Si el 2003 n’hi havia 47.788 (un 8,9% del col·lectiu) que ja vivien sense els pares, enguany, ja en són 89.498 (16% dels menors de 24 anys). En només quatre anys, hi ha hagut un increment del 87,2%.

Què ha canviat a Catalunya en aquest curt període de temps? Els joves tenen més ingressos perquè treballen abans.

Primer, triguen menys a deixar d’estudiar i s’incorporen més aviat a la feinal: la població ocupada ha crescut del 51,9% al 57,3%. I segon: la taxa d’atur s’ha reduït del 18,7% l’any 2003 al 12,1% actual.

Es treballa més, sí, però de manera més precària: un 22,2% dels més joves té un contracte amb una durada inferior a l’any davant el 13,5% d’abans.

I els salaris, tot i ser superiors (+60% en el període analitzat), no són generosos: 13.180,39 euros anuals. Si es tracta d’una llar, els ingressos s’eleven als 23.365 euros per any.

Encara que sembli increïble pel desmesurat encariment del lloguer i la compra venda, un jove entre 18 i 24 anys ha de fer ara menys esforç que el 2003. Tot i això, si vol accedir a un pis ha de destinar el 95% del que cobra.

Millor a totes les edats

L’evolució dels menors de 24 és, sense dubte, la més espectacular. Però el mateix ha passat en les franges de 25 a 29 i de 30 a 34 anys.

La taxa d’emancipació arriba al 54% en el primer grup, després d’apujar-se d’11 punts. I del segon col·lectiu, un 79,8% ja han fet les maletes per viure independitzats.

Oficialment, als 30 anys s’ha de destinar un 60% del sou per pagar un pis (lloguer o hipoteca).

Amb aquesta evolució, ja són més els menors de 35 anys que ja han creat la seva pròpia llar: un 51,5%, set punts per damunt de la mitjana espanyola.

Però, aquesta situació també es pot llegir a l’inrevès: 450.000 joves encara són amb els seus progenitors.

Per sexes, les dones (56%) segueixen sent les primeres que donen aquest pas. Molt per sobre dels homes (47,7%).

Sense diners per poder viure

Quin esforç cal fer per accedir a un habitatge? Amb un salari mitjà de 17.310,26 euros anuals, les estadístiques indiquen que els joves han de destinar tres de cada quatre euros per pagar l’habitatge.

Això redueix a la mínima expressió els recursos que aquest col·lectiu pot destinar a l’alimentació, els restaurants o viatges. L’informe també conclou que el preu màxim tolerable per una parella entre 30 i 34 anys està a prop dels 180.000 euros.

En realitat, és difícil trobar cap pis a Barcelona i els municipis de les rodalies amb un preu que sigui inferior a aquesta quantitat.