L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugurarà este dijous l'exposició 'Cercle íntim. El món de Pepe Espaliú', que reconstrueix a través de 75 peces l'univers poètic i compromès del creador, qui, tot i la seua curta trajectòria -va morir als 38 anys- va fer una obra tremendament singular en el panorama dels anys vuitanta i noranta.

L'obertura de la mostra s'ha fet coincidir amb l'1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, ja que Espaliú també va ser un dels pioners a afrontar públicament que patia esta malaltia i que era homosexual en un moment en el qual patir esta afecció era encara "un oprobi i tenia molta càrrega ideològica". Per esta raó, l'IVAM ha volgut fer un tribut a tots els homes i dones que han lluitat contra este mal a través de la figura de l'artista andalús, ha explicat el director del museu, José Miguel G. Cortés.

L'exposició repassa el llegat de Pepe Espaliú (Còrdova, 1955-1993) reunint 75 dels seus treballs procedents dels fons de l'IVAM però també d'altres entitats, com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Centre Andalús d'Art Contemporani de Sevilla, el Centre d'Art Pepe Espaliú, fundacions Coca-Cola, la Caixa i Caja Mediterráneo, Galeria Pepe Cobo i col·leccions particulars.

Com a avantsala, la selecció s'obri amb un espai amb peces d'artistes pròxims per a abordar temes com la mort, el sexe o l'art terapèutic, com Joan Brossa, Cristino de Vera, Gina Pane o Robert Mapplethorpe.

Seguidament, l'espectador tindrà l'oportunitat d'endinsar-se en l'obra d'este autor mitjançant un muntatge que subratlla el poètic del seu estil i que posa l'accent en el concepte del cercle, entès com a "regeneració i desposseïment de tot l'accessori", ha manifestat Cortès.

La primera sala recopila les cares, ovals, objectes de cuir i closques de tortuga que componen part de la producció del cordovès. Estes peces subratllen la importància que l'absència sempre ha tingut en el seu treball i, també, evoquen la necessitat de protegir-se d'un món del qual Espaliú mai es va sentir part.

Esta idea es veu reforçada en la següent secció, on es projecta un audiovisual de l'acció que Espaliú va fer durant diversos dies per construir-se "un niu". Pujat a un arbre, l'artista anava desprenent-se a poc a poc de les seues robes fins a quedar nu, no tant d'una manera física com psicològica, davant de la societat imperant.

La següent parada es fa ressò del 'Projecte Carruatge', sorgit després que Espaliú coneguera a Nova York que havia contret sida. La seua primera reacció, ha narrat Cortés, va ser fugir a Mèxic però prompte va entendre que això no era el que desitjava i va tornar als Estats Units per a seguir treballant. El resultat va ser una sèrie de peces que recorden als carruatges antics que usaven els nobles -que, de la mateixa manera que els malalts, no es barrejaven amb la resta de la societat- però que ací prenen la forma tancada de taüts.

Alhora, es mostra una acció que va fer en 1992 a Sant Sebastià i que va consistir que diverses persones carregaven amb l'artista, descalç, perquè es desplacés així sense tocar la terra. En este sentit, el director de l'IVAM ho ha relacionat amb la discriminació que els malalts de sida patien en aquell moment, quan es creia que el contagi podia produir-se fins i tot amb el simple contacte, i alhora ha cridat l'atenció sobre el caràcter subtil de l'obra de Espaliú, política "però sense pamflets". "Era plena d'ambigüitats i silencis", ha dit.

El punt final al recorregut ho posa una bonica sala en la qual a través de gàbies que s'uneixen i s'escampen l'artista tracta el tema de la mort i el suïcidi però deixant un lloc per a l'esperança i la llibertat.