El Govern de Colòmbia i la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) han anunciat este dilluns el començament del diàleg de pau pactat el passat 30 de març, que s'havia posposat a causa de la negativa de l'ELN a alliberar als segrestats, entre d'altres qüestions.

El pròxim 27 d'octubre s'instal·larà a Quito (L'Equador) la taula en la qual arrancarà la fase pública de diàleg entre l'Executiu i guerrilla. En un document signat a Veneçuela, les dues delegacions han explicat els passos que donaran en els pròxims dies per reprendre el diàleg.

Les delegacions han confirmat que la taula s'instal·larà a Quito (L'Equador), com ja estava previst abans que les converses s'estacaren després de la negativa de l'ELN a renunciar al segrest i alliberar tots els ostatges i, segons la guerrilla, pel persistent bloqueig del Govern.

Les dues delegacions han assenyalat que l'agenda de converses començarà amb el punt sobre la participació de la societat en la construcció de la pau. Alhora, han avançat el començament del "procés d'alliberament dels segrestats/retinguts (...) abans del 27 d'octubre".

Les coses es van precipitar la setmana passada, arran del triomf del 'no' en el referèndum celebrada el 2 d'octubre perquè els colombians es pronunciessin sobre l'acord de pau assolit amb la primera guerrilla del país, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

La necessitat de renegociar allò signat amb les FARC hauria portat al Govern a forçar la instal·lació de la taula de converses amb l'ELN -segona guerrilla colombiana- per a, tal com pretenia el president, Juan Manuel Santos, des d'un principi, portar a terme dos processos paral·lels amb la finalitat d'aconseguir "una pau completa".

"Cridem a la societat colombiana a continuar buscant una eixida negociada al conflicte armat", ha dit la delegació de pau de l'ELN a través del seu compte oficial en Twitter, després de conèixer "els resultats adversos per als acords de l'Havana".

El Govern va reclamar llavors a l'ELN que prorrogara la treva unilateral declarada amb motiu del plebiscit i alliberara tots els segrestats que encara té en el seu poder -que la Casa de Nariño xifra en uns quatre- com a "gest" de bona voluntat.

En resposta, la guerrilla ha alliberat en les últimes setmanes dos ostatges, gràcies a la mediació del Comitè Internacional de Creu Roja (CICR), i un altre segrestat este mateix dilluns. Els dos primers alliberats són José Ulloque Beleño, un pagès segrestat el 24 de juliol i alliberat el 26 de setembre, i Fabio León Ardila, un líder comunitari capturat el 30 de juny i lliurat divendres passat.

"És una bona notícia", ha dit Santos des de la Casa de Nariño. L'alliberament dels ostatges "era una de les condicions per a passar a la fase pública de negociació amb l'ELN. Jo crec que estem molt a prop", ha revelat el cap d'Estat. El tercer ostatge alliberat, la identitat del qual no ha transcendit, es troba "en bones condicions de salut", segons el CICR.

IMPÀS

El 30 de març les parts van anunciar des de Caracas que havien decidit instal·lar "una taula de negociacions pública" i permanent a l'Equador, tot i que les converses "directes i ininterrompudes entre el Govern i l'ELN" se celebrarien tant allà com a Veneçuela, el Brasil, Cuba i Xile.

Les sessions havien d'haver començat el maig a Quito, però es van endarrerir 'sine die' per la negativa de l'ELN a renunciar al segrest i alliberar tots els ostatges i, segons la guerrilla, pel persistent bloqueig del Govern.

Des de l'Equador, el ministre d'Exteriors, Guillaume Long, havia expressat aquests dies la seva confiança que "prompte hi haurà notícies molt importants, positives, sobre l'organització de la primera taula de diàleg amb l'ELN a Quito". "Estem segurs", ha dit.

La "fase pública" del diàleg entre l'executiu i el grup armat posa final a dos anys de "diàlegs exploradors i confidencials" que han transcorregut entre el 24 de gener de 2014 i el 30 de març de 2016 entre Veneçuela, L'Equador i el Brasil.

NOU PROCÉS DE PAU

El procés de pau amb l'ELN tindrà un format molt semblant al desenvolupat amb les FARC a l'Havana durant els últims quatre anys. Tindrà una seu internacional, que en este cas se n'anirà rotant, i haurà uns països garants -Veneçuela, l'Equador, el Brasil i Noruega- i altres acompanyants -Cuba i Xile-.

En esta taula els interlocutors, deu per cada part com a màxim, "executaran amb la major celeritat i rigor" una agenda de pau de sis punts: participació de la societat, democràcia, transformacions, víctimes, final del conflicte i implementació.

En el primer punt -participació de la societat- les parts buscaran la implicació dels colombians en "la construcció de la pau" a través d'iniciatives i propostes com a part d'"un exercici dinàmic i actiu, incloent i pluralista, que permeta elaborar una visió comuna de la pau que propicie les transformacions necessàries".

Amb la "democràcia per a la pau", Govern i ELN desenvoluparan "un debat" sobre les solucions proposades per la societat per "als problemes que afecten la seua realitat" i "el tractament dels conflictes", el que derivarà en "un marc normatiu" amb "garanties per a la manifestació pública".

En el punt cap a les "transformacions per a la pau", acordaran "un programa transformador per a superar la pobresa i la contaminació ambiental", a més de "plans alternatius integrals amb un enfocament territorial" per a les comunitats excloses.

En el quart punt, les parts intentaran "posar al centre" les víctimes de la guerra colombiana mitjançant el reconeixement, la veritat, la justícia i les garanties de no repetició. "El conjunt d'estos elements fonamenta el perdó i projecta la reconciliació nacional", ha indicat Frank Pearl, cap negociador del Govern per a l'ELN.

"En el final del conflicte armat (cinquè punt) l'objectiu és eradicar la violència", ha explicat. Es tracta de pactar "un alto el foc bilateral" i "propiciar el trànsit de l'ELN a la política legal". També inclou "aclarir el fenomen del paramilitarisme".

Finalment, la Casa de Nariño i la insurgència dissenyaran "un pla general d'execució" del pacte, que es basarà en allò acordat en esta matèria en els altres punts de l'agenda de pau, i establiran "mecanismes de control, seguiment i verificació amb participació de la societat i de la comunitat internacional".

TAULES PARAL·LELES

L'agenda de pau guarda també paral·lelisme amb l'acordada al seu moment pel Govern i les FARC, tot i que manca d'algunes qüestions, com la justícia transicional, que les autoritats colombianes pretenen estendre a qualsevol acord amb grups armats il·legals.

La intenció de Santos era fer confluir els dos processos de pau per a acabar com més prompte millor amb la guerra més longeva de l'hemisferi occidental, però les guerrilles, si bé han admès que pot haver punts de connexió, han rebutjat seure a la mateixa taula de negociacions.

FARC i ELN coincidixen que arribat este moment històric cal buscar una pau negociada, però diferixen en les demandes a l'Estat colombià, insistint que, tot i que l'enemic és el mateix, les seues motivacions són diferents.

Este és el cinquè intent del Govern colombià de signar la pau amb l'ELN. Ja ho van intentar Belisario Betancur (1982-1986), César Gaviria (1990-1994), Ernesto Samper (1994-1998) i Álvaro Uribe (2002-2010), però fins ara la guerrilla, amb uns 2.000 combatents, s'ha resistit a deposar les armes.