La mostra -que porta el títol 'Tot està per fer' i es podrà visitar a la Sala Acadèmia de La Nau fins al pròxim 19 de febrer- ha sigut presentada este dilluns en roda de premsa pel vicerector de Cultura i Igualtat de la UV, Antoni Ariño; i els tres comissaris del projecte, els professors Mireia Ferrer, Javier Navarro i Toni Morant.

Tots ells han incidit que esta exhibició suposa una nova mirada cap al període de la Segona República, ja que no se centra en aspectes més tractats com la política o la cultura, sinó que elegix com a protagonistes la ciutat de València i les persones que van viure en aquell moment assumint "el repte" que, sobretot els més joves, que ja no tenen un vincle directe amb aquella època, es puguen "posar en la seua pell".

Durant un any, els responsables de la iniciativa han realitzat una tasca de recopilació en investigació per a reunir més de 450 objectes que desmunten l'"estereotip del Llevant feliç que reflectia la premsa madrilenya" per a dibuixar un mosaic amb totes les peces del puzle que ha estat una ciutat en guerra a la rereguarda, ha explicat Javier Navarro.

El resultat és un itinerari expositiu estructurat en huit seccions que donen comptes dels canvis d'aquella ciutat "mutant": protagonisme polític; les dones i la guerra; la vida quotidiana; la salut i la sanitat; l'art i la cultura visual; l'activitat cultural, l'educació i la Universitat. Els fons procedixen de la pròpia Universitat de València i institucions valencianes, però també d'entitats com la Filmoteca Nacional i col·leccions particulars.

Entre els materials seleccionats hi ha peces artístiques -s'exposen cartells de Renau i fotografies de 'Fineses'-, alternades i al mateix nivell d'importància, amb peces històriques, com la que acredita el Levante UD com a campió de la Copa de l'Espanya Lliure en 1937, i documents quotidians, com cartilles de racionament, diaris, dibuixos infantils de bombardejos i imatges que il·lustren que València va ser una ciutat d'acollida de refugiats de tot el país.

"D'esta manera, l'exposició pretén establir-se com nexe entre aquelles generacions que encara manté un fill directe amb la Guerra Civil, la dels néts dels seus protagonistes, amb els joves per als que el conflicte sol és un episodi llegit en algun manual de text", assevera Mireia Ferrer.

DEL CARRER ANTIFEIXISTA

També s'ha recreat un pla de grans dimensions de la València en guerra en el qual s'han rescatat i localitzat 85 carrers de les 150 que han estat rebatejades seguint l'imaginari antifeixista i revolucionari. Exemples són la Gran Via Buenaventura Durruti, corresponent a l'actual Gran Via Marqués del Turia; el carrer Isabel la Catòlica, que va passar a ser de Margarita Nelken o l'avinguda Blasco Ibáñez, anomenada llavors de la Unió Soviética. També hi ha hagut vies dedicades a realitats tan diverses com Mèxic, Stalin o als drets dels nens.

El context històric va embolicar també les tradicions i la mostra dóna compte de quatre falles antifeixistes que van vindre a cobrir el forat deixat per al supressió de la festa a l'any 37. L'arribada del patrimoni artístic espanyol al Col·legi del Patriarca i les Torres de Serrà; el Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va atreure fins a València intel·lectuals de la talla d'André Malraux, Octavio Paz o Pablo Neruda; o les conseqüències dramàtiques del conflicte bèl·lic, com l'afusellament del rector Peset són també alguns dels episodis que s'aborden.

El professor Toni Morant ha rebutjat una actitud idòlatra cap a la República, ja que "l'obligació dels historiadors és precisament aportar visions crítiques". Ací ha definit la Segona República espanyola com "una democràcia tot l'imperfecta que es vullga".

Per la seua banda, el vicerector Antonio Ariño ha considerat, referint-se a les pròximes eleccions als Estats Units, que hui més que mai cal tindre memòria, sobretot quan hi ha gent "disposada a votar" persones, la característica la característa de les quals és "la mentida o la persecució de molts col·lectius".

L'exposició forma part dels actes commemoratius del 80 aniversari de la capitalitat de València, que inclouen un ampli programa d'actes culturals. Este dilluns s'ha programat un concert a càrrec de al soprano Marta Estal Vera i el pianista Javier Caballero Ros en el qual es recupera música de compositors valencians.