Més que d’integració, prefereixo parlar de com els nois i noies (immigrants i autòctons) es posicionen en els seus mapes culturals (estètiques, gustos, discursos, pràctiques en l’àmbit escolar, familiar o de l’oci) i de relacions. Des d’aquest punt de vista, la institució escolar ho té difícil. Es pot treballar, com ja s’està fent, en el terreny de l’acollida i l’escolarització. Però entrar en el terreny de les cultures i les xarxes adolescents és molt més complicat. En tot cas, no és una qüestió que pugui abordar l’escola sola.

Ha detectat tensions entre els col·lectius immigrants i els autòctons?

Sí, com dins del mateix col·lectiu d’immigrants o el d’autòctons. Apareixen en els centres on la immigració s’ha convertit en «problema», fet que no depèn d’una qüestió numèrica. Hi ha centres amb molt alumnat estranger on no es desenvolupen conflictes. I a la inversa. Apareixen quan una minoria d’autòctons i/o immigrants adopten actituds de transgressió associades a actituds de discriminació. Al darrere de les discriminacions «ètniques» a- costuma a haver una lluita per fer-se un lloc preponderant en el mapa.

Com valora els fets de l’institut de L’Hospitalet?

Reflecteixen aquesta lluita per adquirir posicions dominants. O si més no, per no sentir-se discriminats, per no ser trepitjats. Però dir que això és «conflicte racial» és quedar-se en la superfície.

Quins alumnes integren abans els nouvinguts?

No és estrany que els que tenen dificultat per tenir un grup d’amics o companys estable trobin recolzament acollint i relacionant-se amb aquells que acaben d’arribar i no tenen un grup definit.

BIO

30 anys, Barcelona. És doctor en Sociologia per la UAB i professor associat. És autor d’Educació i immigració: l’acollida als centres educatius».