Comunitat Valenciana

Mor Rita Barberá, la històrica alcaldessa de València durant 24 anys i 40 militant del PP

  • La històrica alcaldessa de València durant 24 anys i senadora territorial per les Comunitat Valenciana des de juliol de 2015, Rita Barberá, ha mort este dimecres en un hotel de Madrid, dos dies després de la seua última aparició pública, quan va haver d'anar a declarar davant del Tribunal Suprem en qualitat d'investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València en el marc de l''Operació Taula', derivada del 'cas Imelsa'.
Rita Barberá se estrena en el Grupo Mixto del Senado
Rita Barberá se estrena en el Grupo Mixto del Senado
EUROPA PRESS
Rita Barberá se estrena en el Grupo Mixto del Senado

L'alcaldessa, a qui li agradava vestir de roig, no travessava el seu millor moment després de la pèrdua de l'alcaldia a les eleccions del 25 de maig de 2015 i alguns processos en els quals s'ha vist immersa: l''Operació Taula' o el conegut com a 'cas Ritaleaks', que han acabat entelant la part final d'una trajectòria que va arrancar en 1976, quan es va afiliar al PP, partit del qual va arribar a tindre el carnet número 3 de la província i que va deixar el passat 14 de setembre després d'obrir causa contra ella el Suprem.

Barberá ho ha sigut tot en el PP. Ja va ser candidata amb el número 6 al Congrés dels Diputats a les eleccions generals de 1977 i 1986 i va exercir a partir de llavors diversos càrrecs orgànics en els Comitès Executius i Juntes Directives Provincials i Regionals. Al XI Congrés Nacional del PP de febrer de 1993 va ser elegida membre del Comitè Executiu Nacional.

El gener del 2002 va ser reelegida membre del Comitè Executiu Nacional al XIV Congrés nacional del PP, que va repetir el 2004, 2008 i 2012. Com a parlamentària, va ser portaveu adjunta del grup parlamentària del PP en la primera legislatura (de juny de 1983 a maig de 1987); va pertànyer llavors a les Comissions de Governació i d 'Indústria, Comerç i Turisme de les Corts. Alhora, va ser vicepresidenta del Consell Assessor de RTVE en la Comunitat; va ser candidata a la Generalitat a les eleccions de juny de 1987 per la província de València.

Des de la constitució de les Corts Valencianes en la segona legislatura, va ser presidenta del grup parlamentari del PP i elegida diputada en les autonòmiques de 1991, 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011. En l'activitat municipal, en la campanya de 1991 va encapçalar la llista del PP de l'Ajuntament.

DES DE 1991

El 5 de juliol d'enguany va ser proclamada per primera vegada alcaldessa de València, càrrec que va mantindre durant 24 anys fins al 25 de maig de 2015 després de guanyar consecutivament les eleccions de 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011.

Altres càrrecs que va ostentar van ser en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies; cònsol d'honor de la Llotja de València o presidenta del Consorci València 2007 per a la celebració de la 32 America's Cup. Va rebre nombrosos premis i reconeixements com la distinció de 'Testimoni per la Pau'; el 'Premi Together Woman'; la Medalla al Mèrit 'Categoria d'Or' de la Cambra de Comerç de València o el Premi del Comitè Olímpic Espanyol 2009 als Valors Olímpics.

Llicenciada en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de València en 1971, va ser també estudis de Periodisme en la Complutense de Madrid, i va exercir com a tal. De fet, en 1964 va iniciar els seus treballs en el món de la informació en la redacció de Ràdio València SER i en el diari vespertí Jornada.

Com a redactora, el seu primer contacte amb la vida municipal va ser en el mateix Ajuntament, la Diputació Provincial i Govern Civil, fins que va ser destinada al Gabinet de Premsa d'esta última institució en 1978. També va cobrir informació de tribunals per al Diari llevant de 1975 a 1978. En 1975 va guanyar per oposició la plaça al cos Especial d'Economistes Sindicals. En 1978 es va nomenar encarregada del gabinet de premsa de la CEV, càrrec que va desenvolupar fins a ser elegida diputada. Actualment, romania com a funcionària en situació de Servicis Especials en el Govern Civil de València.

A més, Rita Barberá formava part del Grup Mixt del Senat des del mes de setembre, quan va decidir donar-se de baixa del PP després de saber-se que el Tribunal Suprem anava a investigar la seua presumpta relació amb el 'cas Taula', un suposat cas de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP en l'Ajuntament de València.

El cas s'havia conegut a l'inici de l'any, però l'exalcaldesa va romandre en el seu partit malgrat la pressió d'una part del PP perquè ho abandonara. Encara en les files 'populars', va acudir a la majoria de les sessions plenàries.

Una vegada va passar al Grup Mixt, va acudir a la reunió del grup en la qual se li van indicar les seues noves funcions en el Senat i la seua nova ubicació en el Saló de Plens. Va assistir al primer Ple en el qual va estrenar escó ja fóra del PP, però no ho va fer al següent perquè tenia un assumpte judicial que atendre, segons va comunicar.

La senadora va reaparèixer dijous passat en la sessió solemne d'obertura de les Corts, l'acte que es va celebrar en el Congrés amb els Reis i al qual van acudir tots els diputats i senadors.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento