"Els nostres resultats revelen que l'ús de la vancomicina oral produïx alteracions en la microbiota intestinal, és a dir, en els bacteris que formen la flora intestinal, fins al punt que la majoria dels pacients no arriben a recuperar els nivells inicials fins i tot 22 setmanes després del tractament", ha destacat Carles Úbeda, que lidera la investigació.

La microbiota intestinal és essencial per al desenvolupament del tracte intestinal i la maduració del sistema immune i nerviós. Els bacteris comensals conferixen resistències a la infecció, inhibint el creixement dels patògens intestinals. Per esta raó, alteracions de la composició microbiana produïda pels antibiòtics poden afavorir el desenvolupament de malalties infeccioses i patologies com obesitat o asma.

"Hem trobat una gran diferència entre pacients pel que fa al nivell de recuperació de la microbiota. Mentre en alguns casos s'arriba a extrems que no es recuperen fins al 89% dels bacteris més abundants, en altres casos la microbiota recuperada és semblant a la composició inicial", ha afegit.

21 PACIENTS AMB ARTRITIS REUMATOIDE

Els autors d'este estudi, innovador tant per l'aplicació de tècniques de seqüenciació com per la durada del mateix, que s'estén 22 setmanes després de la suspensió de l'administració de la vancomicina, han analitzat la microbiota intestinal de 21 pacients amb artritis reumatoide que no havien estat sotmesos a cap tractament previ, ni exposats a cap altre antibiòtic com a mínim durant tres mesos abans.

D'estos 21 subjectes, nou d'ells van rebre vancomicina oral durant dues setmanes, juntament amb metotrexat (medicament utilitzat en el tractament de l'artritis reumatoide). Els restants 12 subjectes sol van rebre metotrexat i no van rebre vancomicina. En este grup de control no es van identificar alteracions en la composició de la microbiota intestinal en cap moment.

Per als dos grups es van obtindre mostres fecals abans del començament tractament, a les dues setmanes, i a les dues, sis, 14 i 22 setmanes després del cessament del tractament. "Durant les dues setmanes que dura el tractament antibiòtic és quan es produïx una major alteració de la microbiota d'estos pacients, coincidint la pèrdua de la gran majoria de les espècies bacterianes amb un increment d'alguns bacteris associats a infeccions, com Escherichia i Klebsiella", ha ressaltat l'investigador.

ESTUDI EN RATOLINS

Després, el grup d'Úbeda ha fet un estudi en ratolins per a identificar les possibles conseqüències dels canvis observats després del tractament amb vancomicina. Els estudis en ratolins van identificar que una menor recuperació de la microbiota després del cessament del tractament promou la colonització per patògens multiresistents.

"Els resultats d'este estudi permeten als clínics disposar de major informació per a elegir, dins de les opcions possibles a l'hora de tractar infeccions, els tractaments més eficaços i amb menor impacte en la microbiota", afegix el doctor Úbeda, també investigador del CIBERESP.

En els casos que es prescriga vancomicina, proposa el doctor Úbeda que "seria interessant fer una monitorització anterior i posterior del pacient, és a dir, estudiar la seua microbiota per a vore com es recupera, el que ajudaria a identificar pacients amb alt risc de patir efectes col·laterals negatius i fins i tot plantejar la necessitat de restaurar el seu microbiota mitjançant l'ús de probiòtics o el trasplantament fecal".

L'article, publicat en Journal of [Antimicrobial] [Chemotherapy] i titulat '[Short]- and long-[term] [effects] of oral [vancomycin] on the [human] intestinal [microbiota]', està signat també pels investigadors de la Fundació [Fisabio] Sandrine Isaac, Ana Djukovic i Nuria Jiménez. Alhora, col·laboren en la publicació els investigadors José U. [Scher], B. [Abramson] i Donen R. [Littman] (New York University School of [Medicine]) i Eric G. [Pamer] (Memorial [Sloan]-[Kettering] [Cancer] Center, Nova York).