L'Ajuntament de València ha posat en marxa 'València en la memòria', una ruta que senyalitza aquells edificis o monuments que van tindre un destacat paper polític, cultural o quotidià durant la Guerra Civil espanyola, amb especial atenció a l'any que València va ser capital de la República, en 1936.

El projecte, que pretén recórrer al voltant d'una trentena de llocs emblemàtics, ha arrancat este divendres amb la instal·lació de les huit primeres senyals identificatives davant de cadascun d'ells.

Es tracta de xicotets monòlits amb panells explicatius redactats per l'Aula de la Memòria de la Universitat de València en tres idiomes -valencià, castellà i anglès-, que s'acompanyen d'imatges històriques i un pla on ubicar la resta d'espais que componen la ruta. Tota la informació es pot ampliar en una versió web d'accés amb codis QR.

La ruta arranca a l'Ajuntament de València, on este matí la regidora de l'Àrea de Cultura, Glòria Tello, ha destapat el primer dels monòlits que s'instal·laran per tota la ciutat, acompanyada del regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi i membres de la Comissió de la Memòria Històrica.

"Fent visibles estos edificis es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan significatius" i "es contribuïx a rescatar referents en la nostra cultura democràtica", ha destacat l'edil, qui ha assenyalat que la iniciativa forma part dels actes commemoratius del 80 aniversari de València com a capital de la República.

El recorregut part del consistori, que va allotjar el Comitè Executiu Popular, va ser seu del Congrés dels Diputats, seu del segon congrés internacional d'escriptors i va albergar un refugi antiaeri. El següent punt senyalitzat són les Torres de Serrans que van ser refugi del patrimoni històric artístic nacional.

La ruta passa pel refugi del carrer Ripalda i arriba al Palau del Marqués de Campo que va ser el Ministeri de Sanitat i Assistència Social en l'època. També l'entorn del Palau de la Generalitat està senyalitzat com a refugi antiaeri, seu del consell provincial de València i centre de defensa antiaèria.

El mapa ubica també el Palau dels Borgia, que fora seu del Govern de la presidència i del Ministeri de Defensa, passa pel Sant Pius V i la Trinitat, on es trobava l'Hospital Militar i finalitza a l'edifici del Monte de Piedad, que va ubicar el Ministeri de la Propaganda i un refugi antiaeri.

El projecte, que preveu anar continuarà creixent els anys vinents, ha comptat amb un pressupost de 17.700 euros per a disseny i execució que ha realitzat l'empresa Espirelius, al qual se sumen 4.400 euros per als treballs científics de l'Aula de la Memòria de la UV. I és que segons ha defensat Tello: "sol coneixent el nostre passat, entendrem el nostre present i canviarem el nostre futur".

REOBERTURA DELS REFUGIS ANTIAERIS

'València en la memòria' forma part del Pla per a la Recuperació de la Memòria que porta endavant la Regidoria de Cultura, al costat de l'edició de publicacions, exposicions o la recuperació i musealització dels refugis antiaeris de la ciutat, entre d'altres accions.

En este sentit, l'edil ha explicat que els treballs de rehabilitació del refugi que albergava la casa consistorial estan ja "molt avançats", al 80%, i ha confiat a poder inaugurar per al primer trimestre de 2017.

Pel que fa a l'accés, idea que veu "més factible" a través de l'entrada d'Arquebisbe Majoral, sense entrar a la sala d'exposicions però sí a l'edifici, a mà esquerra hi ha un passadís que connecta directament amb el pati on està el refugi. Segons la seua opinió, "és l'opció més fàcil" per a poder donar accés als visitants al refugi tant en les tardes com els caps de setmana, quan l'edifici està tancat. Tenint en compte que ja hi ha personal custodiant l'entrada per a la sala d'exposicions, ha dit, "amb poc més podríem donar servici" per a accedir al refugi.

Pel que fa al refugi de les Torres de Serrans, Tello espera poder reobrir en la segona meitat de 2017. Segons ha explicat, han tingut molts problemes de filtracions de la finca d'al costat, per la qual cosa els treballs van "més endarrerits", que els de l'Ajuntament.

Per la seua banda, el refugi de Ripalda, que està ara utilitzat per una falla, se'n va a senyalitzar però no s'està intervenint en ell.

ANUNCIA UN PLA DE COMUNICACIÓ CULTURAL PER AL FUTUR

La responsable de l'Àrea de Cultura, Glòria Tello, ha assenyalat que fins a hui, hi havia algunes senyalitzacions a la ciutat, tot i que "d'este període res". I ha lamentat que el que hi ha "no està cohesionat" quan segons la seua opinió "és important dotar tota la imatge d'una coherència, de disseny, que permeta al ciutadà a l'hora de veure'l identificar més clarament el que és".

Per esta raó, ha anunciat que el seu departament està treballant en el disseny d'un pla de comunicació cultural per a la ciutat que permeta visibilitzar tot el "potencial cultural" de València i ha avançat que inclourà coses com "per exemple vendre entrades en línia, una cosa molt normal que no hi ha en este Ajuntament". L'edil espera poder tindre-ho tancat en els pròxims mesos.