El Museu de Belles Arts de València i la Fundació Bancaixa presenten un projecte conjunt integrat per dues exposicions que realcen la vessant "més audaç" de l'obra del pintor Ignacio Pinazo (València, 1849-Godella, 1916) a través d'un recorregut per 131 obres de tema històric i retrats d'aquest autor. Les mostres, que s'inauguraran este dimarts i formen part de l'Any Pinazo, que commemora el centenari de la mort del creador, suposen a més una possibilitat d'admirar peces mai vistes abans a la ciutat procedents d'institucions com el Museu del Prado.

Així ho han posat de relleu els comissaris de l'exhibició, el director del Museu de Belles Arts i besnét de l'artista, José Ignacio Casar Pinazo, i el catedràtic de la Universitat de València Javier Pérez Rojas. Tots dos han subratllat que amb esta repassada a la producció de Pinazo es reivindica, una vegada més, l'enorme evolució que va experimentar -el valencià va saber desenvolupar un nou discurs pictòric sense oblidar les seues afinitats amb mestres clàssics com Vázquez- i la seua consideració, ja aconseguida en l'època, com el millor retratista espanyol del moment.

Al Museu de Belles Arts es pot contemplar l'exposició 'Pinazo, La història del retrat. De la gran tradició al modernisme', una proposta que recopila 79 obres pertanyents, d'una banda, al cicle evolutiu de la seua pintura històrica i, per una altra, al cicle biològic de la imatge del pintor des de la tradició al modernisme.

Dels quadres seleccionats en la pinacoteca destaquen diversos que es veuen per primera vegada a València, com 'La Caritat (Santa Mónica)' (1870), la primera gran composició feta per Pinazo per encàrrec del rector de l'església de Santa Mónica de la capital del Túria i que actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

També és una de les grans atraccions de la mostra 'Últims moments del rei don Jaime el Conquistador a l'acte de lliurar la seua espasa al seu fill don Pedro' (1881), que s'exhibix en les seues versions, la del Museu del Prado i la lliurada a la Diputació de València, al costat de 16 olis i 17 dibuixos preparatoris.

El trasllat de la peça des Del Prado ha constituït tot un desafiament a causa de a les dimensions -3,15 per 4,40 metres- i les condicions de seguretat requerides. Un camió especial amb una gran caixa a l'interior perquè el quadre viatge en vertical i vuit operaris dedicats en exclusiva a la seua preparació i muntatge han calgut perquè l'obra lluïsca en les parets del Sant Pius V. Es dóna la circumstància a més que la peça ha estat restaurada per a l'exhibició i esta actuació ha permès constatar la presència d'alguna empremta dactilar del propi autor.

En este punt, els comissaris han agraït la predisposició del Museu del Prado, que no presta mai més de quatre obres si no participa com a col·laborador en una exposició i per a l'ocasió ha cedit sis, per la qual cosa es pot considerar que el museu col·labora també en el projecte.

Pel que fa als autoretrats, s'exposen una sèrie d'obres des de 1871 fins a 1910 que donen compte de la transformació de la tècnica pictòrica de Pinazo, des de la inicial preocupació pel modelat de la cara fins a la seua progressiva conversió en textures molt més desfetes.

L'itinerari prosseguix en la Fundació Bancaixa, on s'obrirà al públic 'Pinazo. De la gran tradició al modernisme: el retrat', integrada per 52 obres procedents d'una vintena de col·leccions públiques i privades i que té la col·laboració de BNP Paribas Wealth Management. El conjunt reflecteix la importància d'este gènere al treball de Pinazo -de fet li va valdre el màxim reconeixement- i compon, a més, una galeria de l'alta societat i intel·lectualitat valenciana de finals del segle XIX i principis del XX com no s'havia vist abans, ha asseverat Pérez Vermelles.

També en esta part del projecte, els espectadors podran admirar títols que s'exhibixen per primera vegada en els últims 50 anys, com els retrats de María Pampló, María Teresa Laval, L'oncle Capa, la Comtessa de Trénor i dos retrats de Emilia Marqués. A més, també com a novetat, es mostra junta la sèrie de la família Jaumandreu i culmina el recorregut la imatge d''Alfons XIII, cadet', de la col·lecció del Prado.

El retrat, ha apuntat Pérez Rojas, és un gènere summament complex que en Pinazo va arribar a cotes elevadíssimes. No debades, va guanyar per primera vegada amb una obra d'este tipus la medalla de l'Exposició Nacional amb el retrat del comerciant valencià José María Mellado.

Els retrats del pintor valencià es caracteritzen per la seua "veritat", sense massa concessions al client, ha recalcat Casar Pinazo, lluny dels 'liftings' i millores que introduïen en els seus models altres pintors del moment.

A la presentació del projecte expositiu -que estarà obert fins al pròxim 8 de gener de 2017- ha participat també el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, qui ha subratllat la importància de la col·laboració pública i privada per a posar en marxa iniciatives d'esta envergadura.