Després de més d'una dècada de treball d'investigació per a elaborar l'obra, i dos anys després de la seua publicació en el lloc web de la AVL, el Diccionari arriba en dos volums de 5,5 quilos que recullen tant les paraules i expressions més "genuïnament valencianes" com "les solucions adoptades en altres territoris" on es parla el mateix idioma "a fi de garantir la cohesió" i amb voluntat "integradora".

Així han presentat l'edició impresa el president de l'AVL, Ramón Ferrer, el cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics, Josep Lacreu, i el coordinador de la Comissió del Diccionari, Jordi Colomina, en una roda de premsa prèvia a l'acte de presentació institucional que tindrà lloc esta vesprada a la Biblioteca de Sant Miquel dels Reis, seu de l'AVL, en presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d'Educació, Vicent Marzà.

Per a Colomina, el DNV s'ha desenvolupat com un "diccionari natiu digital" que ha incorporat els principals avanços de la lexicografia moderna, la riquesa fraseològica baix certs criteris bàsics.

En primer lloc, ha dit que la llengua pròpia i històrica dels valencians és també les que comparteixen les comunitats de Catalunya, les Illes Balears, el principat d'Andorra i altres territoris de la Corona d'Aragó. En este punt, ha volgut deixar clar que el valencià té "la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llengua compartida i presenta característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló".

Així, el DNV intenta "harmonitzar la recuperació i priorització de les variants valencianes genuïnes vives", de manera que tot i que és un "diccionari general d'esta llengua compartida, dóna preferència a les paraules, accepcions i fraseologia del valencià" i incorpora, per primera vegada, 9.000 vocables fins a hui absents en altres diccionaris, ha apuntat Colomina. A més, inclou el corpus lexicogràfic normatiu propi de les altres terres amb les quals la valenciana compartix llengua.

L'objectiu, ha subratllat, és "que tots els valencians se senten còmodes usant el valencià", contribuir al que l'acadèmic ha anomenat el "benestar lingüístic del valencià" i ajudar a "millorar l'autoestima" dels valencians.

Preguntat per si de cas entitats com Lo Rat Penat o La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) es poden sentir també "còmodes" amb este DNV, Colomina ha considerat que les diferències que s'expressen "moltes vegades són partidistes" o "personalistes". "No hi ha dos bàndols", ha assegurat. En qualsevol cas, amb el DNV "els motius científics i lingüístics s'han acabat" i "no té sentit oposar-se" a ell, ha sentenciat.

La voluntat d'"integració" del Diccionari no ho convertix tot i això en un 'totum revolutum' si no que "orienta" sobre els usos correctes per a cada terme, ha apuntat per part seua Josep Lacreu.

Tot i integrar diverses variants de la llengua, sempre que siguen "correctes" des del punt de vista normatiu, marca la "prioritat" a l'àmbit valencià i "orienta" sobre quins termes és millor utilitzar en un àmbit formal (mitjans de comunicació, conferències, institucions) o en un àmbit informal. Per això, el DNV "jerarquitza" les preferències a través de diferents marques.

Amb l'edició impresa del DNV, el president de l'AVL, Ramón Ferrer, assegura que la institució dóna "un pas endavant" en la "pau" del valencià. S'ha fet un "esforç enorme" ha assegurat, perquè "tots se senten còmodes". En este sentit, ha posat com a exemple el document d'acostament subscrit entre l'AVL la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i ha assenyalat que "no té cap falta d'ortografia" per a cap de les parts.

De moment, s'ha llançat una tirada de 5.000 exemplars, una xifra que Ferrer admet que és "baixa" i que "volarà" a partir del dimarts que ve, quan arribe a tots els col·legis públics, biblioteques públiques i institucions.

El DNV, que fins ara estava disponible en web i en versió per a mòbil, ha rebut en els dos anys que porta en línia més de 12 milions de visites, així com suggeriments dels usuaris que han portat a incorporar nous termes al llarg d'este temps. Es podria dir que és un Diccionari "democràtic", elaborat pels acadèmics i pels usuaris, ha celebrat.

Segons Ferrer, els més de dos anys que s'ha trigat a imprimir la versió digital no respon a qüestions polítiques, sinó que este temps ha servit per a "testar" el Diccionari a la xarxa: "Som independents abans i ara. No hi ha actuació política en l'AVL", ha conclòs.