"Faig 1,72 metres. Abans pesava 66 quilos i ara, 55. Hi ha dies, fins i tot una setmana, que no menjo. Quan tinc gana menjo fruites o galetes sense sal amb formatge. Vull arribar als 48-49 quilos i veure’m ben prima. Els nostres amics i familiars no ens entenen.» Testimonis com aquest extractat del fòrum kiero ser anorexica se’n poden trobar en moltes pàgines web.

I aquest no és dels més explícits. Encara que no estiguin fets a Catalunya, des d’aquí s’hi pot accedir i fer-hi comentaris. Són el refugi de molts adolescents a l’hora d’intercanviar impressions sobre la seva malaltia i de buscar mètodes per perdre pes.

Servidors inaccessibles

Moltes o poques? "Molts servidors són inaccessibles i per això no es tanquen. No se sap on són", justifica l’assessor d’anorèxia i bulímia de la Generalitat, Vicente Turón.

"A més, quan entra un expert accedeix per donar consells, els líders marxen i el bloc desapareix".

Esquivar els pares

"Donen consells perquè els pares o els tutors no se n’adonin, organitzen carreres per perdre pes... I això mata a la gent. És molt dur de dir, però és així", afirma Teresa Perelló, coordinadora dels grups de treball de l’Iqua.

Per cert, que el CAC va recomanar la setmana passada que no s’emeti publicitat per aprimar-se entre les 6 i les 22h.

L’experta lamenta que aquestes webs s’aprofitin del buit legal. "No són il·legals. Veurem com actuar", indica.

L’ús de la xarxa d’Internet per part de les malaltes d’anorèxia passa per tres estadis. Primer, la comunicació entre elles ("No m’entenen"). Segon, els consells. I tercer, la sacralització, amb oracions incloses. Per a molts és com una religió.