La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts Valencianes va aprovar ahir dijous amb l'únic vot en contra del PP la reforma de la llei que permetrà revocar senadors territorials però amb unes modificacions al text inicial de Podem per a "garantir" que este revocatori no siga per "venjança ni per purgues política".

El PP s'ha oposat perquè "vulnera la Constitució de manera flagrant" ja que "no es pot revocar a un senador amb la Constitució a la mà perquè està a l'acompliment d'un dret fonamental". Per part seua, el PSPV finalment li ha donat el seu vistiplau tot i que ha qüestionat "la viabilitat" d'esta reforma i esperant que no acabe servint per a fer de les compareixences dels senadors qüestionats "un circ mediàtic".

La reforma d'esta llei, que ara ha de passar pel ple del Consell, permetrà el revocatori d'aquells senadors territorials que incorregueren en comportaments que susciten la pèrdua de confiança parlamentària fundada en actuacions lesives per als interessos de la Comunitat o provoquen el desprestigi de les seues institucions

Els grups polítics es van felicitar pel consens assolit per a garantir que la revocació a un senador territorial no siga conseqüència de "pugnes polítiques" en introduir mecanismes de control com que el tràmit dega iniciar-se a proposta de com a mínim dos grups parlamentaris que representen almenys una dècima part dels membres de les Corts i que l'esmentada revocació siga aprovada per dos terços de la cambra sense oposició del grup proponent del senador a revocar.

A més, van assegurar que esta reforma no s'aprova pensant en el cas concret de l'exalcaldessa de valència i actual senadora territorial, Rita Barberá. Podem va presentar esta proposta el mateix dia que Barberá no va assistir a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts on estava citada per a donar explicacions sobre la seua possible vinculació al cas Imelsa.

Sobre esta qüestió, el portaveu de Podem, Antonio Montiel, va recalcar que esta proposició no de llei, perfectament legal, és "una reforma de regeneració democràtica que assegura la dignitat" d'esta Cambra perquè "aconseguix fer "més estable" el "vincle" entre els senadors territorials i la representació que estos exercixen en la cambra alta.

Així, va justificar la legalitat d'esta reforma en els pronunciaments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre la revocació d'aquells càrrecs d'elecció indirecta. D'esta manera, va defensar "la capacitat de tornar" de les Corts "sobre la seua decisió" sempre que siga per "justa causa vinculada a un comportament determinat" com "un comportament no d'acord amb els interessos generals de la Comunitat, que fora indigne o que posara en qüestió el prestigi de les institucions autonòmiques".

A més, va afirmar que "el criteri de la confiança" de les Corts amb l'elegit és un "element fonamental" i més en uns temps en els quals, va lamentar, "la política de partit s'ha convertit en una espècie d'espectacle" i els ciutadans reclamen "avançar en reformes" que permeten "demanar responsabilitats i donar compte del seu treball als representants". Amb la seua negativa, per a ell, el PP "es queda fora del que demana la majoria social", ja que els conservadors a l'Assemblea de Madrid s'han mostrat favorable a obrir un debat en este sentit.

En canvi, el diputat popular Alfredo Castelló va assenyalar que hi ha informes dels lletrats de les Corts que "diuen que el que s'està aprovant és una il·legalitat, una temeritat i una inconstitucionalitat". "És una vergonya", ha lamentat.

Així, va afirmar que la resta de grups parlen d'"eufemismes" quan "s'està vulnerant la constitució de manera flagrant" que reconeix el "dret fonamental" del senador territorial a "conservar i exercir el càrrec" una vegada designat per a "tot el període".

En este sentit, va criticar que no han al·ludit a l'informe dels lletrats perquè evidència que és "un atropellament a la Constitució". A més, els va recriminar que ni tan sols els hagen informat dels acords dels esmenes transaccionades.

Per esta raó, va assenyalar que sap que Podem i Compromís "fan el que els dóna la gana" però ha qüestionat que C's s'hi haja adherit i que fins i tot ho haja fet el PSPV tot i que siga amb "el nas tapat".

Sobre esta qüestió, el síndic socialista, Manolo Mata, que va retirar l'esmena que van presentar, va dir que el PSPV pensa que els senadors una vegada designats "no poden ser revocats" però "tenint en compte que hi ha una consciència social que exigix això i que hi ha un consens entre les forces polítiques" se sumen a este consens.

Tot i això, va advertir, "espere que amb el pas dels anys algun dia ningú s'haja de penedir",  qüestionant que la revocació de la seua condició a un senador se sustente en "termes jurídics indeterminats" com "pèrdua de confiança, incompliments de les seues obligacions o desprestigi a les institucions".

Així, ha sospitat que "sabem més o menys que pot passar" però ha recalcat que "les lleis es fan amb vocació de continuïtat" i en un futur pot haver en les Corts circumstàncies que "poden posar en risc la sobirania popular exercida a través dels seus representants".

De la mateixa manera, des de Compromís, Mireia Mollà, es va felicitar pel consens assolit per a poder revocar a un senador territorial quan les Corts entenga que "ha vulnerat l'essència fonamental de la seua tasca representativa" amb "actituds indignes" cap a les institucions valencianes. "Sé que és molt ambigua esta paraula però tots sabem al que ens referim", ha assenyalat.

Sobre esta qüestió, va aclarir, referint-se a Barberá, que "si ens separem de casos particulars farem molt bones lleis" i que este acord és "una bona llei" perquè "no distingix entre bons i dolents valencians amb un examen", en al·lusió a la llei original del PP, sinó que permet que els representants puguen explicar cada any el seu treball. "Això no atempta a la democràcia sinó que la dignifica i fa més transparent la seua tasca", va concloure.

En este sentit, va afirmar que durant el tràmit parlamentari s'ha superat el text inicial de Podem perquè "no oferia garanties" per a evitar que el relleu fora promogut per "una crisi interna" en el mateix grup que el senador o per "pugnes polítiques d'una suposada majoria a una minoria". Ara, ha recalcat, "s'ha arribat a un acord molt important perquè garantix que estos escenaris no se'n van a produir".

Per la seua banda, Juan Córdoba, de C's, va destacar que establir "mecanismes de control" als senadors territorials d'elecció indirecta és "una bona idea" sempre que es faça "amb totes les garanties" per a evitar que es promoga una destitució per "una mera venjança política". Per esta raó, es va felicitar pel consens assolit en la redacció final d'esta reforma que evita "abusos de poder".