats ni per Brussel·les", ha argumentat el portaveu del PSOE, que l'ha atribuït a la "ideologia repressiva" del PP.

372.000 DENÚNCIES

En este sentit, Rajoy ha replicat que les denúncies derivades de les manifestacions de ciutadans representen el 0,02% del total de denúncies des que va entrar en vigor la llei el juliol de 2015, i han sigut "sempre" per casos relacionats amb "disturbis" o per protestes que no tenien autorització.

El cap de l'Executiu ha aportat esta dada en la línia del que un dia abans va defensar al Senat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido. Segons les dades d'este departament, el 77,4% de les 372.000 denúncies tramitades a través de la Llei de Seguretat Ciutadana estaven relacionades amb delictes relacionats amb el consum de drogues, la tinença il·lícita d'armes i l'ús negligent d'armes i explosius.

La llei orgànica ha sigut aprovada l'1 de juliol de 2015, després de 16 mesos de tràmit parlamentari. En este temps, el Govern va accedir a modificar alguns dels aspectes més polèmics, establint 44 conductes sancionades administrativament i posant fi a les faltes incloses en el Codi Penal i, per tant, sotmeses a control judicial previ.