La jutgessa ha arxivat la querella un dia després que Camps acudira al jutjat per a ratificar-la. El querellant ja ha presentat un recurs d'aclariment i té previst recórrer en reforma i apel·lació, segons han confirmat a Europa Press fonts coneixedores del procediment.

Camps va presentar esta querella el passat 15 de setembre, després d'aixecar-se el secret de sumari i la va ratificar este dimecres. L'escrit anava dirigit contra l'agent que va redactar l''Informe sobre les relacions de l'empresa pública Ciegsa amb certs polítics i funcionaris de la Comunitat Valenciana', amb data de 18 de gener de 2016, per presumptes delictes contra l'Administració Pública i contra l'honor.

Segons l'informe de l'agent denunciat, l'empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (Ciegsa) s'hauria estat utilitzant entre 2004 i 2007 per finançar tant al PPCV com el PP provincial i també per a l'enriquiment personal de determinats càrrecs públics de l'administració, el que va provocar sobrecostos a l'entitat, en uns fets que considera no de gestió dolenta sinó de conductes relacionades amb la corrupció.

L'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent implicava en esta trama tant Camps com els exvicepresidents del Consell Víctor Campos i Gerardo Camps i l'expresident de la corporació provincial Alfonso Rus en el cobrament i repartiment d'estes comissions il·legals que provenien d'adjudicació de col·legis.

A l'escrit de denuncia, en què Camps reiterava que els fets relatats no eren certs, l'expresident valencià denunciava la interpretació "maliciosa i interessada" que l'agent de la Guàrdia Civil realitzava d'unes gravacions efectuades per una persona amb la qual no havia tingut ni té "cap relació", utilitzant pel que sembla "una gravadora domèstica".

L'expresident valencià sostenia que les "gravíssimes acusacions i calúmnies" que es vessaven a l'informe contra ell podien induir al jutge que instruïx la causa d'Imelsa a "prendre decisions de tot punt equivocades" i podien comportar la seua imputació en uns fets "no sol d'impossible demostració, sinó que mai s'han realitzat".

En este sentit, a l'escrit es qüestionava la tasca de l'agent de la UCO i se l'acusava de buscar una "difusió difamatòria" i no la d'"arribar a una conclusió indagatòria". En esta línia, se subratllava que es tractava d'un informe per a "una instrucció penal amb conseqüències catastròfiques i destructives de l'honor, de la professió i de la pròpia persona per als noms que se'n van relatant en una successió de fets inversemblant".

"L'incompliment o la negligència o l'animadversió que pot deduir-se del text induïxen segurament que este agent està cometent algun delicte dels quals se li poden atribuir al funcionari públic per l'incompliment de les seues funcions a l'exercici del seu càrrec, a més d'una clara imprudència temerària amb conseqüències irreparables", es defensava en la denúncia.